"Deixeu de receptar antibiòtics com si fossin caramels!"

BarcelonaL'"apocalipsi dels antibiòtics ja ha començat". La frase, pronunciada per la màxima responsable de serveis mèdics d'Anglaterra, pot semblar groga i catastrofista, però Sally Davies té un motiu molt potent per ser tan contundent: cada any 50.000 persones moren a Europa i els Estats Units per culpa d'infeccions que fins ara es podien tractar amb antibiòtics. Fins ara, perquè l'abús en el seu consum ha fet que cada vegada hi hagi més bacteris que s'han tornat resistents a la medicació.

Els antibiòtics, que des que van ser introduïts de forma massiva als anys 50 del segle passat han salvat milions de vides, són cada vegada menys efectius. Combaten encara la majoria d'infeccions però poden fer poc o res en la lluita contra determinats bacteris. El motiu és conegut: els milions i milions d'antibiòtics que es recepten cada any al món —la majoria per tractar malalties que no es curen amb antibiòtics— han acabat provocant que alguns bacteris hagin après a defensar-se i s'hagin tornat resistents, invencibles. Un canvi que ens deixa desprotegits davant d'un nombre cada cop més gran i perillós d'infeccions. Algunes de tan freqüents com la tuberculosi que, després d'anys de recular, torna a ser mortal. O com la gonorrea, la incidència de la qual s'està disparant els últims anys, i que ha passat de ser una infecció fàcil de controlar a ser novament perillosa.

Perills reals

Però el problema no són només les infeccions causades per bacteris més o menys remots. Des d'una pneumònia a un simple part, un món amb antibiòtics que no funcionen és un món ple de perills. Entrar en un quiròfan i ser operat va deixar de ser perillós gràcies als antibiòtics. Sense ells, qualsevol operació suposa un risc important. Aquesta situació, que pot semblar ciència ficció o l'argument d'una pel·lícula de por, és ja una realitat. Ho és perquè després de dècades en les quals es descobrien nous antibiòtics, tots ells efectius, l'aixeta s'ha tancat. La indústria farmacèutica cada vegada en treu menys antibiòtics nous al mercat. I els antics ja no funcionen com abans.

És aquesta dualitat la que fa que creure que el ritme d'infeccions intractables i, per tant, de morts, augmentarà any rere any. Jim O'Neill, l'home a qui el govern britànic va encarregar fa dos anys la redacció d'un llibre blanc sobre el problema, calcula que, si no es pren cap mesura, 10 milions de persones moriran d'ara al 2050. Afirma que, amb el temps, les morts causades per bacteris resistents als antibiòtics superaran les que provoca el càncer.

Les possibles solucions

Però O'Neill no només ha fet un diagnòstic del problema, sinó que ha proposat solucions. Aquest era l'encàrrec, i aquest dijous l'ha complert, després d'un treball de dos anys. I les solucions que proposa, bàsicament dues, han provocat una polèmica immediata perquè apunten contra dos estaments poderosos: el de la indústria farmacèutica i el dels metges.

A la indústria O'Neill li demana que inverteixi un percentatge dels seus ingents beneficis econòmics a investigar nous antibiòtics que responguin a les noves necessitats. Assegura que, de la mateixa manera que fa dècades es van descobrir els antibiòtics necessaris per lluitar contra els reptes sanitaris del moment, ara cal trobar nous fàrmacs, adaptats als reptes actuals. De fet, l'expert dóna a la indústria farmacèutica dues opcions: o bé posar-se les piles i fer recerca, o bé pagar els diners perquè siguin altres companyies les que investiguin.

La demanda als metges és igualment clara: "Deixeu de receptar antibiòtics com si fossin caramels!". O'Neill acusa la professió de prescriure antibiòtics sense solta ni volta, i demana al govern que prengui una acció dràstica: prohibir que siguin receptats sense estar segurs que són necessaris. L'expert vol que el govern obligui a realitzar algun tipus de test ràpid que eviti que el metge hagi de fer un diagnòstic basant-se només en els símptomes que veu o, encara pitjor, en els que explica el pacient. Considera que aquest sistema, gens científic, és el responsable que els metges receptin, de forma rutinària, antibiòtics per tractar refredats, tot i que els refredats són causats per virus i, per tant, no responen amb antibiòtics. Aquests tests ràpids encara no existeixen, raó per la qual l'expert demana a governs i indústria que posin els diners necessaris per desenvolupar-los en un període relativament curt, quatre anys.

L'ús en animals

L'informe també dóna el crit d'alerta davant l'evidència que l'ús massiu, ingent i creixent d'antibiòtics no es limita als humans, sinó que avança cada cop més per culpa de la indústria ramadera, que inunda els animals amb fàrmacs. Ho fa per engreixar-los i per fer-los resistents a les malalties. La pràctica és generalitzada, però assoleix proporcions especialment preocupants als Estats Units i a la Xina, justament el país on s'han originat algunes de les infeccions més preocupants dels últims anys. Sis dècades després d'arribar al mercat la indústria farmacèutica li ha donat una nova vida a la colistina, un clàssic reconvertit en antibiòtic d'última generació. Doncs bé, a la Xina ja s'han trobat bacteris que s'hi han tornat resistents.

La responsabilitat dels ciutadans

Però O'Neill no només demana que actuïn les multinacionals farmacèutiques, els metges, els governs i la indústria ramadera. També reclama un canvi d'actitud per part dels ciutadans. Un canvi d'actitud doble, que els porti a deixar de reclamar antibiòtics als metges, i a consumir productes alimentaris de forma responsable. L'expert es congratula que, sobretot les noves generacions, tinguin més cura a l'hora de comprar carns, però demana al govern que canviï la normativa d'etiquetatge per tal que el consumidor tingui informació sobre quins antibiòtics en concret han estat administrats a l'animal.

El llibre blanc sobre els antibiòtics posa, doncs, deures a tothom. Ho fa per reclamar accions immediates per solucionar un problema que, per a Davies, és un dels més greus a què s'enfronta la humanitat. Després de llegir l'informe, la responsable mèdica ha reclamat una acció contundent: l'abús en el consum d'antibiòtics és, afirma, un problema tan greu com el terrorisme i el canvi climàtic.