Publicitat
Publicitat

LLENGUA

Les sentències contra la convivència lingüística enquisten el debat

Trenta anys de democràcia amb el català qüestionat

La llengua catalana continua qüestionada tres dècades després de l'inici de la democràcia. Les sentències judicials posen en dubte més que mai el model de convivència lingüística.

Les últimes resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre l'ús del català a l'escola i les administracions públiques -les sentències fetes públiques dijous tomben l'ús preferent de la llengua catalana a l'Ajuntament de Barcelona i tornen a qüestionar el model d'immersió- han actualitzat l'amenaça sobre la convivència lingüística. El de la llengua és un debat enquistat després de tres dècades de democràcia, el mateix període transcorregut des de l'aprovació de la primera llei de normalització lingüística. A dibuixar aquest escenari hi contribueixen determinats discursos polítics i un degoteig de dictàmens judicials que segueixen la línia de la doctrina marcada pel Tribunal Constitucional (TC), severa amb el català.

¿La llengua catalana sempre serà qüestionada? Juristes, sociòlegs i acadèmics consultats per l'ARA subratllen que les bastonades judicials contra el model lingüístic català es basen en una lectura política que nega l'estat plurinacional. "El que pateix Catalunya s'explica per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i l'auge del nacionalisme castellà; el problema de fons és la manera d'entendre l'estructura de l'Estat, aquesta mentalitat colonial", explica Xavier Vila i Moreno, director de l'Observatori Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (UB). "La reivindicació per la presència del castellà a Catalunya no parteix d'una preocupació real sinó que és una pugna purament ideològica", raona Olga Tubau, advocada penalista, que lamenta que s'exposi una realitat artificial. "Fa 30 anys el català era un símbol de la recuperació de la democràcia i com que ara ha desaparegut aquesta adhesió emocional a la llengua, certs discursos polítics s'han aprofitat d'aquest filó", afirma Miquel Àngel Essomba, director del Centre Unesco de Catalunya.

Desafiaments a la llengua

"Ara hi ha un xoc entre la legalitat i la legitimitat democràtica", exposa el professor Xavier Vila per il·lustrar la pressió judicial sobre el català. Essomba reclama que el poder polític i la societat civil no es poden acostumar al fet que la llengua estigui permanentment qüestionada: "Suposa un desgast massa important i cal un cop de puny sobre la taula perquè no pot ser que encara estiguem discutint quantes pel·lícules podem traduir al català". "A un problema polític, calen respostes polítiques", afegeix Vila.

Salvador Cardús considera que l'amenaça a la llengua catalana perdurarà: "Mentre estiguem a l'estat espanyol tenim garantits aquests desafiaments a la llengua", alerta el sociòleg. "No el volen [l'estat plurinacional], els incomoda la diversitat i han entès quina és la nacionalitat catalana, que veuen més amenaçadora que la basca perquè allà el castellà hi té una posició més còmoda". De fet, Cardús considera que l'onada intimidadora dels últims mesos demostra que les forces centralistes "han comprovat les fortaleses de la llengua catalana i adopten estratègies a la defensiva". "És veritablement ridícul que siguin capaços de modificar un Estatut per defensar el dret de quatre famílies", apunta. El sociòleg aposta per "actuar poc de manera reactiva" en vista del combat polític que alguns grups presenten últimament a la llengua catalana, ja que és una pugna de la qual "al carrer no es té constància ni notícia". L'estratègia, segons Cardús, hauria d'allunyar-se del victimisme i "perdre poc temps" a queixar-se d'aquests atacs per "centrar-se a crear vincles positius amb el català".

Trias es mostra inflexible

El mateix alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va optar ahir per aquesta estratègia i va assegurar que la resolució del TSJC sobre el reglament de l'Ajuntament "no canviarà les coses". Sobre les sentències referents a la immersió lingüística, el vicepresident del Constitucional, Eugeni Gay, va assegurar que el model d'escola català "no està en risc" perquè l'avala l'Estatut.

Més continguts de