La PAH aconsegueix aturar el desallotjament d'un bloc ocupat al carrer Villarroel
Hi viuen 33 persones i nou menors que exigeixen a CaixaBank, propietari de l'immoble, que accedeixi a negociar lloguers socials
Barcelona"Avui ens n'hem lliurat, però no sé si demà em diran que marxi amb les criatures", ha explicat Carmen Pino, una de les persones que viu al bloc ocupat del número 102 del carrer Villarroel, que avui havia de ser desallotjat per ordre judicial.
El desnonament, però, no s'ha pogut fer efectiu a causa de la presència dels afectats i d'un grup de membres de la PAH que, des de primera hora del matí, s'han concentrat davant de la porteria per evitar l'execució. La comitiva judicial, que ha arribat vora les 9.30 h del matí, ha decidit avortar l'operació a causa de la manca d'efectius per a fer complir l'ordre judicial.
L'edifici, on viuen 33 persones i nou menors i que es propietat de Building Center, de CaixaBank, fa quatre anys que està ocupat "per persones que havien de triar entre quedar-se al carrer o ocupar", ha explicat Carlos Macías, portaveu de la PAH. "Jo vivia en un pis a Gràcia que no podia pagar i els de la PAH del barri em van dir que hi havia la possibilitat d'ocupar el bloc", ha explicat Pino que, des del desembre de 2013, viu al principal de l'edifici amb el seu marit, dues filles, la seva mare i dues noies bolivianes acollides.
Macías ha assegurat que tant les famílies com la PAH han intentat sense èxit negociar amb l'entitat financera per reclamar lloguers socials. "Ahir es va parlar amb CaixaBank per instar-los a aturar el desnonament i ara, després que s'adonessin de la mobilització, arriben mediadors de l'entitat al·legant que no en sabien res", ha lamentat el portaveu.
Fonts de l'entitat financera assenyalen que en el bloc hi ha casos de famílies vulnerables i d'altres que no estan en una situació de precarietat. CaixaBank ha assegurat que han estat negociant amb el govern municipal per trobar una solució que, finalment, no ha arribat perquè l'Ajuntament de Barcelona no té més pisos disponibles. "Nosaltres hem cedit molts pisos al consistori, a la Generalitat i hem signat molts lloguers socials de gent que residia en els habitatges impagats, però no podem resoldre tots els casos, la solució ha de passar per les administracions", han afirmat les fonts de l'entitat bancària.
Pino, igual que les altres sis famílies que també van optar per ocupar, conviu amb un parell d'inquilins que ja estaven vivint a l'escala quan ells van arribar. "Aquests quatre anys, des que van ocupar, han estat un infern", ha explicat al diari ARA un d'ells. Segons el seu testimoni, les festes a altes hores de la matinada, el trencament dels llums de l'escala o el llançament de tot tipus d'objectes a la seva terrassa i al balcó han estat el pa de cada dia. "L'únic que demano és convivència i respecte", ha relatat.
Em fa por marxar uns dies, ha assegurat la mateixa font, "perquè tinc por que m'ocupin el pis". Pino, però, obvia els problemes amb els inquilins i assegura que el principal temor que es viu al 102 de Villarroel és el desnonament. Fa una llista dels menors que hi viuen, explica el patiment col·lectiu de no saber què passarà l'endemà i narra l'aparició d'uns homes musculats d'origen rus que s'haurien presenciat en diverses ocasions per aconseguir que abandonés el pis.
"Em van assegurar que o marxava a les bones o me'n traurien igualment", ha explicat Pino. Els homes, ha afegit, haurien tornat un parell de vegades des d'aleshores.
