A un pas de la ‘Viagra femenina’

Nova YorkEl desig sexual és un dret humà? ¿Les dones tenen dret a recórrer a una diminuta pastilla rosa que els ajudi a sentir-ne? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja la campanya de pressió per empènyer la FDA (l’organisme per al control d’aliments i medicaments nord-americà) a aprovar la comercialització de la flibanserina, una pastilla concebuda per ajudar les dones a recuperar la libido perduda.

La seva comercialització està a un pas després que l’hagi recomanat un grup d’assessors de la FDA. La campanya, que té el suport del laboratori que ha desenvolupat el fàrmac i alguns col·lectius de dones, acusa la FDA de sexisme esgrimint que l’organisme ha aprovat la Viagra i 25 medicaments més destinats a ajudar els homes a mantenir relacions sexuals, però no n’ha aprovat cap destinat a ajudar les dones. “Les dones ja han esperat prou”, s’afirma en una petició electrònica llançada amb motiu de la iniciativa que ha reunit més de 40.000 signatures. La campanya s’ha batejat Even the Score (Igualem el marcador). “El 2015 la igualtat de gènere hauria de ser la norma pel que fa a l’accés als tractaments contra la disfunció sexual”, diuen.

La FDA s’ha negat dues vegades a autoritzar la comercialització de la flibanserina, el fàrmac en qüestió, adduint que els seus efectes secundaris (somnolència, sensació de mareig i nàusees, entre d’altres) pesaven més que no pas l’eficàcia molt modesta del medicament. La primera negativa de l’organisme regulador es va produir el 2010, després que un comitè d’assessors externs s’oposessin per unanimitat a la concessió de l’aprovació.

Els assessors de la FDA han donat aquest cop llum verda a la medicació sempre que s’adverteixi sobre els efectes secundaris, com ara la somnolència. Sprout Pharmaceuticals, actual propietària del fàrmac que planeja vendre amb el nom d’Addyi, ha aportat noves dades, entre les quals hi ha un estudi amb què es vol demostrar que la pastilla no afecta negativament la capacitat de conduir, que era una de les grans preocupacions, ja que pot provocar somnolència. Tot i això, l’aprovació (que s’ha de decidir a l’estiu) dependrà possiblement de si la FDA decideix donar una nova interpretació a les dades que ja coneix i dels canvis de caire polític en la consideració d’aquesta mena de medicaments. Una portaveu de la FDA ha afirmat que l’organisme “nega rotundament les acusacions segons les quals ha actuat en funció de prejudicis sexistes”. Assegura que el 2012 l’organisme va declarar prioritària la disfunció sexual femenina i va organitzar un seminari públic de dos dies sobre aquest trastorn al mes d’octubre.

Amb tot, el camí per aconseguir un medicament contra la disfunció sexual femenina ha sigut tortuós. Pfizer va abandonar els assajos de la Viagra femenina el 2004, el mateix any que un comitè consultiu de la FDA es va pronunciar en contra d’un pegat cutani de testosterona per a dones que havia desenvolupat Procter & Gamble. El 2011 un gel de testosterona per a dones concebut per BioSante va fracassar durant els assajos clínics.

També hi ha altres entitats de dones, entre les quals la Xarxa Nacional de la Salut Femenina i Our Bodies Ourselves, que consideren que, amb el pretext de defensar els drets de les dones, la campanya està convertint en una pantomima el procediment per a l’autorització de la comercialització de medicaments. “No veig res de sexista a negar l’aprovació de medicaments que no tenen una relació risc-benefici adequada”, ha declarat Thea Cacchioni, professora assistent d’estudis de la dona a la Universitat de Victoria (Canadà).

Problema mèdic o psicològic?

Leonore Tiefer, psicòloga de la Facultat de Medicina de la Universitat de Nova York, afirma que Sprout Pharmaceuticals i els seus aliats intenten convertir el baix desig sexual en un problema mèdic que es pot tractar amb medicació quan “la majoria de problemes d’aquesta mena són psicològics o relacionals”.

Tiefer explica que la manca de desig espontani en si no ha de ser un problema necessàriament. El trastorn de desig sexual hipoactiu, l’afecció per a la qual es va dissenyar la flibanserina, ja no figura al manual de trastorns de la salut mental de l’Associació Psiquiàtrica Nord-americana. Ara el desig sexual baix es combina amb la baixa excitació en el marc d’un diagnòstic més ampli, ja que hi ha dones que no senten desig fins que estan excitades.

La majoria dels 26 medicaments per als homes són formulacions diferents de la mateixa substància: la testosterona. Cap d’aquests medicaments no està aprovat com a tractament del baix desig sexual, per bé que la manca de libido pot ser un símptoma d’un dèficit de testosterona. La Viagra millora la circulació sanguínia al penis, que és necessària perquè es produeixi l’erecció. Pel que fa a les dones, s’han aprovat els estrògens i un fàrmac anomenat ospemifèn com a tractament del dolor durant les relacions que pot aparèixer després de la menopausa.

La clau, reduir la serotonina

Segons una enquesta efectuada per un investigador acadèmic, però finançada per Boehringer Ingelheim (el laboratori que va desenvolupar la flibanserina originalment), prop d’un 10% de les nord-americanes se senten angoixades per la falta de desig sexual. El fàrmac, que s’hauria de prendre diàriament, estaria destinat a les dones premenopàusiques afectades per una pèrdua de desig sexual no deguda a causes conegudes, com una malaltia o els efectes secundaris d’un medicament. Irwin Goldstein, director de Medicina Sexual de l’Hospital Alvarado de San Diego i assessor de molts laboratoris farmacèutics, assegura que categoritzar la disfunció sexual masculina com un problema merament físic i la femenina com una qüestió complexa i psicològica que no es pot solucionar amb fàrmacs és sexisme.

Assenyala que els antidepressius que incrementen els nivells de serotonina al cervell poden fer minvar la libido com a efecte secundari. La flibanserina fa el contrari: redueix els nivells de serotonina de manera transitòria mentre paral·lelament incrementa els nivells de dos altres neurotransmissors, la dopamina i la norepinefrina.

Susan Scanlan, presidenta d’Even the Score, assegura que els efectes secundaris de la flibanserina, com ara la somnolència i la sensació de mareig, no són tan greus. Per contra, segons diu, la Viagra i altres medicaments per als homes poden ocasionar ceguesa, fractures de penis o altres efectes secundaris greus: “D’això es desprèn que es pot confiar en els homes, que prendran una decisió racional ponderant riscos i beneficis, però en les dones no”.

Malgrat tot, molts membres del comitè consultiu de la FDA, en rebutjar la sol·licitud d’aprovació de la flibanserina el 2010, van reconèixer que la manca de desig sexual és un trastorn real i que s’haurien de desenvolupar fàrmacs per tractar-la. Alguns experts en medicina sexual assenyalen que provoca angoixa i interfereix en les relacions. “La nostra pacient típica és una persona que té por de perdre una relació que manté des de fa anys -explica Goldstein-. És una tragèdia rere l’altra, rere l’altra”.

Una de les seves pacients, Jodi Cole, una jove de 33 anys veïna de Porter, Oklahoma, diu que la seva manca de desig “tendeix a ennuvolar” qualsevol pensament relacionat amb el seu marit: “Poder substituir l’horror que m’inspira la intimitat per desig em canviaria la vida”, explica.

17 anys del medicament per tractar la disfunció erèctil

Va ser l’any 1998 quan l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) va donar llum verda a la comercialització d’un fàrmac revolucionari per tractar la disfunció erèctil. El citrat de sildenafil, que majoritàriament es ven sota els noms comercials de Viagra i Revatio, entre d’altres, s’ha convertit des de llavors en un dels invents de la medicina més destacats del segle XX i un dels medicaments més rendibles per a Pfizer, la farmacèutica que fabrica les famoses pastilles blaves. El descobriment, de fet, va ser una mica involuntari, ja que els investigadors buscaven un fàrmac per tractar la hipertensió arterial i altres problemes cardíacs.

Des del 2013, quan va extingir-se la patent, s’han aprovat altres productes similars. La popularitat del fàrmac fa que cada any es descobreixin partides falses -per adquirir-lo en la farmàcia cal una recepta-. Alguns estudis també han apuntat a possibles efectes secundaris derivats del seu consum.