Publicitat
Publicitat

MEDI AMBIENT

Un estudi assenyala que la reducció de gel accelera l'escalfament climàtic

El desglaç de l'Àrtic multiplica per deu les emissions de CO

L'augment de les temperatures està provocant el desglaç de zones costaneres de l'Àrtic. Un fenomen que multiplica per deu les emissions de gasos d'efecte hivernacle i accelera l'escalfament.

El desglaç de l'Àrtic no només bat rècords -el gel marí ha baixat el 40% des de l'inici de la dècada del 1970- sinó que ja comença a tenir conseqüències sobre el medi ambient i pot causar una emissió massiva de gasos d'efecte hivernacle. Un estudi realitzat per la Universitat d'Estocolm, en què també han participat científics d'altres països -entre els quals Laura Sánchez-García, de l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3)-, conclou que el progressiu desglaç de l'Àrtic allibera deu vegades més gasos d'efecte hivernacle que el que s'havia estimat anteriorment, cosa que finalment pot accelerar l'escalfament climàtic a l'Àrtic.

"Tot i que el ritme actual d'emissions de carboni al llarg de la costa nord-oest siberiana no està afectant de manera substancial els nivells de CO a l'atmosfera global, aquest estudi demostra que el procés està clarament en marxa", asseguren els autors de la investigació. L'estudi, que s'ha publicat a la revista Nature , conclou que l'augment de temperatures està desglaçant el permagel (nom del sòl congelat gairebé permanentment) durant més temps a l'estiu i a més profunditat, de manera que s'activen els dipòsits de carboni orgànic i s'accelera també el canvi climàtic.

Zona de difícil accés

La investigació es va fer durant l'agost i el setembre del 2008 a l'Àrtic Siberià en una campanya oceanogràfica extensiva per recollir i analitzar mostres geoquímiques al llarg d'uns 8.400 quilòmetres de la plataforma continental més gran del món. "L'estudi és rellevant perquè es basa en una campanya de mostreig i estudi in situ sense precedents per l'extensió i quantitat de mostres recollides", explica Sánchez-García, una de les dues autores principals d'aquest article.

Aquest informe apunta que l'alliberament del carboni àrtic, causat per la degradació i l'erosió degudes al desglaç, podria arribar als 44 milions de tones l'any. I uns dos terços d'aquest carboni contingut en el permagel, uns dipòsits que en alguns casos es remunten a fa 40.000 anys i que s'han mantingut inactius en estar congelats, s'emetran directament a l'atmosfera en forma de CO, un dels principals causants de l'efecte hivernacle. El gel actuava com una mena de tap que evitava que s'alliberés el carboni.

Estius sense gel

A l'Àrtic hi ha la meitat dels dipòsits planetaris de carboni orgànic terrestre en una superfície equivalent a dues vegades Espanya i molt poc estudiada fins ara pel difícil accés. L'Àrtic està patint un escalfament superior a la mitjana. L'acumulació de gel al mar ha baixat fins al seu rècord històric i ja cobreix menys del 30% de l'oceà Àrtic, el seu nivell més baix de les últimes tres dècades. Els científics diuen que s'estan complint les pitjors previsions i a aquest ritme arribarà un moment que l'Àrtic estarà completament lliure de gel a l'estiu, potser cap a mitjans de segle. Örjan Gustaffsson, professor de la Universitat d'Estocolm i un dels autors de l'article, destaca la importància d'estudiar la interacció entre l'escalfament climàtic i les emissions dels dipòsits de carboni "per projectar la trajectòria futura de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera".

Més continguts de