Valls celebra el millor final de festa dels últims 200 anys

La diada de Santa Úrsula ha vist aquest cap de setmana algunes de les construccions de més dificultat del món casteller. La plaça del Blat, bressol i defensora de les essències, ha sigut també testimoni de l’evolució del paradigma vallenc. La Colla Vella dels Xiquets de Valls va descarregar ahir el doblet de castells de deu pisos i el quatre de nou sense folre, en una exhibició mai vista fins ara: la millor en més de dos-cents anys d’història a Valls.

Després de coronar-lo dos cops aquest any, la Colla Vella tenia un únic objectiu respecte al quatre de deu amb folre i manilles. El van erigir amb màxima delicadesa, guardant forces, conscients que els seus màxims enemics serien les seves emocions. Van fermar el folre i les manilles i van exhibir un tronc majúscul. El castell tot just començava després de l’aleta; serenor, concentració i convicció van ser els ingredients de l’èxit.

Amb el tres de deu van seguir les mateixes pautes, però un tremolí inicial els va fer suar la cansalada en els instants crucials. No per dibuixar l’aleta, això ja no valia. La Vella buscava completar la feina. No podien deixar-se endur per la rauxa, calia ser tècnics i dominar els moments més compromesos sense perdre el seny. La plaça va ovacionar la colla pel tercer doblet de deu descarregat de la història, el primer vallenc. El seu tercer castell va ser el quatre de nou sense folre, una estructura d’una dificultat extrema domesticada aquest any. Ahir descarregaven el tercer dels tres que han provat aquesta temporada. El desgast es va notar cap al final.

Càntics i lesió

Amb cada estructura rosada es reproduïa un nou càntic, des del més primari “I Vella, i Vella”, símbol de rauxa i tradició, passant per “La culpa és de la Vella”, nascut a les xarxes socials, per arribar al clam més actual i de moda ara mateix: “I tot descarregat”. La formació ha evolucionat molt en els últims anys i ho va tornar a demostrar descartant un pilar de vuit amb folre i manilles que els hauria col·locat als llibres d’història. De poc servia esquerdar una jornada com la de diumenge amb un pilar que no oferís les mateixes garanties. La lesió d’un dels components de l’espadat va desaconsellar l’intent. La plaça del Blat va acabar reconeixent la tasca d’un dels principals artífexs d’aquest canvi en entonar el càntic “És de l’Urbano, la culpa és de l’Urbano”, dedicat al seu prolífic cap de colla.

La Colla Joves Xiquets de Valls no va quedar-se enrere i, tot i no arribar a la cita en les millors condicions, va voler demostrar que sap donar la cara en els moments més importants de l’any. Van iniciar la seva actuació provant el tres de deu amb folre i manilles, un deute pendent que Jaume Galofré, el seu cap de colla, ja havia plantejat com a principal objectiu del Concurs de Castells. Els nervis van fer-se evidents des del primer moment i la canalla va dubtar dalt de les manilles. Els de la camisa roja van col·locar el pis de dosos, però el castell va acabar cedint esperant els més menuts.

Tot i la duresa de la caiguda, que va aturar més de mitja hora l’actuació, van descarregar el tres de nou amb folre i van atrevir-se en dues ocasions amb el dos de vuit sense folre. La Joves va mostrar un tronc impecable, però la lentitud de l’ascens d’un inexpert acotxador va allargar desmesuradament la durada de l’estructura i ho van pagar fent llenya quan l’enxaneta es preparava per travessar. Tot i que va començar l’ascens més d’hora en el segon intent, el castell va patir les mateixes deficiències. Van cloure la seva actuació descarregant el dos de vuit folrat.