Publicitat
Publicitat

MOVIMENTS SOCIALS

Una part dels 'indignats' es plantegen allargar 'sine die' la protesta al centre de Barcelona

L'acampada del 15-M es fa forta

La indignació ha tornat amb força a la plaça de Catalunya un any després. Envalentit per la massiva manifestació de dissabte, un sector del moviment no està disposat a marxar demà com estava previst.

Déjà-vu a la plaça de Catalunya de Barcelona. Després de la multitudinària manifestació de dissabte, els indignats han tornat a fer-se forts al centre de Barcelona amb l'objectiu de concretar els fronts de lluita a través de xerrades i assemblees. Han tornat les tendes de campanya a les zones de gespa -un centenar de persones hi van passar la nit de dissabte- i també hi ha, una altra vegada, espais tan significatius com la cuina i els punts d'informació i, fins i tot, alguna de les construccions de fa un any per passar la nit a dalt dels arbres.

L'acampada tornava a funcionar ahir al 100% i la previsió és aguantar, com a mínim, fins demà, que és el dia en què es compleix el primer aniversari del moviment. Ja hi ha programades un grapat d'accions directes per exercir mesures de pressió contra els bancs i les seus dels partits polítics, com el dinar de dimarts davant de la seu del PP. El desallotjament nocturn de l'acampada a Madrid, a més, ha escalfat els ànims del moviment, que ahir va convocar concentracions de suport a totes les capitals. Amb l'acampada també han tornat els debats interns i les propostes alternatives.

Com ja va passar l'any passat, el debat sobre la continuïtat a la plaça sobrevola la protesta i, tot i que la intenció inicial del moviment era protagonitzar una acampada limitada en el temps -de fet, ahir continuaven convençuts que totes les instal·lacions de la plaça es desmuntaran demà-, algunes de les persones acampades asseguren que no tenen cap voluntat de marxar. "Hem recuperat la plaça i jo no marxaré dimarts per fer content l'alcalde Trias. Tornem a ser aquí per treballar per al futur i no per celebrar cap efemèride", explicava una de les mobilitzades, que prefereix no identificar-se i que l'any passat va donar suport a la idea d'aixecar l'acampada per traslladar-se als barris. "Ara és un bon moment per tornar a la plaça de Catalunya", afegeix. Hi ha altres indignats , però, que repeteixen que la plaça no és l'objectiu, sinó l'eina, i que, per tant, no té sentit eternitzar-s'hi. La decisió comuna del moviment és marxar el 15-M, però ja hi ha sectors que no la secunden.

L'Ajuntament de Barcelona, a hores d'ara, manté el silenci sobre la possible continuïtat de l'acampada més enllà de la data prevista per no encendre la confrontació, i les fonts consultades confien, com va explicar l'alcalde, Xavier Trias, que prevaldrà la bona entesa per actuar amb "seny, prudència i sentit comú". Divendres l'alcalde va assegurar que la ciutat no podria admetre que els indignats "estiguin temps i temps ocupant una plaça pública".

Dimarts, doncs, es tornaran a viure moments decisius per veure si els indignats abandonen voluntàriament la plaça i tornen a les assemblees de barri o es fan forts amb la infraestructura instal·lada al centre de la ciutat. Queda, també, la tercera via, la que ja es va donar l'any passat, quan l'assemblea va decidir aixecar l'acampada i un grup va optar per quedar-s'hi a títol personal.

Acció directa per a l'aniversari

L'economista Arcadi Oliveres, que s'ha erigit com una de les cares del 15-M i que ahir mateix va passar per la plaça de Catalunya per parlar sobre l'auditoria ciutadana del deute, explicava hores abans del ressorgiment del moviment que l'acampada era "una demostració de força positiva per al 15-M" sempre que no s'allargués, perquè en aquest cas corre el risc d'acabar-se "podrint". De moment, aliena a tot aquest debat, la plaça va bullir d'activitat durant tot el dia d'ahir.

Els indignats ja perfilen, també, les actuacions de demà. L'àrea de salut, per exemple, ja ha anunciat que simularà un cementiri a les portes d'un hospital públic, la d'ensenyament ha convocat el dinar popular a la seu del PP a Barcelona i els grups de treball sobre habitatge i auditoria del deute tenen prevista una visita a entitats bancàries per fer-los constar el seu malestar.

Més continguts de