Publicitat
Publicitat

Julieta Venegas: "M'agraden Juan Gabriel i Prince"

Influències "Sempre he escoltat música 'norteña', però de petita em semblava molt més 'cool' escoltar The Cure" El Guincho "Coincidim perquè els seus referents no tenen prejudicis" Benicàssim "La veritat és que estava nerviosa"

A Julieta Venegas (Tijuana, 1970) li encanta la idea del festival Sons del Món -en el qual toca aquesta nit, a la ciutadella de Roses- de maridar cada concert del programa amb un vi. A ella l'han aparellat amb un Heus Blanc, del celler La Vinyeta de Mollet de Peralada, un vi refrescant amb complexitat d'aromes. "Tant de bo me'l deixin tastar!", diu per telèfon, mentre en segon terme se sent la seva filla petita, a qui la cantautora mexicana s'emporta sempre de gira. A Roses presentarà el seu últim disc, Otra cosa (2010), encara inèdit en directe a Catalunya, i que arriba després del disc desendollat que va enregistrar per a la MTV el 2008 i de l'exitós Limón y sal (2006), que la va donar a conèixer a gran escala i del qual va vendre un milió i mig d'exemplars.

Les seves cançons estan a mig camí entre la música pop anglosaxona i la tradicional llatinoamericana.

Sempre he pensat que la música que escoltaves de petit, la que escoltaven els teus pares, et marca la personalitat i la manera d'explicar les coses. Jo sóc de la frontera, de Tijuana, i tota la vida he escoltat música norteña (música folklòrica i popular de Mèxic), tot i que quan era petita em semblava molt més cool escoltar The Cure, Madness i Lou Reed. Però la música popular mexicana la tenia allà, i m'emociono tant amb Juan Gabriel com amb Prince, això no es pot triar. Quan faig música m'agrada deixar-me anar i ser honesta, i si poso un acordió norteño en una cançó pop és perquè em surt.

Com és Otra cosa ?

Venia de fer l' Unplugged , que vaig fer perquè m'interessava la idea de revisar els arranjaments de les meves cançons en acústic. Va ser un disc en què vaig treballar amb quinze persones, i amb O tra cosa em venia de gust tancar-me. Hi ha força influència de l' Unplugged , perquè hi vaig incloure molts instruments acústics, tots els meus discos sempre estan influenciats per l'anterior, ja sigui per contrast o perquè hi vaig aprendre alguna cosa que vull continuar desenvolupant. I això és el que vaig fer amb aquest disc. Sempre havia coproduït els meus discos, però amb l' Unplugged va ser la primera vegada que feia de productora, i amb aquest ho he continuat fent. No és una qüestió de control, perquè a mi m'agraden molt les col·laboracions, però és un procés natural, d'anar-ne aprenent i de tenir clar com vols les coses. És qüestió d'anar guanyant independència. El disc pràcticament el vaig gravar a casa meva. Vaig començar a treballar i vaig anar fent, desenvolupant la idea i el so que volia. Quan vaig arribar a l'estudi, ja el tenia gairebé llest. La pròxima vegada m'agradaria gravar en un estudi més professional, perquè el meu està una mica limitat, però seguir fent jo cada vegada més coses.

I com és el directe?

Volia que els membres del grup toquessin diferents instruments, que no fos un grup estàtic. Tothom en toca tres o quatre, i això és molt maco, en viu, és molt divertit. Som sis, però sonem com una petita orquestra, els tinc molt ben aprofitats.

Per què van passar quatre anys entre Limón y sal i Otra cosa , els dos últims discos amb material inèdit?

Al mig hi va haver l' Unplugged , que el vaig treballar com un disc nou. Per arranjar-lo i gravar-lo m'hi vaig passar sis mesos, i després vaig sortir de gira gairebé un any sencer. Pot semblar un disc menor, però tal com me'l vaig prendre, per a mi va ser un disc com els altres. Quan vaig acabar de gravar Otra cosa em vaig quedar embarassada, i quan va sortir el disc ja estava de quatre mesos. Vaig fer concerts fins als set mesos, i després vaig tornar-hi quan la meva filla en tenia tres. Però vaja, suposo que és l'embaràs el que explica que el disc sortís el març del 2010 i que l'estigui presentant aquí ara. No he parat, només que m'he pres les coses amb una mica més de calma.

Té previst presentar Otra cosa a Espanya en sales?

Estem intentant tornar de cara al setembre per fer una gira en sales, i al desembre acabaríem la gira, perquè ja tinc ganes de fer un altre disc per treure'l de cara a l'any que ve.

Un dels temes del disc, Ya conocerán , té tocs de pop electrònic, i recorda grups de la nova onada xilena com Javiera Mena i Dënver. Què li semblen?

M'encanten. La Javiera em sembla un petit geni, fa unes cançons precioses i m'agrada molt la manera que té de construir-les, té una proposta personal i única. Està molt bé que també arribin a Espanya artistes llatinoamericans que no entren a la radiofórmula. La Javiera ho ha aconseguit perquè ha trobat còmplices aquí, i tal com van les coses és el que els artistes hem de fer ara. El suport dels segells amb què es comptava abans ha passat a la història, i ara fer una cosa o una altra depèn molt de cadascú.

Un dels seus còmplices a Catalunya és El Guincho, que la va convidar a col·laborar en un dels temes de Piratas de Sudamérica Vol. I .

En sóc fan! El Guincho em sembla una de les coses més fresques que ha sorgit en els últims temps en la música, i no em refereixo només a la d'Espanya. És un músic que té molta curiositat, i també té molt de sentit de l'humor. És un talent molt valuós. Amb el Pablo coincidim molt, perquè els seus referents, la seva manera d'escoltar la música, no tenen prejudicis.

Vostè sí que va arribar a Espanya a través de la radiofórmula.

Limón y sal hi va sonar molt, i això em va permetre tocar molt a Espanya, m'ha obert una pila de portes.

La seva confirmació al Festival de Benicàssim va aixecar polseguera, perquè part del públic no la trobava prou indie . Com va anar el xou?

La veritat és que estava nerviosa. Pensava: "A veure si tenen raó i ens enfonsem". Però el concert va anar molt bé. El públic va cantar molt, semblava que volguessin deixar clar que els agradava que hi fos. I va estar molt bé, perquè l'única manera que tinc per defensar-me de qualsevol cosa és des de l'escenari. No em posaré a discutir. La gent que digui el que vulgui, i si parlen, millor.

Més continguts de