Regionals: el germà pobre i oblidat darrere Rodalies
L’ARA audita des de l’1 de gener totes les línies de Renfe, i la R16 duplica les incidències de la R3, les dues amb via única
BarcelonaLes línies de Regionals de Renfe són les grans oblidades, darrere el desgavell de Rodalies, que és molt més mediàtic. Funcionen igual de malament, o pitjor en algun cas (R16), que les línies de l’àrea metropolitana, però com que les utilitza diàriament molta menys gent -unes 32.000 persones de mitjana els dies laborables-, les queixes dels usuaris queden ofegades per les dels 400.000 viatgers diaris de Rodalies. “Quan agafo el tren de les set de la tarda no hi ha mai ningú a l’estació de Flix, i com que molts cops el tren que ve de Riba-roja acumula retards de més d’una hora, no tenim cap mena d’informació, només podem esperar”. Xènia Ciuraneta fa dos cops per setmana el trajecte Flix-Tarragona amb la R15 (tres incidències cada dos dies), i considera que el pitjor de tot són els retards. Algunes d’aquestes línies de Regionals coincideixen amb el mateix trajecte que fa l’AVE a dins de Catalunya, i per aquest motiu els usuaris es queixen que des que ha arribat l’alta velocitat la deixadesa respecte a Regionals és més aguda que abans. Només una dada: entre el 2012 i el 2014, totes les línies de Regionals han guanyat passatgers menys dues, les que coincideixen amb el trajecte de l’AVE, la R11 i la R14, que n’han perdut.
Quan l’ARA va posar amb marxa l’eina interactiva per auditar totes les incidències dels trens de Renfe, molts lectors ens van reclamar que no només en fixéssim en Rodalies -font inesgotable de problemes- i que obríssim la mirada cap als trens que arriben a tots els extrems del país, perquè també pateixen la deixadesa de Renfe i la falta d’inversions. Així ho hem fet, i el resultat és revelador. Com sempre que hem treballat en reportatges d’aquest tipus, hem demanat la valoració d’algun responsable de Renfe i d’Adif, però mai hi han volgut participar: aquest cop tampoc.
Les Terres de l’Ebre, oblidades
Si quan parlem de Rodalies la línia de Vic (R3) és la gran damnificada amb diferència sobre les altres -amb una mica més d’una incidència important cada dia-, a Regionals sobresurt per sobre de totes la R16, la línia que va de Barcelona a Tortosa i Ulldecona -amb dues incidències importants al dia de mitjana (245 en els quatre mesos del 2015)-. Que la R16 dobli els problemes de la pitjor línia de Rodalies diu molt, i reforça la idea que tenen a les Terres de l’Ebre sobre l’oblit absolut que pateixen en tots els sentits, també en infraestructures bàsiques. Joan Callarissa, periodista d’aquest diari, és d’Ulldecona i des de fa 12 anys ha d’agafar la R16 per obligació. La seva crònica en primera persona deixa ben clar el sentiment d’impotència dels que paguen per un servei deficient.
Què tenen en comú, però, la R3 i la R16 per ser les pitjors línies de tren? La via única. A la R3 la via única va des de Montcada i Reixach fins al final, a la Tor de Querol, i a la R16 només entre Tarragona i Vandellòs. Aquest és el gran handicap d’aquestes dues línies, que fa que qualsevol petit incident es converteixi en gran i els retards es multipliquin. A la R3 el desdoblament de la via està promès des de fa més de 20 anys, i tot i que semblava que aquest cop la promesa de tres desdoblaments parcials de la ministra Ana Pastor anava de debò, es comença a posar en dubte. Les obres s’havien de licitar al març, i ja som el 4 de maig. En canvi, el desdoblament del tram entre Tarragona i Vandellòs està en obres en aquest moment i podria entrar en servei entre final d’any i principis del 2016. Cal recordar que la R3 entre Vic i la Tor de Querol no està considerada una línia de Rodalies, però tampoc de Regionals.
A Girona, sota l’efecte de l’AVE
“Des que es va inaugurar l’AVE s’ha descuidat el manteniment de Rodalies i Regionals, i han augmentat els preus”, explica Martí Ferrer, usuari habitual de la R11 entre Barcelona i Girona (una incidència cada dos dies). El Martí explica que tot i l’augment de preus i les avaries constants no pensa passar a l’alta velocitat. Esteve Aymerida, un altre usuari de la R11, apunta que el problema de la seva línia, i segurament de moltes altres, “és que han barrejat els trens de Regionals amb els de Rodalies”. Als anys 90 l’Esteve feia el trajecte entre Girona i Barcelona cada dia -ara només els caps de setmana- i pot comparar les diferències: “Trigo més ara per anar a Barcelona que fa 10 anys, encara que ara hi hagi més freqüència de trens”, assegura. Els problemes dels túnels de Barcelona, que són la font principal d’incidències de les Rodalies, s’ha traslladat ara als trens de Regionals.
A Lleida, raonablement bé
Les tres línies que arriben fins a Lleida capital (R12, R13 i R14) són les que funcionen raonablement millor, i des de l’1 de gener -quan vam començar a auditar les incidències- només han tingut una incidència cada quatre dies de mitjana. Júlia Grau, de Lleida, que estudia a Sabadell però cada cap de setmana va casa -a vegades baixa a Manresa, on viu la seva parella-, admet que no té gaires queixes amb el funcionament dels trens, tot i que els 5 minuts de retard ja vénen de sèrie. Creu que el trajecte Sabadell-Lleida dura massa, 2 hores 45 minuts,però diu que no té alternativa, ni amb cotxe ni autobús. La seva queixa més important, que és general per a totes les línies, és que no pot comprar els bitllets amb antelació, ni tan sols dues hores abans. Renfe reconeix que no existeix aquesta possibilitat, i que els bitllets s’han de comprar poca estona abans que surti el tren.
