Publicitat
Publicitat

Montse Nebrera: "Ara per ara no sento cap necessitat de dedicar-me a la política"

Perfil És llicenciada en dret, en filosofia política i en filologia clàssica. Montserrat Nebrera (Barcelona, 1961) va ser una alenada d'aire fresc en la política quan Piqué la va fitxar l'any 2006. El 2008 va perdre la candidatura a presidenta del PP a Catalunya i l'any següent va deixar l'escó i el partit. Va ser candidata a les últimes eleccions autonòmiques amb Alternativa de Govern, partit que va aconseguir uns resultats més que discrets.

No sé si deuen ser les vacances, però em retrobo amb una dona que s'ha reconciliat amb el temps, un luxe de què abans no disposava. Vesteix una elegant camisa negra, uns texans curts i sandàlies, una indumentària que defineix perfectament el seu caràcter. Mai no s'ha mossegat la llengua i segueix sense fer-ho, i manté intacta la capacitat per seduir i per passar de la seriositat a la rialla en una dècima de segon.

Què t'ocupa, ara mateix?

Professionalment sóc a la universitat donant les meves classes de dret. Hi he tornat amb més dedicació.

I què més?

L'altra preocupació són els meus nens. He vist com canviava la seva vida quan jo els dedicava més temps. I això és dur, per dues raons: primer, perquè t'adones que és importantíssim que les grans revolucions no malmetin les petites; i perquè molta de la gent que parla de la família des de la política ho fa sense adonar-se que pel camí s'està deixant aquesta petita revolució. I això és molt dur, perquè jo estava disposada a fer-ho.

I on ha quedat Alternativa de Govern?

Tinc l'alegria i la tristor de veure que allò que dèiem forma part del que hauran de ser els deures del futur. Tot el que nosaltres proposàvem -el canvi en l'estructura de l'estat, el canvi en la consideració de la política, la necessitat de transparència de la gestió pública- forma part de l'agenda del present. Però, o vam arribar massa d'hora, o no ho vam saber fer bé. l cas és que ara mateix Alternativa de Govern és un partit polític registrat, però amb dos dels seus tres seus fundadors dedicats a les seves professions.

Tot això vol dir que has deixat definitivament la política?

No hi ha res definitiu, perquè no sé com serà el meu estat d'ànim d'aquí uns anys. Però, ara per ara, no sento cap necessitat de dedicar-m'hi. De fet, miro els que s'hi dediquen amb una certa compassió. Josep Piqué em va dir que quan s'inocula el virus de la política ja no es treu mai més. El meu està ben adormit, perquè ja no el sento.

Molts poden pensar que has fracassat i que per això penses, com deia la faula, que el raïm és verd.

Doncs és verd! [Riu.] El que tinc és sensació de tranquilitat. En un raconet queda la preocupació pel temps que visc, perquè també serà el temps dels meus fills, i la sensació que no m'agradaria que la gent pensés que he llançat la tovallola: no l'he llançada, però sé reconèixer que no és el meu moment. I per tant, probablement el raïm és verd. [Riu.] Ja madurarà.

Parlant de tovalloles: et penedeixes d'haver fet aquell vídeo porno en plena campanya electoral?

Porno eren algunes de les xifres que explicàvem. El deixo per a la reflexió: allà no es veu res, i en canvi la ment de la gent hi va posar de tot. El que volíem dir és que el que és realment ponogràfic són certs sous indecents o les ajudes que reben certs partits. Per poder-se presentar a les eleccions generals cal presentar, avalades notarialment, un percentatge importantíssim de firmes del cens electoral. Això viola la democràcia, viola el vot secret de l'article 23. Això ho han fet el PP i el PSOE amb la connivència del PNB i de CiU.

Molts pensen que ets una pija . I això jo sé que et molesta.

[Riu.] Sí! És que és boníssim! M'he passat la vida estudiant, llegint i vivint amb molt esforç econòmic. El meus primers Levi's els vaig comprar amb 30 anys! I la roba que vesteixo són saldos i tares. Al·lucino! Però què hi haig de fer?

No tens la sensació que si t'haguessis mossegat una mica més la llengua hauries arribat més lluny?

I tant! Ara tindria un bon lloc assegurat. Quan encara no havia ficat la pota m'envoltava molta gent que s'ensumava que allà hi havia una persona que podia tenir poder polític. Ara m'envolta molta menys gent. I en el temps de la revolta, el que tenia al voltant era molta gent que no entenia que hagués malmès el meu patrimoni polític.

I per què vas fer-ho?

Perquè no paga la pena. Jo no vaig entrar en política per tenir un càrrec polític, en el sentit tradicional del tema, ni per prosperar. Vaig sentir una inquietud que em va portar a pensar, segurament amb molta supèrbia, que podia donar un tomb al Partit Popular de Catalunya. Era una beneita. I cada vegada que arribava el moment de dir "sí" per continuar en el lloc o dir "no" i dir el que pensava, guanyava el "no". I al començament era un petit ensurt i després es va convertir en el meu segell. És molt millor dormir tranquil.

Més continguts de