Wert elimina un any als graus i dobla els màsters
Ven la reforma com un “estalvi de 150 milions” però obvia el cost per a estudiants i universitats en un futur
MadridTot just aquest curs és l’últim de la implantació del pla de Bolonya, però el govern de Mariano Rajoy ja ha aprovat, per decret, una altra reforma universitària. Si les previsions de la Generalitat -partidària de la mesura- es compleixen, a partir del curs 2016/2017 la majoria de graus passaran de quatre a tres anys i es doblarà la durada dels màsters. És el resultat d’un reial decret que vol acostar el model d’estudis espanyol al de la resta d’estats europeus. Mentre que fins ara a Espanya era obligatori que els graus duressin 240 crèdits ECTS, i els màsters, 60 -el que es coneix com a model 4+1-, ara les universitats que ho vulguin podran baixar el grau a 180 crèdits i fer que el màster duri dos anys, el model 3+2.
El govern del PP defensa que s’aconsegueix “flexibilitzar” el model universitari, ja que la mesura no és obligatòria. “No hi ha cap imposició per passar a la fórmula dels 180 crèdits”, va assegurar ahir el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres. Però tant per estudiants com per sindicats es tracta d’una “reforma encoberta” que inclou dos decrets més sobre la creació de nous centres i l’acreditació de professors. En definitiva, per donar ales a les universitats privades i rebaixar la qualificació i l’estabilitat dels docents.
L’argument més comú del front antidecret, que inclou bona part de l’oposició, és que es tracta d’un “atac a la universitat pública” i suposa un encariment dels estudis superiors. En canvi, Wert va vendre la reforma com un “estalvi de 150 milions d’euros” per a totes les famílies. Defensa que només un 20% dels estudiants cursen màsters que no són obligatoris per exercir la professió, una proporció “molt petita”. Així, pregona que la majoria s’estalviarà un any de carrera per poder entrar en el mercat laboral. Però Wert, alhora, obvia que el cost es multiplicarà de manera exponencial per als estudiants que cursin un màster. A més, suposa una quantitat de tràmits d’homologació nous per a les universitats i un problema de falta d’ingressos a llarg termini.
La Generalitat celebra la notícia
De manera gairebé insòlita en aquesta legislatura, la Generalitat veu amb bons ulls una de les reformes educatives del ministre d’Educació, que completa així els canvis en educació primària i secundària amb la polèmica Lomce. El secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, ja va celebrar la mesura l’estiu passat, quan Wert ho va comunicar a totes les comunitats, i ahir va fer el mateix. Castellà recorda que el model 3+2 és una “reivindicació històrica” de Catalunya que, a més, dotarà de més “autonomia” el sistema universitari català.
De moment, el Govern creu que no és qüestió de “precipitar-se” i fixa l’entrada en funcionament dels primers graus d’aquí dos cursos. El ministeri d’Educació vol que cadascuna de les comunitats pacti amb els rectors el model de les carreres. I això és el que té intenció de fer el Govern: reunir-se amb totes les universitats per veure quins serien els primers graus que es transformarien. L’aposta de Castellà és que els primers que mutin siguin els “d’àrees del coneixement”, però s’haurà de veure la resposta de les universitats. De moment l’única que també celebra la notícia és la UPF, mentre que la resta miren amb recel que s’implanti una altra reforma quan encara no hi ha hagut temps d’avaluar l’entrada en vigor del controvertit pla Bolonya.
Durant la roda de premsa d’ahir a la Moncloa alguns periodistes van retreure a Wert que, en el fons, la reforma signifiqui una devaluació dels graus, ja que es preveu que siguin més generalistes. Però el ministre va insistir que “el requisit de titulació” que s’exigeix habitualment és el grau i que “l’experiència” li diu que els màsters s’estudien un cop s’ha començat a treballar.
La reforma tira endavant en un context en què les universitats espanyoles han perdut fins a un 24% de finançament en els últims quatre anys i 8.100 treballadors en dos anys -segons un estudi de CCOO-, i alhora amb l’increment de les matrícules d’un 291% amb el pla Bolonya i una caiguda mitjana de les beques de fins a 300 euros en l’última convocatòria.
