BarcelonaL’Audiència Nacional va avalar ahir que les proves d’accés a l’advocacia es facin només en castellà a tot l’Estat, ja que “no es considera que causi cap perjudici als alumnes” que no puguin fer servir el català, el gallec i l’euskera, i va al·ludir a criteris de proporcionalitat. Segons van denunciar el Col·legi d’Advocats de Barcelona, el Consell d’Advocacia Catalana i la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, aquest procediment és il·legal perquè vulnera l’oficialitat del català i és un acte de discriminació lingüística. Les institucions reivindiquen que no utilitzar el català és una vulneració de la Constitució, que estableix l’oficialitat de les llengües, així com el deure de protegir-les i tenir-hi un especial respecte. També van denunciar que incompleix l’Estatut, que estableix el dret d’opció lingüística, i la Carta Europea de les Llengües, que estableix que els estats han de garantir “l’eliminació de tota distinció, exclusió o restricció en l’ús de llengües minoritzades”.
Els exàmens dels anys anteriors es feien sempre a Madrid i només en castellà. Des del Col·legi d’Advocats de Catalunya van reivindicar l’any passat que els graduats catalans els poguessin fer a Barcelona. Un cop aconseguit l’objectiu -l’examen que es farà avui serà a la seu del Col·legi d’Advocats de la capital catalana-, van pressionar perquè l’examen es pogués fer en català. Però si hi ha un àmbit on aquesta llengua és marginal és el de la justícia, on el català només s’utilitza en un 12,5%. “És molt greu perquè el primer missatge de la professió que reben els graduats que fan l’examen és que el català no forma part de la justícia”, va explicar ahir Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics. “El que fa el ministeri és perpetuar una situació de repressió que va arrencar amb el franquisme”, va sentenciar Cruanyes.
