RECERCA
Societat 23/05/2015

El catàleg de les noves espècies marines

Els científics han recollit mostres de tots els oceans

Mònica L. Ferrado
3 min
Tres exemples de les noves espècies de flora i fauna marina que els investigadors han recollit durant tres anys.

BarcelonaEl mar és l’ecosistema més gran del planeta, però també el més desconegut. Un consorci de científics de tot el món, entre els quals hi ha investigadors de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC), han fet un gran pas gràcies a una expedició de tres anys amb el veler Tara Oceans. Han estudiat el microplàncton, és a dir, els bacteris, els virus i altres microorganismes. El seu objectiu ha sigut completar el microbioma dels oceans i veure com es relacionen els éssers microscòpics que l’habiten. Han seqüenciat 7,2 trilions de parells de bases d’ADN, mil cops més que cap altre estudi anterior, una xifra equivalent a l’anàlisi del microbioma de 1.000 persones. El 80% dels gens identificats eren desconeguts fins ara.

Per completar aquesta important biblioteca de dades genètiques marines els científics han recollit 35.000 mostres de la dermis dels oceans, entre la superfície i 900 metres de profunditat. Els resultats d’aquest gran estudi es van publicar ahir a Science en cinc articles.

Fonamentals per al clima

Si bé a terra ferma els boscos tropicals compten amb el reconeixement popular com a motor bàsic per al planeta, el microplàncton marí també té un paper fonamental per al medi ambient. Genera la meitat de l’oxigen que hi ha a la Terra, regula el clima del planeta i actua com a embornal del diòxid de carboni. A més, se situa a la primera baula de la cadena tròfica, ja que és l’aliment bàsic per a moltes espècies. “Una de les sorpreses que hem trobat és que el 67% dels gens del microbioma de l’oceà els comparteixen tots els bacteris i arquees marines”, afirma Silvia Acinas, investigadora de l’ICM-CSIC. Per establir com interactuen entre ells els gens d’aquest immens catàleg s’han utilitzat models computacionals. Sovint es tracta d’interaccions parasitàries. Una altra de les sorpreses és que hi ha una varietat d’organismes eucariotes unicel·lulars molt més gran del que es pensava, explica Colomban de Vargas, del Centre National de Recerca Científica (CNRS) a França, durant una teleconferència. “Són molt més diversos que els bacteris o cap altre animal”, afegeix.

Els científics també han analitzat com afecten els canvis ambientals en aquests organismes. Els canvis en la temperatura són els que més els afecten, especialment en la composició de les comunitats de bacteris. “Aquesta troballa és important i s’ha de tenir en compte en l’estudi del canvi climàtic”, apunta Chris Bowler, del CNRS.

Els científics també han pogut descriure amb detall la dinàmica dels virus al mar. Han detectat que hi ha certes regions que es poden considerar bancs de llavors on es produeixen les comunitats que després els corrents marins desplacen pels oceans, de tal manera que s’acaben barrejant i formant còctels propis en diferents parts del món.

Virus i salut al mar

Els investigadors també han trobat que hi ha alguns virus que afecten la salut del mar. Els microbis marins també són susceptibles de tenir infeccions virals que poden alterar el seu metabolisme i, fins i tot, matar-los. Els científics han elaborat un mapa d’interaccions entre virus i altres microorganismes per ampliar el coneixement d’aquests processos, que tenen gran impacte en la bioquímica dels oceans. “A mesura que destrueixen microorganismes es van modificant els nutrients que consumeixen altres éssers vius més grans. Per tant, aquest reciclatge dels nutrients en què intervenen els virus regula els ecosistemes marins”, conclou Matthew Sullivan, investigador de la Universitat d’Arizona.

stats