Publicitat
Publicitat

EL MODEL SANITARI LA VEU DE L'EXPERIÈNCIA

Broggi, Caralps, Barraquer, Gil-Vernet i Dexeus opinen sobre el futur de la professió

Grans metges catalans surten en defensa de la sanitat pública

Alguns defensen el copagament, altres s'oposen a retallar prestacions i tots coincideixen a preservar el nivell del sistema català de salut i alerten que la tisorada no pot malmetre la relació metge-pacient.

És el metge català més veterà. A punt de fer 103 anys, Moisès Broggi manté una ment lúcida que li permet diagnosticar amb precisió l'estat de la sanitat catalana: "Tenim un sistema que és un dels més avançats del món i és fantàstic però no es pot sostenir econòmicament. És impossible que tothom tingui els serveis mèdics pagats. No hi ha cap economia que ho aguanti". El doctor Broggi va començar a exercir l'any 1931, l'any de la República, recorda. Tenia 23 anys i acabava de llicenciar-se. S'ha mantingut en actiu durant 60 anys.

Assegut a la butaca que un pacient li va regalar fa més de cinquanta anys com a pagament pels seus serveis, Broggi proposa el copagament en funció de la renda com a solució als problemes de finançament de la sanitat catalana. "Que cadascú pagui el que pot. Ens hem acostumat a tenir-ho tot a l'abast i no pot ser que ara hi hagi gent amb diners que s'opera gratis". Ho diu un cirurgià que atenia pacients de totes les classes socials que pagaven en funció dels seus ingressos. "El que no podia pagar no ho feia. Sempre vaig procurar que els preus fossin assequibles", explica. I si calia, operava de franc. Aquest model casolà de copagament és el que Broggi proposa recuperar. Una proposta a la qual també se suma Joaquim Barraquer, actual patriarca de la famosa saga d'oftalmòlegs: "Estic a favor d'un copagament just. La sanitat pública ha de donar servei gratuït als que ho necessitin de veritat, però els que poden pagar han de contribuir".

Alerta, però: les retallades no han d'impedir l'accés universal a la sanitat. "Tenim un dels millors sistemes de salut del món i no podem deixar que es perdi", afegeix.

Quan la medicina era un art

El copagament, segons Broggi, també tindria un efecte dissuassori perquè "ara hi ha gent que va al metge per passar l'estona". El nefròleg Antoni Caralps, que va realitzar amb Josep Maria Gil-Vernet el primer trasplantament de ronyó a l'Estat espanyol, reconeix que avui s'acut al metge per patologies innecessàries però es nega a deixar fora del catàleg de prestacions cap tractament.

No és partidari de fer pagar pels serveis sanitaris perquè considera que "els diners hi són però s'estan aplicant malament". El seu company de batalles també defensa el model públic de salut. "La tisorada no es pot aplicar a la sanitat perquè la salut ha d'estar per damunt de tot", diu Gil-Vernet, coresponsable que avui Barcelona sigui capital dels trasplantaments. Alerta que retallar en sanitat farà augmentar les llistes d'espera i tindrà conseqüències sobre la salut dels ciutadans.

Les condicions en que aquests veterans de la medicina exercien no tenen res a veure amb les d'avui dia. Va ser l'any 1965, quan Caralps i Gil-Vernet van fer història en un quiròfan de l'Hospital Clínic de Barcelona que avui horroritzaria qualsevol professional mèdic, no només per la falta de maquinària sinó per les condicions higièniques. "A la sala hi havia rates i un dels aparells més útils del quiròfan era la pala mata-mosques", explica Caralps.

Els recursos han millorat. També les eines de diagnosi i tractament i el nombre de patologies conegudes s'han multiplicat. Però pel camí s'ha quedat la relació metge-pacient. Enrera queda l'època en què el metge de capçalera era també amic i confident o quan la medicina era un art més que una tècnica. "Ara el pacient és un número. Avui la medicina cura més però no consola. Perquè les màquines no poden consolar", reflexiona Broggi. "Abans teníem molt més temps per tractar els pacients", recorda Caralps. Als seus 76 anys, tem que les retallades malmetin la pedra angular del sistema sanitari: la relació entre el metge i el malalt. "No perdeu la humanitat ni l'estimació pel malalt!", alliçona Barraquer -encara en actiu als 84 anys- als seus alumnes. "Cura més un somriure que 10.000 antibiòtics. Hem de fer una mica de psicòlegs però ara hi ha metges que ni miren a la cara". També el malalt s'ha de responsabilitzar de la seva salut. Pel ginecòleg Santiago Dexeus, un dels perills de la medicina actual és "la pressa dels pacients que porta als metges a optar per la solució més ràpida, que és encarregar una prova enlloc de dedicar temps al diàleg".

Metges decebuts

Àngel Montoliu, amb 50 anys d'experiència en la indústria farmacèutica catalana també creu que fa falta "més cultura sanitària" per racionalitzar, per exemple, l'ús dels fàrmacs. És partidari dels genèrics i de la tisorada: "I tant que s'ha de retallar! S'ha abusat del sistema i s'han fet macrohospitals i ambulatoris al costat de casa. Això és insostenible".

Dexeus, en canvi, creu que la retallada pot ser molt perjudicial, donat el "desànim general" que pot crear en la professió mèdica. Els professionals sanitaris ja han sortit al carrer a protestar i la setmana que ve ho tornaran a fer. "El metge no pot estar decebut, ha d'estar motivat per un desig de fer les coses millor i un salari baix i uns mitjans insuficients poden desmotivar els metges i minvar la qualitat sanitària", adverteix el fundador del Centre Ginecològic Santiago Dexeus.

Gil-Vernet, que continua operant allà on el reclamen, titlla "d'alarmant" la desconsideració cap a la classe mèdica. I adverteix: "ells han millorat el que nosaltres vam iniciar i el resultat són hospitals públics d'alta qualitat que si no es cuiden deixaran de ser-ho".

Més continguts de