Funcionar com una escola rural a Barcelona
Cada cop més centres de la capital catalana barregen alumnes de diferents edats per millorar l’aprenentatge
BarcelonaBarrejar els alumnes de diferents edats és una imatge que tradicionalment s’ha associat a les escoles rurals. De fet, és un mètode que utilitzaven gairebé per obligació, per la poca quantitat d’alumnes que tenien. Fins ara. Des de fa uns anys diferents escoles de Barcelona han recuperat la manera de funcionar de les escoles de poble i l’han adaptat a la versió 2.0. L’implanten especialment les escoles d’educació avançada i, si bé no totes l’utilitzen de manera integral, la majoria no dubten a fer-ho en alguna franja horària de la setmana.
L’escola dels Encants -un dels centres públics estrella d’educació avançada de Barcelona, amb una llista d’espera de 200 persones- ha inclòs aquest funcionament en el seu ADN i l’implanta en tot l’horari. “Ho fem per respectar el ritme dels nens i que estiguin a gust. Tot i tenir la mateixa edat, tenen un ritme evolutiu diferent”, assegura la directora del centre, Agnès Barba, que afegeix que les escoles agrupen els alumnes de la mateixa edat per “tradició”. Per a Barba, això fa que el lent o el menys àgil sempre visqui amb aquesta etiqueta de per vida. “Si els barregem amb nens de diferent edat, els més petits adquireixen seguretat i els grans un aprenentatge increïble”, considera Barba.
L’Escola dels Encants es divideix en tres comunitats: els petits (P3, P4 i P5), els mitjans (1r, 2n i 3r) i els grans (4t, 5è i 6è) i s’organitzen per ambients. No utilitzen ni pupitres, ni llibres de text ni fan exàmens, i tenen un horari obert. Segueixen el currículum que marca Ensenyament, però l’adapten al seu mètode. “Quan els nens arriben a l’escola es troben amb els materials dels diferents ambients i ells mateixos decideixen com utilitzar-los i quin partit treure’n”, explica la directora del centre, que apunta que hi ha un mestre al seu costat que els acompanya en el procés. En aquest sentit, detalla que molts nens de diferents edats agafen el mateix material, però no troben les mateixes respostes perquè “estan en un punt maduratiu diferent”.
Selecció prèvia
De cada edat hi ha set nens, que se seleccionen pensant que siguin “heterogenis”. “Quan organitzem els grups el principal criteri que seguim és la inclusió”, diu la directora, que afegeix que intenten que cada grup tingui un nombre similar de nens amb necessitats específiques, diversitat de sexes i procedència.
A més, també observen quina és l’escola bressol d’on provenen i es busca que entre els nens del grup “s’estableixin vincles”. “Els preguntem amb qui els agrada jugar, amb qui se senten bé i mirem amb qui es relacionen els seus pares per poder potenciar el vincle entre els fills”, explica Barba. Segons expressa, als Encants -amb un projecte pedagògic molt particular- hi ha una gran diversitat de famílies, que han escollit el centre per molts motius. “Hi ha pares que l’han escollit per proximitat, n’hi ha que l’han triat perquè estan molt convençuts del projecte i n’hi ha que els agrada l’educació avançada però no comparteixen al 100% el nostre model”, argumenta.
Seguint l’estela de centres com els Encants -i aplicant el clàssic mètode Montessori, en què l’infant se situa al centre-, el curs que ve obrirà el Col·legi Akua a Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat. Aposten per barrejar els alumnes de diferents edats durant tota l’etapa escolar -fins i tot a la postobligatòria- per “respectar els moments d’aprenentatge”. “De manera natural els nens es relacionen entre ells i l’ésser humà aprèn copiant”, defensa la fundadora i directora de la Fundació Akua, Núria Segura, que afegeix que el gran sempre ensenya al petit i el més menut aprèn d’ell. Per a Segura, es tracta de tenir en compte el procés que viu cada nen i i “potenciar els espais i les condicions de cada un d’ells”. A cada aula hi haurà un màxim de 12 nens, que tindran una diferència d’edat de màxim tres anys. L’escola funcionarà amb un sistema diferent del que és habitual, tant pel que fa a les edats, al disseny de les aules com a la metodologia. El dia començarà amb una assemblea dels alumnes de cada grup amb els seus professors. “Es farà una rotllana i allà s’explicaran les propostes del dia. A partir de llavors, els nens podran escollir el material que vulguin”, explica Segura, que defensa que el millor aprenentatge és el que es genera de manera “natural”. En aquest sentit, reivindica que es potencien els interessos i les habilitats de cada alumne. “Si un nen està en un moment que s’ho passa molt bé fent matemàtiques, cal que hi aprofundeixi. I si està en un moment de desenvolupament emocional molt important, cal respectar-ho”, exemplifica.
Tornar als orígens
Davant de les possibles crítiques que podria aixecar aquest mètode, Segura reivindica que se segueix el currículum que marca Ensenyament. “Cada material està preparat per activar el cervell de l’alumne de manera diferent”, explica la directora, que afegeix que depenent de l’edat el nen adquireix competències diferents. “Cal que recuperem les coses que han funcionat al llarg dels anys. Si a les escoles rurals sempre ha funcionat, ens hi podem emmirallar”, conclou.
