Europa tanca una missió espacial després que l'observatori s'hagi quedat sense heli

L'Agència Espacial Europea (ESA) ha informat aquest dilluns de l'esgotament del subministrament de refrigerant d'heli líquid en el seu observatori espacial Herschel, que posa fi a tres anys d'"observacions pioneres" de l'Univers. L'heli líquid era essencial per refredar els instruments a prop del zero absolut en aquest enginy espacial que, segons l'ESO, ha permès unes observacions "altament sensibles" de l'Univers des del seu llançament el 14 de maig de 2009.

La reserva de 2.300 litres d'heli del Herschel ha anat evaporant-se lentament fins al seu esgotament. El moment crític s'ha viscut en directe des de la base de seguiment, a Austràlia Occidental, on han pogut comprovar com s'havia produït una "clara pujada de les temperatures" en tots els instruments de l'observatori.

El director d'exploració científica i robòtica de l'ESA, Álvaro Giménez Cañete, ha assegurat que el Herschel "ha sobrepassat les expectatives, proveint un increïble tresor ocult d'informació que mantindrà els astrònoms ocupats en els propers anys".

Des del seu llançament, l'aparell espacial ha dut a terme prop de 35.000 observacions i reunit més de 25.000 hores d'informació científica. L'ESA espera realitzar "fins i tot més descobriments" a partir d'ara amb les informacions obtingudes durant els tres anys que ha durat la missió de l'observatori.

Göran Pilbratt, científic d'aquest projecte, ha anunciat que el Herschel els ha ofert "un nou punt de vista del fins ara amagat Univers, assenyalant un procés prèviament inadvertit del naixement de les estrelles i la formació de les galàxies". Pilbratt també ha explicat que l'observatori espacial els ha permès "seguir la pista de l'aigua a través de l'Univers, des de núvols moleculars fins a estrelles acabades de néixer".

Segons el responsable d'aquest programa de l'ESA, Thomas Passvogel, el Herschel ha permès captar, entre d'altres, imatges "impressionants de les intricades xarxes de filaments de pols i gas" dins de la Via Làctia i ha ajudat a "il·lustrar la història de la formació de les estrelles".