Publicitat
Publicitat

'Emovere' reivindica que tothom pot ser creatiu i expressiu

Un documental mostra la superació d'uns ballarins amb discapacitat

El documental Emovere segueix durant nou mesos la creació d'un espectacle de dansa integrada que combina ballarins amb discapacitat i sense. L'estrena aquest vespre el 33.

La dansa sempre és una lluita contra el propi cos i els seus límits, per treure'n tots els recursos expressius. Però per als protagonistes d' Emovere , el documental que estrena avui (22.40 h) el 33, aquesta lluita és encara més intensa, ja que tenen algun tipus de discapacitat. Aquesta producció independent, dirigida per Albert Planell, segueix nou mesos de lluita i superació d'un grup de ballarins que desafien les convencions.

El fil conductor del documental és Adolfo Colmenares, veneçolà d'origen i ballarí professional, que veu com la seva carrera es veu severament amenaçada per una retinitis que li ha provocat una ceguesa gairebé total. El seu amic Jordi Cortés li proposa que participi en el seu pròxim espectacle, Vitrioli (que acabaria estrenant-se l'any passat al festival Temporada Alta). Colmenares accepta i posa l'acció en marxa: cal completar primer el càsting.

El documental segueix també altres persones que volen expressar-se a través de la dansa tot i tenir severes limitacions. És el cas del Francesc, a qui una pòlio va deixar amb la mobilitat molt reduïda. O la Míriam, que pateix una malaltia degenerativa. O el Pierre, d'origen senegalès, a qui un virus a la sang va deixar sense una cama. No tots podran finalment superar el càsting, però el més important és l'actitud que hauran demostrat.

Emovere (una antiga paraula llatina que es podria traduir com sacsejar les emocions ) gira també al voltant de la bellesa, segons explica Albert Planell: "Volem fer pensar sobre la noció habitual de què és bonic i què no ho és. I reivindicar que el cos és l'únic que tenim i que tothom pot crear amb ell i comunicar emocions i sentiments. Això és una cosa que està a l'abast de tothom, independentment de si té el cos bonic o no".

Deixar de ser invisibles

Un altre dels objectius del documental passa per esborrar les fronteres entre les persones que tenen discapacitats i les que no. "Aquestes persones ens han confrontat amb les nostres limitacions. T'adones que tots, d'alguna manera, som discapacitats i que el més important és que el seu dia a dia, que certament és difícil, passa també per reivindicar-se i deixar de ser invisibles davant la resta de la societat. En aquest sentit, no volíem fer un documental trist, sinó ple de vida, que mostrés l'esperit de superació de tots", explica Planell.

En el documental es mostren també els tallers especialitzats que el ballarí Adam Benjamin està duent a terme amb persones discapacitades. Els seus seminaris de dansa integrada s'han celebrat arreu del món.

Més continguts de