Publicitat
Publicitat

Una passió que requereix coneixement i també l'ajuda dels especialistes

Plantes: del quiròfan a la passarel·la

"Cada diumenge al matí estic un parell d'hores amb ells. Sense ningú més, sense el mòbil. És un temps que tinc per relaxar-me i per pensar". Els protagonistes d'aquesta cita són Glòria Torras i els seus sis bonsais. Cada setmana la Glòria reserva part del seu temps lliure per cuidar els arbres i les plantes que té a casa. La joia de la seva col·lecció és el primer arbre que va tenir, un om. "Hi tinc una gran empatia. L'he fotografiat, l'he dibuixat, fins i tot li he dedicat poemes".

La passió de la Glòria per les plantes va començar de manera més o menys accidental. Van regalar-li un bonsai i se li va morir. Tenia dues alternatives: deixar-ho córrer o intentar esbrinar per què havia passat. "És la mateixa sensació que la mort d'un animal. El tens a casa i veus que li has dedicat estona i que al final el perds. Aquest dol hi ha gent que no el supera i no en vol saber res més. Jo volia entendre-ho i tornar a començar".

És així com va conèixer Ramon Serafí, el director del Museu del Bonsai, que es troba a mig camí entre Corçà i la Bisbal d'Empordà. En aquest espai en Ramon hi organitza cursets regulars per a gent que, com la Glòria, vol aprendre a treballar els arbres amb aquest tipus de tècnica. "La majoria de gent interessada pels bonsais ho fa inicialment per un impuls artístic". I això, que no hauria de ser cap inconvenient, esdevé un problema quan, segons en Ramon, "es treballa molt la part estètica i no es coneix prou el cultiu".

Quan això passa, en Ramon ensenya les tècniques per cuidar un arbre; alguns clients, però, li demanen un servei més específic. "Sovint arriben persones amb arbres malalts, gairebé morts, perquè els curis. De vegades ja no hi pots fer res. És com si volguessis canviar l'oli del cotxe quan el motor ja no funciona". Al museu hi ha un espai que en Ramon anomena "la UCI", on les plantes malaltes reben tractament, bàsicament trasplantaments i podes.

El Ramon explica que fer de "metge de plantes" requereix certa perspicàcia, sobretot amb els clients que atribueixen un gran simbolisme al seu arbre. "Han vingut parelles deprimides perquè el bonsai malalt havia representat el seu amor des que l'havien comprat". I encara altres casos més delicats. "És complicat quan una persona projecta en l'arbre la imatge d'algú que ja no hi és. Has de fer-li entendre que l'arbre i el difunt no tenen res a veure".

Servei de guarderia

Actualment al museu hi ha una cinquantena d'arbres que esperen rebre tractament. Alguns necessiten una cura específica i altres simplement hi passen l'estona. I és que el Ramon ofereix servei de guarderia d'arbres a aquells que han quedat escarmentats després de deixar-lo als veïns l'estiu anterior. De tota manera, en Ramon comenta enriolat que el servei de guarderia sovint amaga altres objectius. "Et porten el bonsai perquè marxen de vacances i com qui no vol la cosa et diuen: «Per cert, fes-m'hi una repassada!»".

Tot i que entre els seus clients hi ha autèntics apassionats de les plantes, també n'hi ha d'incrèduls i de resignats, com, per exemple, aquells a qui han regalat un bonsai tot i que no els agraden les plantes. "Alguna vegada m'han vingut amb una foto de l'arbre difunt i m'han demanat que els en doni un d'igual perquè el familiar no s'adoni que el primer se'ls ha mort". La falta d'interès i de desconeixement genera situacions surrealistes. "Recordo una parella que el va deixar sobre la llar de foc i l'escalfor l'havia deixat sec". I afegeix: "Sort que ara els televisors són de pantalla plana! Abans hi havia gent que els posava damunt la tele engegada i els regava...".

L'interès per les plantes no només es concreta en els bonsais; molts particulars veuen en les plantes una extensió de la seva pròpia llar. Jardinitis és una empresa que ofereix diversos serveis de plantes i jardineria; un és l'assessorament pel que fa al disseny d'espais naturals en cases particulars.

Menys sofisticació

Arcadi Pujadas, un dels responsables de l'empresa, explica que la tendència actual en jardins és buscar la naturalitat. "L'art topiària de retallar arbustos es veu com una cosa antiga, ja no es porta tant". Quan parlem d'art topiària, potser ens vénen al cap jardins com els del Palau de Versalles, el del Laberint d'Horta de Barcelona, o fins i tot el gos retallat del Museu Guggenheim de Bilbao. Aquest tipus de jardins es treballen amb un tipus d'arbust molt determinat: el boix. Avui, però, es tendeix a buscar menys sofisticació i molta gent sol reservar un espai de la casa per fer un hort. Aquest fet respon bàsicament a criteris ecològics. "Cada vegada ens agrada més saber què mengem. A més, pot ser un espai molt instructiu quan es tenen fills".

Igual que amb els bonsais, el desconeixement de les tècniques de cultiu per part dels particulars pot ser un problema quan cal restaurar parts del jardí en mal estat; d'aquí que ofereixin també servei de tractament. "Sovint ens demanen restaurar una gespa que està mal arrelada. Amb la jardineria, tothom s'hi atreveix".

L'Arcadi subratlla dos elements més que han perjudicat el seu sector: la sequera de fa tres anys i la crisi econòmica. En aquest últim cas, destaca que la crisi immobiliària ha fet disminuir la construcció de cases i això ha comportat la reducció del nombre de jardins. "La gent abans sortia de Barcelona, es comprava una caseta i hi feia un jardí. Avui, si convé, hi posen gespa artificial".

Més continguts de