Publicitat
Publicitat

POBRESA

Temporers a Lleida en assentaments sense aigua ni llum

El síndic de greuges visita la zona i alerta d’una “greu vulneració dels drets humans”

A l’entrada del municipi de Corbins, al Segrià, entre matolls que amaguen un camí de pedra, un cobert en ruïnes dona la benvinguda cada vespre als temporers que acaben la jornada laboral. A fora, un parell de pantalons i samarretes esteses han perdut el seu color original a causa del sol. A dins, dos remolcs vells i rovellats amb matalassos al damunt i dos palets mig trencats a terra fan la funció de llits, sofàs i armaris, tot alhora. I al centre de l’estança, un parell de maons sostenen una tetera i desenes de vasos buits. Als peus dels “llits” s’amunteguen diverses ampolles de plàstic mig plenes -o mig buides- d’aigua que abasteixen la dotzena de temporers que viuen entre aquestes menys de quatre parets, concretament tres.

És l’estampa que ahir va certificar el síndic de greuges, Rafel Ribó, que va decidir intervenir d’ofici i visitar tres assentaments irregulars de temporers al Segrià, entre els quals el de Corbins, que va definir com a “extremadament precari” en matèria de seguretat, salubritat i higiene. Ribó va denunciar que aquests assentaments irregulars comporten “una greu vulneració dels drets humans” que contrasta amb les instal·lacions gestionades per Unió de Pagesos, que s’han habilitat per als temporers que treballen amb un contracte tancat al país d’origen.

La calor resulta asfixiant i la falta de ventilació converteix els escassos 25 metres quadrats on habiten en un infern comparable amb el que viuen al camp durant el dia a ple sol. El termòmetre marca 32 graus a l’ombra. I la humitat de les parets no ajuda, al contrari, juga a favor dels mosquits si s’observen les picades que omplen les cames de les dotze persones que comparteixen el cobert.

Sense serveis bàsics

Reconeixen que les pudors passen a ser insuportables quan coincideixen tots. I és que per dutxar-se han d’anar fins a un bosc després d’omplir unes garrafes a la font que hi ha al costat de l’església. Per cuinar, en canvi, s’han de conformar amb un petit càmping gas que fan servir quan tenen foc. No és el cas d’avui, ja que l’únic encenedor de què disposaven s’ha quedat sense gas. D’una mena de rebost en surten amb dos tomàquets, uns envasos mig buits amb oli i vinagre i una llauna d’espinacs en conserva. Això és el que menjaran avui; demà no ho saben, ja que, diuen, és l’última llauna que els queda.

El Síndic, que té oberta una investigació per la situació dels assentaments irregulars de temporers que hi ha al Segrià, ha exigit a la Generalitat i la Diputació de Lleida que assumeixin part de la seva responsabilitat, que “no pot recaure únicament en les autoritats locals”, avisa.

La Paeria va reconèixer que s’havia disparat el nombre de temporers que arriben a Lleida buscant allotjament després que la Crida per Lleida - CUP alertés que els equipaments disponibles estaven saturats i que alguns dormien al carrer. La situació ha motivat diverses denúncies a la Inspecció de Treball i una concentració d’uns 200 treballadors de la fruita davant de l’Ajuntament de Seròs que ha obligat el Síndic a actuar d’ofici i demanar al Consell Comarcal del Segrià les accions que té en marxa.

Més continguts de