Minyons: 22 anys sent dels primers a trencar barreres “impossibles”

BarcelonaAquest diumenge, a la una del migdia i dotze minuts, a la plaça Vella de Terrassa una petita enxaneta remuntava nou pisos amb una agilitat sorprenent per aturar-se a l’altura dels dosos del primer quatre de deu amb folre i manilles. Mentre esperava que l’acotxadora, que havia iniciat la seva marxa molt abans que ella, ocupés la seva posició, la menuda minyona va tenir temps de mirar enrere i agitar el braç amb gest d’incredulitat d’allò que estava a punt de succeir. Instants més tard la mà s’alçava a l’aire i començava un descens trepidant per arrodonir el primer quatre de deu amb folre i manilles de la història del fet casteller.

Lluny de clixés i estereotips, deixant a una banda els punts i els rànquings, i oblidant per un moment el caràcter peculiar de la millor colla nascuda fora de la zona tradicional del fet casteller, els Minyons s’han caracteritzat per atrevir-se a anar sempre un pas per davant. Potser no hauran sigut grans inventors d’estructures com sí que ho han sigut els Castellers de Vilafranca, ni se’ls ha conegut com els protectors de les essències més tradicionals -paper reservat per a les dues colles de Valls-, però sense fer gaire soroll han mirat a banda i banda, s’han plantejat un repte i l’han fet possible.

No posar-te límits et permet una llibertat de moviments important quan es tracta d’innovar. L’any 1993, després que els Castellers de Vilafranca haguessin provat fins a cinc cops el dos de nou amb folre i manilles, els malves van decidir trencar amb les regles establertes, inventar noves posicions per a folre i manilles, col·locar crosses al tercer pis i una agulla dins de l’estructura. Com aquella enxaneta, que arrenca més tard però que es pot permetre el luxe d’aturar-se a mirar enrere instants abans de fer l’aleta, els Minyons van superar per primer cop els Castellers de Vilafranca en un esprint de gamma extra.

L’aiguaneu del 22-N del 1998

El seu paper es repetiria dos anys més tard amb el cinc de nou amb folre. La Colla Jove Xiquets de Tarragona va ser la primera formació a somiar en aquesta estructura a la segona època d’or del fet casteller però els Minyons van ser els primers a dibuixar-ne les dues aletes. L’any 1998 van robar la cartera a les colles de Valls, amb un dels castells més simbòlics del món casteller, el quatre de nou sense folre. I a més ho van aconseguir en un dels dies més importants per als vallencs: Santa Úrsula. A dos-cents quilòmetres del bressol de les torres humanes, els de Terrassa coronaven el primer quatre de nou net del segle XX.

Uns mesos més tard la cursa es traslladava a Vilafranca. Després de fallar en l’atac al tres de deu amb folre i manilles durant la diada de Tots Sants, els Castellers de Vilafranca van haver d’inventar-se una actuació abans de la diada dels malves per coronar per primer cop un castell de deu pisos. La resposta dels egarencs no va trigar, i una setmana més tard el completaven per primer cop a la història. En un primer intent, després de l’aleta, la canalla petita es va despenjar sola de l’estructura; insatisfets el van tornar a alçar enmig de l’aiguaneu que queia aquell 22 de novembre i el van completar per segon cop, ara sense ensurts.

Ho repetirien altra vegada amb el tres de nou amb folre i agulla l’any 2008. Dissenyat pels Castellers de Vilafranca i provat per primer cop per la Colla Vella dels Xiquets de Valls, van tornar a ser els malves els primers a coronar-lo. Els Minyons necessiten un repte rere un altre per mantenir-se en vida. I el més important de les seves vides els ha arribat quan estan al capdamunt de l’onada.