Publicitat
Publicitat

BCNEGRA

Taula rodona sobre Vázquez Montalbán

Algunes de les moltes cares de Manuel Vázquez Montalbán protagonitzen uns quants actes de la BCNegra: al cicle que dedica la Filmoteca a recuperar algunes pel·lícules sobre el detectiu Pepe Carvalho i l'homenatge culinari que li reten mitja dotzena de restaurants barcelonins -també a Carvalho- cal sumar-hi la taula rodona d'aquest migdia al Col·legi de Periodistes. Rosa Mora, Lilian Neuman i Francesc Salgado recorden la vessant periodística de Vázquez Montalbán amb motiu de la publicació del segon recull d'articles que publica Debate, Obra periodística. 1974-1986. Del humor al desencanto .

"La vida no és tal com esperàvem", escrivia Vázquez Montalbán tot sovint. El període que tracta el llibre va ser un dels més hiperactius de l'escriptor i periodista barceloní. Va fundar Por Favor (1974-1978), Arreu (1976-1977) i La Calle (1978-1982), però les tres publicacions van acabar tancant sense haver aconseguit unes vendes prou altes. Paral·lelament, va seguir publicant en revistes com Catalunya Express , Primera Plana i Siesta -que també van desaparèixer durant la segona meitat dels 70- i a partir del 1976 es va convertir en un dels articulistes de referència d' Interviú , una publicació a la qual feia referència en un dels seus articles de 1979: " Primero me como las páginas de la muchacha avirginada sin excesos y luego las de la mujer madura como las chirimoyas mismas. Los médicos dicen que moriré pronto. Son páginas cargadas de colesterol ". L'humor de Vázquez Montalbán es va anar extingint a mesura que es va fer palesa la seva progressiva desil·lusió ideològica, a causa de la nova configuració política després del franquisme, "una democràcia formal que no resolia els conflictes fonamentals", en paraules del prologuista del llibre, Francesc Salgado.

Més continguts de