Societat 24/12/2015

Escola inclusiva el 2016: tots els alumnes s'escolaritzaran de manera prioritària en centres ordinaris

El departament d'Ensenyament ha elaborat un decret que s'aprovarà l'estiu vinent per dotar de recursos els centres per poder incloure tot l'alumnat

Martí Gelabert
3 min
Alumnes de l’Escola Sadako de Barcelona treballant en un projecte. Més d’un milió i mig d’estudiants van acabar ahir el curs escolar, el més nombrós de la història.

BarcelonaEscoles inclusives on els nens amb necessitats específiques comparteixin centre amb tots els altres. És la prioritat que s'ha marcat el departament d'Ensenyament per al curs 2016/2017 i que regula un decret que, en principi, s'aprovarà l'estiu del 2016, però que començarà a dotar de materials a les escoles a partir de gener. En concret, el decret sobre l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema inclusiu prioritza que tots els alumnes s'escolaritzin en centres ordinaris. D'aquesta manera, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va explicar que "es regularà de manera molt més global l'atenció a tots els alumnes per tal de tenir èxit escolar".

Els centres hauran de tenir un pla d'inclusió i itineraris personalitzats per als alumnes que ho necessitin. Ensenyament garantirà amb aquest decret que les escoles puguin disposar dels recursos necessaris, que els determinarà l'equip d'atenció psicopedagògica (EAP) en informes vinculants. També s'hi recolliran les orientacions i el pla individual de cada alumne per poder garantir que segueixi al centre ordinari. Com a novetat principal, Rigau va explicar que els dictàmens de l'EAP seran coneguts per les famílies. "Fins ara era una informació interna dels centres, i ara serà compartida amb les famílies", va detallar Rigau.

En relació amb les mesures i suports que han de seguir les escoles, el departament d'Ensenyament ha elaborat un projecte que divideix els àmbits d'actuació en tres sectors. Un correspon a les mesures i els suports universals, que van destinats al 100% dels alumnes i se centren en accions preventives i proactives. Un altre se centra en les mesures i suports addicionals i va dirigit a aquells alumnes que necessiten una atenció específica als aprenentatges. Per últim, les mesures i suports intensius fan referència a singularitats i accions d'alta intensitat i llarga durada ,i corresponen al 5% de l'alumnat. El decret del 1997 –que quedarà derogat– se centrava només en aquest últim aspecte.

Les mesures han de ser per al 100% dels alumnes

"Des que es detecta un possible trastorn d'aprenentatge, el sistema ha de preveure quin suport li dóna dins l'escola ordinària, com és el suport escolar personalitzat", va exposar Rigau. Però, quan aquest suport addicional necessita un suport específic, "es preveu en quin grau pot estar a l'escola ordinària", va puntualitzar, de manera que es decideix si hauria de dirigir-se a un centre especial o no. Això sí, el diàleg entre professionals, centre i famílies serà fonamental.

L'objectiu d'aquest projecte és que funcioni per a totes les escoles públiques i concertades. A cada centre, una comissió de tractament a la diversitat analitzarà els recursos dels quals disposa el centre i els que caldrà afegir per poder atendre els alumnes. "No seran recursos sempre fixos", va explicar la consellera, i va posar l'exemple que si un nen té un dèficit auditiu, "un especialista dels equips que té el sistema haurà d'actuar al seu centre". En aquesta direcció, va aclarir que "hi haurà tècnics que seran fixos al centre i altres que seran externs".

Una altra de les mesures que regula el nou decret és la creació d'equips especialitzats en trastorns de conducta. Aquesta necessitat s'afrontarà conjuntament amb el departament de Salut. "És un decret que té una visió global del sistema, gradua els diferents recursos que ha de rebre un alumne i, en els casos més intensificadors de recursos, es diu com i quan els ha de tenir", va concloure Rigau.

Aquesta és una mesura que han estat reclamant les famílies des de fa temps. La Federació de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya va denunciar l'any passat una reculada de l'escola inclusiva en els últims deu anys. Des de la Plataforma Ciutadana per a una Escola Inclusiva han presentat certes objeccions a la mesura proposada per Rigau. En aquesta direcció, creuen que "aquest decret només tindrà sentit si és realment ambiciós", i que, ara per ara, dubten que ho sigui. La plataforma critica que en la informació presentada no s'aborda el tema de la reconversió dels actuals Centres d'Educació Especial en centres proveïdors de recursos i serveis per a la inclusió dels alumnes amb necessitats especials i als centres ordinaris. També han criticat que "no es respecta la decisió de la família", perquè serà l'administració a través de l'EAP qui continuarà tenint l'última paraula sobre l'escolarització dels alumnes amb necessitats especials.

stats