Publicitat
Publicitat

COSTUMS CATALANS

La tradició popular de les mones de Pasqua ha evolucionat paral·lela als canvis socials i culturals

Cultura de xocolata

Des del Barça fins a la nova pel·lícula de Disney, passant per Justin Bieber. Les mones d'aquest any reflecteixen, com sempre, tendències i gustos de petits i grans. Un art molt lligat a la realitat social.

El desànim de l'afició blaugrana després de la desfeta de dimecres pot tenir repercussions en les mones de Pasqua. La maneta de xocolata, reproduint el gest de Gerard Piqué en el 5-0 contra el Reial Madrid del partit d'anada de la Lliga, era la principal novetat d'aquesta Setmana Santa. En general, les mones relacionades amb el Barça, que sempre han estat presents el dilluns de Pasqua, eren la gran aposta dels pastissers catalans per a aquest any, tenint en compte la proximitat dels clàssics i el bon moment de l'equip. El sector confia que, malgrat l'ensurt a la Copa del Rei, els barcelonistes mantindran la confiança en els triomfs futurs i esgotaran les pilotes de xocolata i les figures de jugadors blaugranes que dominen els aparadors de fleques i rebosteries aquests dies.

Per darrere hi ha Bob Esponja, triomfador de les mones de l'any passat, que encara és un dels favorits; Rapunzel, protagonista de la nova pel·lícula de Disney Enredados ; Dora Exploradora, i la ja clàssica Hello Kitty. Uns personatges que apassionen els més petits però que han fet arribar a les rebosteries el conflicte pels drets d'imatge. Al febrer, la Guardia Civil va decomissar més de 2.000 mones de Pasqua a Barcelona i Tarragona que reproduïen sense permís imatges del FC Barcelona, el Reial Madrid, l'Espanyol, Toy story , Hello Kitty i algunes de Disney. El president del Gremi de Pastisseria de Barcelona, Joan Turull, va assegurar que es tracta d'un incident aïllat que va implicar només alguns productors a gran escala que pretenien comercialitzar aquestes mones, sense haver pagat drets, a través de les grans superfícies comercials. Però més enllà del cas concret, la polèmica també prova que una tradició tan antiga com la mona de dilluns de Pasqua no pot defugir les noves realitats socials i culturals.

Ha passat molt de temps des que, al segle XIX, els primers pastissers van donar forma a la xocolata per convertir les seves mones gairebé en obres d'art, però ja llavors buscaven inspiració en la realitat social. El tradicional tortell de pasta coronat d'ous durs de segles anteriors va donar pas a la mona de xocolata actual, que amb el pas del segle XX va anar fent-se cada cop més elaborada. Això sí, sense oblidar mai el seu propòsit: fer contents els fillols el dilluns de Pasqua. "La tradició que sigui el padrí qui compra la mona per regalar-la al fillol no s'ha perdut gens, tot i que molta gent la compra només perquè li agrada", explica Turull. Si bé el costum fa un segle era comprar la mona diumenge, en sortir de missa, per menjar-la dilluns en un gran dinar familiar que s'acostumava a fer a l'aire lliure, avui les figures de xocolata es venen ja des de dues setmanes abans, tot i que alguns padrins esperen fins al mateix dilluns per comprar el pastís, que es menja a casa. "Abans dissabte i diumenge era quan més mones es venien, però de fa uns 15 anys cap aquí dilluns ha passat a ser el dia de més venda a causa del canvi d'hàbits socials: aprofiten la Setmana Santa per marxar fora i tornen dilluns a menjar la mona amb la família", explica Turull.

Mones de Justin Bieber

Tot i que les creacions pastisseres per als aparadors busquen motius socials de tota mena, les mones que més es mengen s'inspiren en l'univers infantil, que avui dia ve principalment de la televisió i cada any presenta novetats. Christian Escribà, hereu d'una de les sagues pastisseres més famoses per les seves mones, explica la sorpresa que s'ha endut aquest any quan li han vingut a demanar mones de Justin Bieber. N'ha fet cinc per encàrrec i en pensa fer unes quantes més, que està segur que es vendran.

Però a més dels gustos infantils, hi ha altres tendències socials que es deixen sentir a les tradicions populars, com les relacionades amb la salut i l'alimentació. De fa uns deu anys cap aquí augmenta el nombre de mones "fetes sense ou o sense fruits secs, perquè cada cop hi ha més al·lèrgies"; però de mones sense sucre no n'hi ha gaires "perquè una cosa són les intoleràncies i, una altra, malalties com la diabetis, i en aquests casos no s'haurien de menjar productes com aquest", diu Turull. A més, de les 660.000 mones que s'esperen vendre avui, unes 500 són sense gluten, una varietat que ve de més lluny. Segons Turull, ja fa 35 anys que es fan mones per a celíacs.

A part de mostrar l'evolució cultural i social, les mones, com tot, no s'escapen de la situació econòmica. Tot i que les xifres de venda s'han estancat en 660.000 anuals des que va arrencar la crisi el 2008, la majoria de catalans opten ara per mones petites i, per tant, més barates, segons el Gremi. A més, fa tres anys que els preus no pugen, assegura Turull, i la caixa de les pastisseries el dilluns de Pasqua se'n ressent.

Més continguts de