Els reptes de canviar la pissarra pel mòbil
Els ‘smartphones’ potencien la interacció amb l’alumne, però alhora es converteixen en la nova distracció
BarcelonaMentre l’Albert, de 13 anys, es baixa una aplicació de mòbil per aprendre com es programa un robot, li arriba un whatsapp. “No els miro quan sóc a classe”, assegura. Té la lliçó apresa. El company del seu costat, però, en un atac de sinceritat etziba: “Doncs jo sí”. De fons se sent algun altre que diu: “Jo també”. Aquest és el tercer curs que l’Institut Montgròs de Sant Pere de Ribes utilitza el mòbil com a eina educativa en algunes classes. El centre, que ja fa anys que treballa amb ordinadors i tauletes, va decidir regularitzar-ne l’ús després de detectar que hi havia alumnes que el feien servir sense prèvia autorització. Una regularització que aquest curs han hagut de fer tots els centres per ordre del departament d’Ensenyament. Cada escola, en funció del seu projecte educatiu, ha escollit si prohibir-lo o fer-lo entrar a l’aula. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va assegurar en una entrevista a l’ARA aquest setembre que la majoria havien optat per la segona opció. ¿Però quins són els avantatges i els inconvenients d’obrir les portes de classe al mòbil?
“Prohibir-los és absurd perquè els smartphones s’han convertit en una prolongació de l’alumne. El que s’ha de fer és ensenyar l’estudiant a fer-ne un ús racional”, deixa clar el professor de tecnologia de l’IES Montgròs, Ximo Montaner. Per elaborar la normativa, l’IES va demanar consell als altres centres que formen part de la xarxa d’instituts innovadors i van optar per seguir el model basat en senyalitzacions de l’Institut Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat del Vallès, un dels pioners en l’ús del mòbil. La normativa és senzilla: al pati es pot utilitzar, però sense fer fotos ni vídeos, als passadissos està prohibit i a l’aula només es pot fer servir si ho autoritza i ho supervisa el professor.
L’Albert, que ja s’ha baixat l’aplicació, està enganxat a la pantalla. Indaga com aconseguir que el seu robot arribi just al punt on ell vol. “Tant per a ells com per al professor és un tipus d’aprenentatge més motivador i interactiu. Això sí, només es pot fer amb una ràtio baixa”, reconeix Montaner. La classe li dóna la raó. Just a la taula del costat dos alumnes estan mirant com connectar i fer moure una mena de vehicle a través del seu mòbil. Al principi no tenen èxit, però a base de preguntes i del mètode assaig-error ho aconsegueixen.
Què passa, però, amb les classes en què toca tenir el mòbil guardat a la motxilla? Doncs que en la majoria de casos l’alumne el porta a la butxaca i, en més d’una ocasió, li sona al mig de la classe, reconeixen els mateixos professors. La solució passa per aplicar el reglament. “És la manera que agafin consciència”, deixa clar Montaner. La normativa varia en funció de si es considera una falta lleu o greu. La lleu és quan només es mira l’ smartphone, la greu si el fa servir. En aquest últim cas el professor li retira l’aparell i, passades les 48 hores, l’ha de venir a recollir un familiar major d’edat. Quan s’acumulen tres faltes greus l’alumne pot ser expulsat del centre durant uns dies.
“El mòbil no deixa de ser el joc d’enfonsar vaixells del segle XXI”, assegura el professor de matemàtiques Jordi Caelles. Esclar que algun alumne pot parlar per whatsapp o jugar durant la classe amb l’ smartphone -reconeix-, però també passava fa vint anys amb altres jocs. Caelles té clar que tant ara com fa dues dècades a cada aula hi ha una gran part del grup que treballa, una part més petita que ho fa a estones i un 10% que ho fa veure.
Tot i la prohibició de fer fotos o vídeos, el centre ja s’ha trobat en alguna ocasió alumnes que incompleixen la normativa i pengen imatges a les xarxes socials. Un és el Daniel. Durant una classe -explica- va gravar la seva professora, la va insultar i va penjar el vídeo al YouTube. La docent el va trobar i tant ell com els tres companys que havien posat que els agradava van ser expulsats de l’escola durant dos dies. “No ho he tornat a fer”, diu el Daniel. Els docents reconeixen que el mòbil té aquests desavantatges, però alhora també asseguren que aquests casos serveixen per fer pedagogia del seu ús. Al marge del reglament, l’escola també supervisa a través del servidor de comunicació quines webs visiten els dispositius dels alumnes. “El més complicat, com en tot, és trobar el terme mitjà i en això treballem”, conclou la directora, Susanna Soler.
L’ús de l’ordinador a l’aula no millora les notes
La utilització de l’ordinador a les aules no implica la millora dels resultats acadèmics. Aquesta és la principal conclusió de l’informe publicat aquest setembre per l’OCDE Estudiants, ordinadors i aprenentatge: Connectant. L’estudi utilitza com a base de dades l’informe PISA del 2012 sobre lectura, ciències i matemàtiques fet als alumnes de 15 anys i en què van participar una trentena de països, entre els quals Espanya. Segons l’informe, els estudiants que utilitzen els ordinadors de manera moderada a l’escola tendeixen a tenir més bons resultats en l’aprenentatge que els que el fan servir en comptades ocasions. “Ara bé, els alumnes que l’utilitzen amb molta freqüència a l’escola treuen més males notes”, deixa clar l’estudi.
Des de l’OCDE s’assenyala que encara que Espanya tingui un nivell tecnològic molt alt en el sistema educatiu (un 73% dels centres utilitzen ordinadors), el 5% dels alumnes que van fer les proves digitals no sabien per on començar quan es van posar davant del text online. L’OCDE també alerta que les habilitats digitals s’han d’ensenyar als estudiants, però també als professors. Els alumnes que van fer millor aquesta prova van ser els de Corea del Sur i Singapur; en canvi, Polònia i Xangai van obtenir més bons resultats en la de paper.
