UNIVERSITATS
Societat 03/05/2016

Josep A. Planell: “No farem cap guerra amb El model 3+2”

Després de tres anys al capdavant de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep A. Planell està immers ara en el debat sobre quin ha de ser el model del sistema universitari

Núria Martínez
3 min
Josep A. Planell: “No farem cap guerra amb 
 El model 3+2”

BarcelonaDesprés de tres anys al capdavant de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep A. Planell està immers ara en el debat sobre quin ha de ser el model del sistema universitari. Director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya fins al 2013, es mostra molt interessat en l’educació del segle XXI.

Quins són els reptes que té la UOC?

Sens dubte -i com a totes les universitats catalanes- un d’ells és la internacionalització. La diferència amb les universitats presencials és que nosaltres hem d’anar a fora a buscar els estudiants. Per aconseguir-ho, estem fent acords específics en els llocs on ja estem implantats. És difícil anar a fora i implantar-te pel teu compte. Els nostres països focus són Mèxic, Colòmbia, el Perú i Xile, i allà establim acords locals concrets.

Vostè defensa que la UOC és una universitat innovadora. Què té de nou?

Col·loca l’estudiant al centre i fa formació online de coses que no s’han fet mai. És pionera en això. Per exemple, ara estem preparant un grau de belles arts amb el Museu Reina Sofia.

Com es pot fer una carrera de belles arts a distància?

L’artista necessita ideologia i formació humanística. I això ho tenim. També necessita tècniques que nosaltres podem aconseguir. L’artista requereix creativitat, i això ho hem d’anar a buscar a fora. Aquí és on entra el Reina Sofia. L’any passat vam signar un acord per fer un grau conjuntament. Qualsevol activitat del Reina Sofia és material docent dels nostres estudiants. Qualsevol artista que hi exposa pot fer un seminari o una master class.

¿Però tot això requereix més presencialitat?

No. El format d’un professor per a un alumne ja el tenim assajat a l’escola de llengües. Belles arts seria de tres anys, s’organitzaria per projectes i cada any se’n faria un.

¿Tots els graus nous que faci la UOC tindran una durada de tres anys? És una aposta pel model 3+2?

Som partidaris dels tres anys amb la complementarietat que faci falta. Ara bé, si una cosa tenim clara és que farem el que digui el sistema català. No farem cap guerra. Té poc sentit dir tres o quatre anys. En funció de què? El model no és el temps, és el com. Nosaltres apostem per aquest model per la tipologia d’estudiants que tenim, i és que els seus estudis de tres anys s’acaben convertint en sis anys. L’estudiant de la UOC va un ritme diferent, acostuma a fer mig curs per any. Nosaltres farem el que digui el sistema, però creiem que aquest és el millor model.

Els estudiants denuncien que el nou model encarirà els estudis. Creu que serà així?

Depèn del model universitari que vulgui fixar el Govern. De moment, el que ha dit la Generalitat és que això no passarà i confiem que així sigui. De totes maneres, el cost dels estudis online és un 35% més barat que el presencial.

Quina és la taxa d’abandonament dels estudiants de la UOC?

Més baixa que la de la UNED i més alta que la presencial. Al cap de sis semestres és de prop del 30%. L’abandonament es concentra en els primers semestres.

Com és l’estudiant de la UOC?

De la franja d’edat d’entre 17 i 20 anys només tenim un 3% del total d’alumnes. Mentre que de més de 30 anys en tenim més del 60%. Últimament hem crescut més en la franja dels 24 als 30. Molts alumnes vénen de cicles formatius i, per tant, creixem en els estudiants de 20 i escaig. Abans no era així. També estem creixent molt en màsters. L’última tardor hi va haver un creixement espectacular que ara es pot consolidar.

La UOC forma part d’Escola Nova 21, una plataforma perquè les escoles catalanes facin la transició definitiva cap al sistema educatiu avançat. Per què?

Ens interessen molt els models pedagògics educatius i es tracta de veure com els podem incorporar a la universitat. Estem molt interessats en experiències formatives com les dels Jesuïtes, el Col·legi Montserrat o el Virolai. Allà tenen el tipus d’estudiant que tindrem nosaltres d’aquí 5 o 6 anys. Ells vindran amb una formació en què la tecnologia ja no és una novetat i faran unes demandes que nosaltres quan érem estudiants no fèiem. A més, han sigut educats treballant per projectes i no per assignatures.

stats