Publicitat
Publicitat

Mor l'artista Cy Twombly a Roma als 83 anys

El pintor i escultor nord-americà Edwin Parker Cy Twombly, que va morir ahir a Roma a conseqüència d'una llarga malaltia, va contribuir a esborrar -o més aviat a marcar, ratllar i gratar- les fronteres entre la pintura i la cal·ligrafia. L'expressionisme abstracte de Twombly deixava que els seus quadres respiressin. Fins i tot les teles més atapeïdes (els gargots vermells de Suma , la violència de la sèrie de Les quatre estacions ) presenten espais impol·luts, buidors que en comptes de neguitejar transmeten una pau quasi cristal·lina.

Nascut a Lexington (Virgínia) l'any 1928, Cy Twombly va estudiar a la Escola del Museu de Belles Arts de Boston i a la Universitat Washington & Lee de Virgínia. Aconsellat per Robert Rauschenberg, va passar dos anys al Black Mountain College, on va compartir classes amb Franz Kline, John Cage i Robert Motherwell.

Després d'un parell d'anys viatjant pel nord d'Àfrica, Espanya, França i Itàlia, Twombly va tornar als Estats Units i va treballar una temporada de criptògraf per a l'exèrcit. Els signes que feia servir per encriptar missatges i la voluntat d'abandonar la figuració per aprofundir en una abstracció d'arrel primitiva van inspirar les seves primeres escultures, fetes a partir de material de rebuig, i la sèrie de Pintures de pissarra ( Blackboard Paintings ), en què va guixar i marcar superfícies homogènies amb tanta meticulositat com ganes de no transmetre cap més missatge més enllà de l'obra en si.

Instal·lat a Itàlia des del 1957, Twombly va seguir produint sèries enigmàtiques: les Pintures grises (1967-1971) o l'homenatge a Nini Pirandello, la dona del seu galerista romà, que va morir sobtadament l'any 1976. Tot i que havia abandonat l'escultura l'any 1959, el 1976 va tornar-hi: la blancor clàssica amb què les recobria es pot interpretar com el preludi a les sèries pictòriques protagonitzades pel mite i la literatura.

Un reconeixement desigual

Twombly va ser reconegut primer a Europa. Va exposar a la Biennal de Venècia del 1964 i, si bé l'any 1968 el Museu d'Art de Milwaukee li va dedicar la primera retrospectiva, no va ser fins al 1994 que el MoMA de Nova York va ajudar a col·locar-lo al mateix nivell que companys de generació com Robert Rauschenberg i Jasper Johns. L'última gran retrospectiva de Twombly va ser l'any 2008 a la Tate Modern de Londres; el març del 2010 va inaugurar al Louvre una de les seves últimes grans obres, un plafó de 400 m de fons blau i 40 cercles inscrits d'altres colors acompanyats del nom de set escultors de la Grècia clàssica.

El filòsof Roland Barthes, que li va dedicar els assaigs Non multa sed multum i La sagesse de l'art , va escriure que a l'obra de Twombly "la matèria mostra la seva essència, la certesa del seu nom: i el seu nom és el llapis".

Més continguts de