Homínids caníbals que feien servir el crani com a vaixella
Científics de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social han col·laborat en una investigació d'unes restes trobades fa més d'un segle en una cova de Somerset (Regne Unit)
MadridUn equip internacional de paleontòlegs, entre els quals han participat professionals catalans, ha constatat que els homínids trobats fa més d'un segle a una cova de Somerset, al Regne Unit, eren caníbals que utilitzaven els cranis dels seus congèneres com a bols, probablement com a part d'un tractament ritual dels cossos.
Les restes d'aquells humans –d'uns 14.700 anys d'antiguitat– van ser trobades a la cova de Gough (Somerset) i des d'aleshores els experts han anat acumulant dades d'aquests fòssils.
Ara, una nova investigació liderada pel Museu d'Història Natural de Londres (MHNL) i la Universitat College de Londres (UCL), amb la participació de científics de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), ha constatat que aquells homínids eren caníbals.
Les conclusions del seu treball es publiquen a la revista 'Journal of Human Evolution'.
L'estudi, que té com a autora principal a la professora Silvia Bello de l'MHNL, està signat també per Palmira Saladié, Isabel Cáceres i Antonio Rodríguez, personal investigador de l'IPHES.
La major part de les restes humanes de la cova de Gough es van recuperar en la dècada de 1880, i la resta el 1903. Es tractava d'ossos de tot l'esquelet de diversos individus.
En la mateixa cavitat també es va trobar una talla d'un mamut i milers d'eines de sílex paleolítiques.
"Utilitzant tècniques modernes de datació per radiocarboni [carboni 14], els investigadors britànics es van adonar que els ossos trobats en aquesta cavitat s'havien dipositat durant un període molt curt de temps al voltant d'ara fa 14.700 anys, potser en diversos esdeveniments", explica Palmira Saladié.
Durant aquest estudi, els investigadors van recórrer a tècniques d'imatges tridimensionals per examinar les restes humanes trobades a la cova.
"Així hem identificat en els ossos dels homínids marques de tall [estries fetes amb les eines de pedra durant l'escorxament i descarnament dels cossos]; fractures dels ossos destinades al consum del moll i abundants marques de dents humanes, que són la prova més irrefutable del canibalisme", sosté Saladié.
Els cranis, no obstant això, van rebre un tractament diferent: van ser trencats amb cura per donar-los forma de bol.
"De fet, la seva configuració mostra moltes similituds amb els recuperats a la cova del Mirador, a la serralada d'Atapuerca (Burgos). Aquests últims, però, tenen una edat més jove, ja que pertanyen als pastors de l'edat del bronze, de fa uns 4.000 anys", observa Saladié.
En un context més ampli, el tractament dels cadàvers humans i de la fabricació i ús de cranis copa a la cova de Gough tenen paral·lelismes amb altres llocs paleolítics a l'Europa central i occidental.
Això suggereix que el canibalisme durant el període magdalenià, al qual pertanyen les restes humanes d'aquesta cavitat, era part d'una pràctica mortuòria habitual que combina el processament i el consum dels cossos amb l'ús ritual de crani copa, conclouen els investigadors que han intervingut en l'estudi.
