Societat 17/07/2011

Ganes de viure i de ser dona

Ricard Martín
4 min
Una autora poc egocèntrica A dalt, unes vinyetes sobre les topades de Lust amb la policia italiana. La seva pròxima obra serà un còmic històric ambientat a Berlín i centrat en els fills de Goebbels: "No vull parlar de mi tota l'estona", diu l'autora.

Dir-li a Ulli Lust (Viena, 1967) que la seva peripècia -retratada a la novel·la gràfica autobiogràfica Hoy es el último día del resto de tu vida (La Cúpula)- és un viatge iniciàtic seria com etzibar-li a un mutilat que té només una esgarrinxada. Aquesta autora de còmic, quan era jove i punk ("encara que hauria sigut més bona hippy que punk; no volia destruir res") va abandonar família i pis d'estudiants amb la confiança suïcida dels seus 17 anys i una amiga com a únic equipatge.

Sense un ral a la butxaca i moltes ganes de gresca, volien deixar enrere l'adusta Àustria i viure el sarau de l'estiu italià. I al principi ho van fer, però ella va pagar un preu molt alt: no havent ni assolit la majoria d'edat, va deixar de ser una noia adolescent per esdevenir un sac de carn indefens, una vagina amb potes a mercè de les vexacions i els abusos dels mascles alfa de la Sicília profunda.

"L'esperma els surt pels ulls"

Hoy es el último dia del resto de tu vida ha sigut mereixedor del premi Autor Revelació al Saló d'Angulema 2011, la qual cosa equival a dir que té el tercer premi de còmic més important del món. El volum, de quasi 500 pàgines, a més de ser la crònica d'una deshumanització, si em permeteu la llicència, és un road comic vibrant i addictiu, una tragicomèdia que es llegeix en dos vespres. I també és un manifest contra el masclisme virulent i les seves conseqüències. "Després de 2.000 anys de separació d'homes i dones hauríem de viure en harmonia. Però la realitat és que la pressió sexual cada cop és més alta. I el masclisme, i això és molt clar en llocs com Sicília, és tan o més dolent per als homes que per a les dones. La repressió els torna bojos", afirma l'austríaca.

Tot just van arribar a Roma, Ulli i la seva amiga Edit van fer amistat amb el sensesostre i ionqui a temps parcial Andreas. La seva advertència a les joves va ser clara: "Aquí la dona és sagrada; la Verge Maria. Però com més t'acostes al sud, pitjor és la repressió". Les paraules que posa Ulli en boca d'Andreas són aquestes: "Per això l'esperma els surt pels ulls. S'enganxen a les turistes per un clau barat. Creuen que només fa falta convidar una guiri a un plat de pasta". Després d'alguns moments de joia sexual adolescent, Ulli s'adona que s'enfronta a una societat monolítica masclista amb una erecció permanent en què el primer dret que es denega a la dona és el de dir no. Al principi, això la va desconcertar: "No entenia res. Pensava: quin problema tenen?" L'autora creia fermament que podia demostrar als sicilians "que es podia ser una persona i una dona alhora, però no va funcionar". Perquè, explica Lust, "si tota una societat està malalta, no et pots desenvolupar com a dona". A partir d'aquí, l'espiral de foscor: un dels molts que se la volien beneficiar va separar Ulli dels seus amics amb un engany i ella es va trobar sola i indefensa.

L'escaladora de muntanyes

La jove es va veure vivint en una platja a Mondello. La necessitat la va portar a l'extrem d'acceptar el seu jove i atractiu violador com a xicot. Fins un dia que el noi, mentre ella dormia, va cedir el seu jaç a un cuiner ni més ni menys que a canvi de pizzes. Cal demanar a la dona d'avui per què l'adolescent no va dir prou i va anar corrent a l'ambaixada austríaca més propera. "A Àustria vaig créixer en un entorn de dones fortes; em van educar per escalar muntanyes. Tenia l'estúpida idea que no podia marxar en el moment més fosc", rememora.

L'amistat traïda és l'altre gran tema. Ulli va retrobar Edit i Andreas a Palerm per descobrir que la primera havia esdevingut amant de mafiosos a canvi de protecció i bona vida, i Andreas s'havia enfonsat en el tràfic i consum d'heroïna. Aquí arrenca l'element de thriller . Edit, que es venia per un entrepà, la va pressionar perquè fes el mateix, empenyent-la a fornicar amb un criminal que la repugnava. Lust recorda amb amargor descobrir, quan més necessitava una amiga, que Edit era "una ximple i una malparida". I aquest és un dels altres aspectes del llibre: que moltes vegades, a la vida, "l'enemic no és fora sinó dins. Molts dels grans problemes vénen de dins, de la família i els amics".

Retingudes en un xalet, després d'un estira-i-arronsa amb els mafiosos -en què recorda estupefacta com Edit es va posar en contra seva- Ulli va aconseguir marxar. La seva sort, somriu, va ser que "era la màfia siciliana i ells no fan tractes amb la prostitució". És a dir, "no venen dones per diners, va en contra del seu honor". Si hagués estat la màfia russa creu que ara seria morta.

Anys després, Lust afirma haver sentit "molta ràbia contra els masclistes". I havent viatjat arreu del món no ha trobat cap país europeu comparable amb l'atavisme testicular italià. Dos anys després d'aquest drama va anar fent autoestop fins a Espanya i ho recorda com "una bona experiència". Allà tots els homes que la recollien també li demanaven si volia anar a casa o a l'hotel. "Però els deia que no i ho respectaven. Entenc que haguessin de preguntar!", somriu. El llibre faria una adaptació fílmica fenomenal, però no el vendrà mai a Hollywood: "Hi sortiria algú com la Jolie, vestida de puta, plorant tota l'estona i disparant als homes. Aquest és un llibre dur, però també vital i còmic".

stats