L’anorèxia es fa forta a les xarxes
La falta de regulació específica i l’anonimat faciliten la proliferació de continguts nocius per a la salut
BarcelonaAna, com a abreviatura d’anorèxia, i Mia, com a abreviatura de bulímia. Aquesta cerca -“Ana i Mia”- a Google dóna 35 milions de resultats en menys de mig segon. Tres vegades més que els 10,5 milions de resultats que aporta la cerca “anorèxia i bulímia”. És només un exemple de fins a quin punt l’apologia d’aquests trastorns alimentaris ha trobat impunitat total a les xarxes, i com és de fàcil trobar consells per practicar-les. “Per cada contingut que desapareix d’internet en sorgeixen un centenar més de nous”, assegura la directora de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), Marta Voltas, una de les impulsores d’una campanya perquè l’Estat canviï la llei de salut pública i prohibeixi específicament aquest tipus de continguts.
La necessitat d’aquest canvi té un exemple palmari. El juliol de l’any passat, la conselleria de Salut i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) van denunciar a la fiscalia una quinzena de blogs que promouen l’anorèxia i la bulímia per un possible delicte de lesions. Van demanar-ne el tancament, però la petició va decaure i més d’un any després el contingut segueix a la xarxa. Les afirmacions que es poden llegir amb només un cop de clic, com per exemple que “el menjar és com l’art, que existeix només per mirar-lo”, posen els pèls de punta. “No s’ha pogut fer res perquè no hi ha un fonament legal”, explica Voltas sobre els blogs que segueixen actius.
Però la reclamació d’una regulació clara que tipifiqui com a delicte la promoció de l’anorèxia i la bulímia a internet no és nova. Va guanyar força al febrer, quan la taula de diàleg per a la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària va presentar un informe específic en el qual evidenciava que fins al 60% dels pacients hospitalitzats per anorèxia o bulímia admeten que la porta d’entrada a les seves conductes de risc va ser internet, buscant com aprimar-se ràpid o bé les calories que conté cada aliment.
L’oferta de continguts és immensa, però només en un 40% dels casos la família acaba sabent que es fan aquestes consultes. “Cal sí o sí una nova llei, perquè l’autoregulació és insuficient”, afegeix Voltas. Es demana que quan se sol·liciti a algú que esborri un contingut hi hagi una possible sanció si no es compleix la petició. La taula compta amb la col·laboració del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, els Mossos d’Esquadra, el CAC i el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), entre d’altres, però tot i així cal la complicitat de tots els grups perquè el Congrés actuï.
Casos invisibles
El feliç desenllaç del cas de la Martina, que dimarts va ser trobada a Sant Sebastià després de fugir de casa -la mare va explicar que aquell dia havia d’ingressar a l’hospital per rebre tractament contra l’anorèixa i que ella s’hi resistia, i abans de marxar havia consultat una web amb consells per aprimar-se-, constata com pot ser de difícil lluitar contra aquestes patologies. A Catalunya hi ha 28.000 joves d’entre 12 i 24 anys que tenen un trastorn d’aquest tipus -un 6% de la població-, tot i que les conductes de risc, com pot ser iniciar una dieta autoimposada o vomitar expressament, arriben fins a l’11%.
Segons les dades de Salut, actualment hi ha uns 3.000 pacients en tractament, un 90% dones i la meitat de menys de 18 anys. Les xifres s’han cronificat els últims anys i, tal com posa en relleu l’ACAB, “a cada aula de secundària hi ha un cas i mig” de mitjana, tot i que no tothom demana ajuda. “Molts casos queden ocults”, asseguren.
Segons el Cesicat, fins a un 13% dels joves d’entre 14 i 16 anys han consultat webs que promouen els trastorns alimentaris. És un percentatge més alt que els que pateixen ciberassetjament o que han buscat continguts sobre drogues, per exemple. “La proliferació dels continguts és espectacular”, apunta Voltas, i és molt fàcil arribar-hi des d’una innocent cerca sobre alimentació.
És a les xarxes socials més visuals on hi ha més continguts d’aquest tipus. A Pinterest, Instagram i YouTube, l’apologia de l’anorèxia i la bulímia és més present, percentualment, que no pas als blogs. Només cal fer una ullada al perfil de la jove nord-americana Eugenia Cooney, que amb un milió de seguidors a YouTube i gairebé mig milió a Instagram fa de la seva extrema primesa un reclam per a internautes. Molts la critiquen, però també n’hi ha que la defensen i l’encoratgen. Com s’hi pot fer front? Els experts recomanen generar un “clima positiu” a la família en relació al menjar, que no sigui utilitzat mai com a càstig o com a premi, a part de tenir una actitud modèlica i no menystenir ningú pel seu aspecte físic. “Fer un àpat al dia en família prevé en un 35% els trastorns alimentaris”, assegura la directora de l’ACAB. Es tracta d’una bona notícia, i és que amb l’atenció adequada l’anorèxia i la bulímia es curen.
