BarcelonaCom supleix una persona invident la falta de visió si no és amb les mans? ¿Pot considerar-se que la pèrdua del sentit del tacte és equivalent a la de la vista? El Tribunal Suprem entén que sí i ahir, en una sentència, va declarar que “en el cas de les persones invidents, que estan obligades a treure més profit de la resta de sentits per compensar les funcions de la vista, el tacte als dits i a les mans adquireix un valor essencial, ja que els permet conèixer les persones i els objectes”. L’alt tribunal confirma, així, la sentència de l’Audiència de Madrid que va condemnar una noia per haver atacat amb dos ganivets de cuina, de 16 i 21 centímetres, la parella de la seva mare mentre dormia, ja que considera que el delicte de lesions comès s’ha de castigar amb l’agreujant equivalent al previst per la pèrdua d’un sentit.
A conseqüència de les ferides, l’home atacat, invident des dels 12 anys, va perdre sensibilitat a les mans, cosa que “li impedeix suplir la falta de visió amb un bastó per poder-se moure i evitar els obstacles, i fins i tot sortir a l’exterior auxiliat per un gos pigall”. Des que es va produir l’agressió, el 2011, l’afectat necessita el suport d’una altra persona per desplaçar-se. La sentència explica que “encara que resulta innovador valorar com a resultat d’un delicte de lesions la pèrdua o inutilitat del sentit del tacte”, en el cas dels invidents s’ha de tenir en compte perquè “gràcies al tacte als dits poden llegir, tocar instruments musicals, escriure en un teclat o fer servir un bastó que els possibilita certa mobilitat”.
Pèrdua de l’eficàcia funcional
Per això en les persones cegues “la pèrdua de la sensibilitat a les mans equival a una pèrdua molt substancial de l’eficàcia funcional”, ja que les mans “han de complir, a més de la seva funció habitual, una de supletòria, en la mesura del possible, del sentit de la vista”.
