Publicitat
Publicitat

NOMINACIONS DE L'ACADÈMIA ESPANYOLA DE CINEMA

La pel·lícula, amb catorze candidatures, serà una de les favorites en la propera gala dels Goya

'Pa negre' dóna prestigi al cinema català

El film d'Agustí Villaronga, que adapta dues novel·les d'Emili Teixidor, confirma el seu any prodigiós i esdevé la pel·lícula catalana amb més nominacions en la història dels premis Goya.

Pels blogs especialitzats corrien rumors que adjudicaven a Pa negre , com a molt, cinc nominacions als premis Goya. Algun exaltat apuntava que podrien ser set. Ningú s'esperava, però, el seguit de nominacions (14!) que van caure ahir sobre la pel·lícula d'Agustí Villaronga, i que confirmen que és l'any d'un film que no tan sols ha conquerit el jurat del festival de Sant Sebastià i els acadèmics catalans (15 nominacions als Gaudí) i espanyols, sinó que fa tretze setmanes que és a la cartellera i ha recaptat prop d'un milió d'euros, un èxit de públic no gaire habitual per al cinema en català.

Però Pa negre no ha estat l'excepció. Els Goya també han reconegut la tasca d'una producció catalana que ha recaptat més de 14 milions d'euros arreu del món: Buried , la cinta de Rodrigo Cortés produïda i rodada a Barcelona, que opta a deu premis de l'Acadèmia, dos més que Biutiful , d'Alejandro González Iñárritu, també rodada a Barcelona amb participació de la productora catalana Ikiru Films. I no acaba aquí la representació catalana. També han aconseguit una nominació La mosquitera , d'Agustí Vila, a l'actriu principal (Emma Suárez); Elisa K , de Jordi Cadena i Judith Colell, al millor guió adaptat; Los ojos de Julia , de Guillem Morales, a l'actriu principal (Belén Rueda), i Bicicleta, cullera, poma , de Carles Bosch, al millor documental.

El factor lingüístic
La pluja de nominacions de Pa negre és especialment sorprenent si tenim en compte la poca incidència que el cinema parlat en català ha tingut històricament en els premis Goya. Durant molts anys, tan sols les pel·lícules de Ventura Pons van esgarrapar alguna nominació, vuit en total, però mai van aconseguir guanyar cap Goya. El mateix Agustí Villaronga va aconseguir un parell nominacions amb El mar (2000), lluny de les deu nominacions i tres premis d' El niño de la lluna (1989), tot i que aquesta no feia servir el català com a llengua original.

La tendència es va anar modificant amb cintes com A la ciutat (2003), de Cesc Gay, quatre nominacions i un Goya al millor actor secundari per a Eduard Fernández, i Tres dies amb la família (2009), de Mar Coll, amb dues nominacions i un premi per a la directora debutant. Però el cop d'efecte de les catorze nominacions de Pa negre suposa un punt i a part en aquesta història. Isona Passola, productora de la cinta, apunta que hi pot haver influït que Villaronga sigui una persona molt respectada a Madrid. "Tant ell com jo -diu Passola- representem una línia independent de producció que penso que s'ha valorat, així com el fet que la nostra sigui una proposta d'autor amb vocació popular". Passola, que va dirigir l'any passat un documental sobre les relacions entre Catalunya i Espanya, sentencia: "Si algú ens entén millor és el món del cinema, perquè és un reducte molt progressista i culturalment més obert que altres àmbits".

Un any sense Almodóvar
La nombrosa representació del cinema català en la propera gala dels Goya corrobora el bon moment del cinema català que, tot s'ha de dir, es beneficia d'una collita espanyola particularment fluixa. Autors com Julio Medem, Achero Mañas, Bigas Luna o Fernando León de Aranoa, presències habituals en la gala dels Goya, han decebut amb les seves noves obres. És un any sense Almodóvar, sense Amenábar i sense Garci. El cinema català ha trobat un fantàstic passadís per on lliscar fins al bust del pintor aragonès, i els seus únics competidors en aquesta edició són Balada triste de trompeta , amb quinze nominacions, i También la lluvia , amb tretze. La primera compta amb l'avantatge d'estar dirigida pel director de l'Acadèmia, Álex de la Iglesia, que està fent una tasca especialment lluïda durant el seu mandat; la segona és el film escollit per la mateixa Acadèmia per representar-la en els Oscars, i cal recordar que la seva directora, Icíar Bollaín, ja va arrasar fa uns anys amb Te doy mis ojos (2003).

La gran sorpresa d'aquesta edició, però, podria ser Buried , l'altra cinta de producció catalana entre les favorites. El seu productor, Adrián Guerra, confessa que, tot i que la pel·lícula acumula èxits i reconeixements arreu del món (ha recaptat més de quinze milions d'euros en el mercat internacional i figura a moltes llistes dels millors films de l'any), les deu nominacions l'han agafat per sorpresa: "No tenia gaire clar que els acadèmics reconeguessin com a espanyola una cinta rodada en anglès amb un actor nord-americà -diu Guerra-. És una percepció que ha existit sempre al voltant de la pel·lícula, tot i que ha estat rodada aquí amb un equip íntegrament local". La gran derrotada abans de començar la gala pot ser Biutiful , un dels títols que més expectació havia aixecat abans de la seva estrena, però que ni tan sols ha aconseguit una nominació per al seu director, el mexicà Alejandro González Iñárritu.

Més continguts de