Publicitat
Publicitat

DESGRÀCIA A LA GARROTXA

Els quatre morts d'aquest dimecres remeten als casos del geriàtric i el segrest de Feliu

La crònica negra taca un altre cop Olot

La capital garrotxina intenta alliberar-se de l'estigma de ciutat sacsejada pels successos. Els serials del geriàtric La Caritat i l'impacte pel segrest de Maria Àngels Feliu encara pesen en l'imaginari col·lectiu

Olot està cansada de llevar-se amb sorpreses desgradables i desprecia l'etiqueta de ciutat tacada per la crònica negra. Però l'acumulació de successos han esquitxat massa la pau de la capital garrotxina, que preferia centrar-se a explorar noves relacions socials i comercials, una oportunitat des que l'Eix Vic-Olot va desencallar el seu aïllament orogràfic. La ciutat no pot evitar que el seu nom es relacioni amb el segrest de Maria Àngels Feliu. Aquell captiveri, el més llarg de la història de l'Estat no lligat a un mòbil territorista –va durar del 20 de novembre de 1992 al 27 de febrer de 1994– pesa com una llosa sobre la ciutadania olotina, incapaç de treure's del damunt la xacra de la crònica negra. Feliu, que els mitjans van batejar per sempre més com la farmacèutica d'Olot, es va convertir sense voler-ho en l'olotina més citada. Ramon Ullstre, el cervell d'aquella trama que va empresonar Feliu al garatge de la seva casa de Sant Pere de Torelló, va comptar amb la col·laboració capital d'Antoni Guirado, l'agent de la Policia Local que va contribuir a embrutar encara més la imatge de la capital de la Garrotxa.

El judici pel segrest de la farmacèutica va acabar amb una condemna múltiple. L'Audiència de Girona va exigir penes de presó d'entre 14 i 22 anys a Antoni Guirado (policia d'Olot), Ramon Ullastre (cap de la trama), Montserrat Teixidor –la dona d'Ullastre–, José Luis Paz García (col·laborador del captiveri) i Sebastià Comas (carceller de Feliu). La sentència va imposar també una indemnització d'un milió d'euros per a la farmacèutica. En canvi, van quedar absolts els imputats Joan Casals, Xavier Bassa i Juan Manuel Pérez, després que l'Audiència considerés que no havia quedat provada la seva participació en els fets.

Olot va voler passar pàgina als successos. A la ciutat i a la comarca havien encetat altres debats des de feia temps, menys viscerals, però prou rellevants per aparèixer en cada tertúlia. La polèmica per la construcció de l'Eix Vic-Olot i el túnel de Bracons va marcar el termòmetre polític i va centrar les discussions de sobretaula. Aquella carretera desitjada per uns i rebutjada per d'altres simbolitzava el debat sobre el model de territori que calia vertebrar. La carretera es va fer –inaugurada per José Montilla a principis d'abril del 2009–, una estrena que simbolitzava un canvi d'etapa. Els agents econòmics es fregaven les mans per les oportunitats comercials mentre la ciutadania es disposava a explorar relacions socials menys feixugues.

Olot dibuixava un nou horitzó, però la crònica negra va tornar a irrompre en l'agenda fa poques setmanes. Les morts al geriàtric La Caritat, presumptament perpetrades pel zelador Joan Vila, van sacsejar la ciutat, per la impunitat amb la qual hauria actuat als passadissos del geriàtric. Vila va admetre que el primer dels assassinats que va cometre va ser a l'agost del 2009. Després d'aquest primer crim, el zelador hauria tornat a actuar tres mesos després, durant l'octubre de l'any passat. Els sis assassinats restants els hauria cometre al llarg d'aquest 2010. La cadena de víctimes que van perdre la vida a mans de Vila van obligar la ciutat a fer exhumacions de cadàvers als cementiris d'Olot, Sant Salvador de Bianya i Castellfollit de la Roca. La ciutat i la comarca encara no havien digerit la desgràcia del geriàtric, amb el procés judicial encara en curs, quan un olotí armat amb una escopeta va matar quatre veïns innocents. La taca que Olot provava de netejar-se s'ha fet més gran aquest dimecres.

Més continguts de