L'estratègia catalana per obviar la llei Wert

Barcelona.L'aprovació de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) ahir al Congrés de Diputats ha posat en funcionament la maquinària del departament d'Ensenyament per evitar que la llei Wert s'imposi a les aules catalanes a partir del curs vinent, tal com preveu el govern espanyol. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha actualitzat la decisió de presentar un recurs contra la llei davant del Tribunal Constitucional (TC) i ha fet una crida a les escoles perquè es limitin a aplicar la normativa catalana. Tot i les directrius del Govern, els sindicats ja han avançat que estan elaborant un pla d'insubmissió contra la Lomce. Quines són les estratègies que té la Generalitat i la comunitat educativa catalana per evitar que la llei Wert acabi entrant a les aules? Les repassem.

1. La via judicial

El Govern presentarà un recurs

al Tribunal Constitucional

Un cop la Lomce es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), el Govern demanarà un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries per tenir més arguments jurídics en la presentació del recurs contra la llei Wert davant del Tribunal Constitucional. El termini màxim des de la publicació de la llei al BOE fins a la presentació del recurs és de tres mesos. Catalunya té transferides les competències en educació i el Govern entén la Lomce com una ingerència en les seves competències. Els arguments, doncs, que utilitzarà per demanar la seva inconstitucionalitat es basen en els continguts de la llei d'educació de Catalunya (LEC) i l'Estatut. Tot apunta que el recurs se centrarà en la llengua, l'avaluació i les competències curriculars. La Lomce imposa el castellà com a llengua vehicular i relega el català d'assignatura troncal a matèria de "lliure configuració autonòmica", situant-la al mateix nivell que l'educació física. La LEC, però, deixa clar que "el català és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu". Alhora, afegeix que "el departament ha d'implantar estratègies educatives d'immersió lingüística que n'assegurin l'ús intensiu com a llengua vehicular d'ensenyament". La llei Wert també atorga a l'Estat l'elaboració i realització de revàlides al final de cada etapa educativa.

2. Blindatge normatiu

La Generalitat s'escuda en la LEC

i el contingut de l'Estatut

La Generalitat descarta un escenari d'insubmissió a la Lomce. La consellera va deixar clar ahir que el que farà el Govern és aplicar les normatives aprovades al Parlament de Catalunya, és a dir, la LEC i l'Estatut. "La Lomce és una llei sectorial que vol modificar aspectes aprovats a l'Estatut. El que hem de fer és treballar per no aplicar-la", va denunciar la consellera en declaracions al programa El matí de Catalunya Ràdio . Rigau va fer una crida als centres perquè no escullin el camí de la "insubmissió". "S'han de guiar per la normativa de la Generalitat", va insistir. De fet, la consellera va subratllar que és el Govern qui s'encarrega de buscar el camí per combatre la norma del PP. "No hi haurà molta pressa", va dir Rigau sobre l'aplicació de la reforma.

3. Front d'oposició

Acord per derogar la llei quan

el PP perdi la majoria absoluta

Tots els grups parlamentaris menys UPyD van ratificar ahir el seu compromís per derogar la reforma educativa quan el PP perdi la majoria absoluta. Les pròximes eleccions generals són l'any 2015. Partint d'aquesta premissa, l'oposició va insistir en el debat al Congrés que la llei neix amb "data de caducitat" i li va augurar una "vida efímera". De fet, la normativa només es va aprovar amb els vots a favor dels populars i es converteix en la primera llei educativa que es valida sense el suport de cap grup en 23 anys. El PP no va poder esgarrapar ni el suport d'UPyD ni tampoc el dels dos grups de la dreta regional, Fòrum Astúries i UPN -aquests últims es van abstenir-, tot i que va incorporar en el text algunes esmenes. Els pactes puntuals reforcen el pes del castellà com a llengua vehicular i deixen clar que "les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyament en castellà, llengua vehicular a tot l'Estat, i en la resta de llengües cooficials en els seus respectius territoris".

4. Insubmissió a les aules

Els sindicats preparen el seu

pla per no complir la normativa

Tot i la crida de la consellera a la comunitat educativa perquè no recorri a la via de la insubmissió, els sindicats van apuntar ahir que han començat a elaborar el seu propi pla per no haver d'aplicar la llei Wert. "Treballem per la insubmissió", va deixar clar la secretària general de la Federació d'Ensenyament del sindicat CCOO, Montse Ros. L'escull més complicat de salvar serà com combatre les revàlides, ja que marquen els continguts dels cursos. El que sí que descarten els sindicats és dur a terme una vaga indefinida com la de les Balears. "El fet que Ensenyament lideri la protesta contra la Lomce fa difícil que es pugui reproduir aquí la mobilització de les Illes", va admetre la portaveu sindical. De moment, però, la comunitat educativa ja s'ha sumat a la vaga estatal contra la Lomce que es farà el dia 24 d'octubre.

5. Ressò a Europa

La Lomce es veu com una llei regressiva i antieuropea

L'aprovació de la llei Wert al Congrés va arribar ahir fins a l'Haia, on s'havia programat una sessió ordinària de SIRIUS -la xarxa europea de política educativa i immigració- formada per acadèmics, representants de les administracions d'estats europeus i entitats socials. Miquel Àngel Essomba, director de l'Equip de Recerca en Diversitat i Inclusió en Societats Complexes (ERDISC) de la UAB, que coordina la xarxa, va exposar que la Lomce representa un atac a les tendències en política educativa que es fan a Europa en matèria de diversitat. "Hem de concebre aquesta reforma com a regressiva i antieuropea", va expressar Essomba, que va argumentar aquesta reflexió. "Mentre que les polítiques europees consideren l'ensenyament i l'aprenentatge de les llengües primeres de l'alumnat estranger com un afavoridor de l'èxit, la Lomce se'n desentén", va afegir Essomba.

Eixugar el dèficit de 110 milions d'euros és l'objectiu principal dels quatre candidats a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Opten al càrrec els catedràtics Antoni Elias, Enric Fossas, Gabriel Junyent i Juan Jesús Pérez. El guanyador substituirà el fins ara rector, Antoni Giró. Tots quatre van defensar ahir durant el primer dia de campanya mantenir la plantilla d'administració i serveis, i la de docents i investigadors, i van fer diferents propostes per reestructurar el centre i optimitzar-ne la gestió. Entre aquestes hi ha renegociar l'acord econòmic que s'ha firmat amb la Generalitat per reduir el deute, llogar o vendre part del patrimoni, crear empreses o agrupar escoles per campus ja siguin temàtics o territorials. Les eleccions tindran lloc el pròxim 29 d'octubre i la proclamació del nou rector serà el 4 de novembre. En el cas que calgués una segona volta, es faria el 13 de novembre.