Publicitat
Publicitat

'CAÇADORS' DE PLANETES

Els científics són cada cop més a prop de trobar una 'bessona' habitable

Es busca una Altra Terra

Tal com està tot, si la Terra tingués una bessona, més d'un i d'una se n'hi anirien. Però el dia que trobem un altre planeta que sigui habitable, abans de trepitjar-lo potser ens hauríem de preguntar què en farem. Encara tenim temps per reflexionar, però els científics s'apropen cada cop més a fer realitat aquesta fantasia. Busquen superterres en altres sistemes planetaris que reuneixin les condicions d'habitabilitat biològica que van fer que aquí sorgís la vida. Es tracta de planetes similars a la Terra, petits i rocosos, no gaire a prop de la seva estrella mare, ni tampoc gaire lluny, perquè la seva temperatura permeti que hi hagi aigua líquida.

Des que el 1992 es va descobrir el primer planeta fora del Sistema Solar, ja es coneixen més de 500 exoplanetes, que són planetes que giren al voltant d'una estrella com ara el Sol, i formen, com el Sistema Solar, sistemes planetaris. Entre tots aquests, hi ha una vintena de superterres . Fins ara, el planeta candidat més ferm i controvertit ha estat el planeta Gliese 581g. Hi ha científics que no dubten a dir que tot apunta que es tracta d'una bessona de la Terra. Altres fins i tot afirmen que no existeix.

Per detectar els exoplanetes i treure conclusions sobre les seves característiques, els astrofísics fan servir mesures indirectes. Però de vegades no tots interpreten igual les dades i per aquesta raó hi pot haver desacords.

Dit d'una altra manera: se sap que existeixen centenars d'exoplanetes que ningú ha vist mai. Per saber-ne coses, els científics utilitzen el que poden captar amb els telescopis, com ara la seva llum, i n'obtenen dades físiques i càlculs teòrics. A partir de la informació que recullen, poden deduir característiques dels exoplanetes com la massa, la temperatura, la trajectòria o la força gravitatòria respecte a l'estrella al voltant de la qual gira. Fins i tot poden deduir si pot tractar-se d'un planeta rocós (com la Terra). En definitiva, les imatges que veiem d'exoplanetes són reconstruccions en tres dimensions per fer més comprensible el que els científics dedueixen.

Telescopi Kepler

Hi ha telescopis que recullen dades en òrbita com el Kepler de la NASA, del qual s'espera que aporti importants dades. "El Kepler observa els eclipsis del planeta amb l'estrella al voltant de la qual orbita, i aleshores calcula altres paràmetres. És el que anomenem mètode de trànsits", explica Ignasi Ribas, investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya.

També hi ha alguns observatoris situats a terra ferma, com l'Observatori Austral Europeu a La Silla, a Xile, que utilitza altres tècniques. En aquest cas, el que s'utilitza és un instrument denominat HARPS, que ha estat dissenyat especialment per detectar les petites oscil·lacions que es produeixen en la velocitat d'una estrella a causa dels cossos que l'orbiten.

Precisament les dades recollides en aquest observatori xilè han permès detectar el sistema planetari en el qual el Sol seria l'estrella Gliese, una nana roja, un tipus d'estrella més petita i freda que el nostre astre rei. Aquest sistema és a 20 anys llum del nostre, i és on s'han trobat més candidates a superterres , encara que no totes s'han pogut confirmar. Per començar, no hi ha acord sobre quants planetes el formen. Segons investigadors suïssos, serien quatre, però segons altres grups nord-americans, podrien ser sis.

El 2007 es van detectar els primers planetes d'aquest sistema, entre ells el Gliese 581c -els planetes que es van descobrint s'acostumen a anomenar amb el nom de l'estrella mare, més una lletra com a cognom-. Es creu que el seu radi és 1,5 cops el de la Terra i és a 20 anys llum de nosaltres. Els seus anys durarien 13 dies, el temps que triga a fer un tomb a l'estrella central, que té 14 vegades més a prop que la Terra al Sol. Donada la seva mida i la interpretació d'altres dades que feien pensar que la seva temperatura era similar a la de la Terra, en un primer moment es va creure que podria tenir aigua i, per tant, vida. Però aquesta idea ha estat rebutjada per un equip de recerca del qual va formar part Ribes: "Hem pogut veure que en realitat la seva temperatura està per sobre dels 100 graus".

Per contra, els mateixos científics creuen ara que el candidat més factible per assemblar-se a la Terra és un altre planeta del mateix sistema, el Gliese 581d. "És a l'extrem exterior de la zona habitable, podria funcionar perquè és més lluny de l'estrella mare, té un període orbital de 66 dies i es creu que el seu pes és sis vegades el de la Terra. Creiem que el pot escalfar prou per tenir aigua líquida", explica Ribas. Ara bé, com en altres coses, la confirmació encara ha d'arribar, i no es tindrà fins que se'n pugui conèixer millor l'atmosfera.

El mateix sistema planetari podria tenir una altra superterra situada en zona d'habitabilitat, és a dir, a una distància suficient perquè la temperatura que li arriba de l'estrella central permeti que l'aigua no s'evapori i, per tant, estigui en estadi líquid, un dels requisits fonamentals perquè s'hi desenvolupi vida. Seria la superterra candidata més ferma, la Gliese 581g, que pesaria com tres Terres i faria la volta a la seva estrella en 37 dies. Bé, seria la candidata més ferma si hi hagués acord entre els científics sobre la seva existència.

Controvèrsia

Gliese 581g és el clar exemple que "la ciència és una continua transformació", explica Ribas. La van descobrir l'any passat investigadors de la Universitat de Califòrnia i del Carnegie Institution de Washington. Tan sols un mes després, científics suïssos van tornar a analitzar les dades que havien permès deduir tot això, i resulta que van concloure que Gliese 581g no existia. Els científics americans defensen la seva troballa argumentant que els suïssos no han tingut en compte una sèrie de dades.

També s'han detectat nous possibles mons al voltant de l'estrella HD 40307, situada a uns 42 anys llum del Sistema Solar. Es tracta de tres planetes rocosos que serien 4, 6 i 9 cops més grans que la Terra. Una altra candidata a superterra descoberta als últims dos anys és Corot 7b, encara que la seva proximitat a l'estrella central del sistema planetari al qual pertany la fa tan calenta que possiblement està coberta per lava i aigua en forma de vapor.

Totes les dades que es recullen tenen en compte si els exoplanetes són en zona d'habitabilitat o no, entenent com a tal que siguin a una distància suficient respecte a l'estrella mare i que la temperatura sigui d'entre 0 i 100 graus i, per tant, s'hi permeti la presència d'aigua líquida i, per tant, vida. Però diuen molt poc sobre altres ingredients bàsics per a la vida, com la composició de l'atmosfera.

Científics catalans, de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, participen en el projecte europeu per poder conèixer en detall les atmosferes dels nous planetes, l'Exoplanet Characterisation Observatory (Echo). "Sabem molt poc per posar paràmetres a la composició química de l'atmosfera, sabem que hi ha alguns gasos imprescindibles que un planeta candidat a allotjar vida ha de tenir, com el CO , que fa de termòstat a la superfície, el vapor d'aigua i, potser, l'oxigen i el metà. Però encara no tenim la tecnologia per saber tot això", afirma Ribas. El seu equip treballa per poder aconseguir les tècniques que permetran descompondre els espectres de llum i conèixer la composició química de l'atmosfera.

Més continguts de