Publicitat
Publicitat

METALLS PREUATS

El salar d'Uyuni, a Bolívia, amaga la reserva de liti més gran del món

La lluita per l'or del segle XXI

El salar d'Uyuni, a Bolívia, és una superfície blanca gairebé infinita -abasta més de 10.000 quilòmetres quadrats- on només se sent el soroll del vent. Però a sota d'aquesta extensió hi ha la reserva de liti més gran del món, el que molts anomenen "l'or del segle XXI": un metall lleuger que té múltiples usos.

El liti és el que ens permet respondre al telèfon mòbil, engegar l'iPod, mirar l'hora al rellotge digital i connectar l'ordinador portàtil, i és el que permetrà engegar els vehicles elèctrics, perquè és el component bàsic de les bateries de tots aquests aparells.

Joaquim Sanz, professor de mineralogia de la UPC i director del Museu de Geologia Valentí Masachs, diu que "la meitat de les reserves de liti de tot el món són al salar d'Uyuni". Això suposa un gran repte per a Bolívia, que veu el seu futur lligat al d'aquest metall i que es planteja convertir-se en el primer exportador mundial d'aquí pocs anys.

El govern d'Evo Morales vol que això signifiqui una entrada d'ingressos tan gran per al país que pugui treure de la pobresa una gran part de la població, però el camí per aconseguir-ho és ple d'obstacles. El primer és com es durà a terme l'extracció. "Per ara el gran problema que hi ha a Uyuni és que s'ha detectat un excés de magnesi en el jaciment, i és difícil separar-lo del liti quan s'extreu", explica Sanz, que destaca que actualment hi ha un equip conjunt de la UPC i la UB que estan estudiant quina és la manera de separar aquests dos elements. Quan aquest primer obstacle s'hagi superat arribarà el segon: qui durà a terme l'extracció, la producció, el processament i l'exportació de l'element.

El tema és espinós perquè hi pot haver molts milions en joc i ja hi ha moltes empreses que fan cua per quedar-se amb alguna concessió. De moment el govern bolivià -que és propietari de facto del salar i té el dret legal d'explotar tots els seus recursos des del 1974- ha esbossat un pla general per extreure liti, i fins ara ha invertit 5,7 milions de dòlars en la construcció d'una planta pilot en aquest desert blanc.

Plans d'extracció

El pla de l'executiu d'Evo Morales és tenir una planta industrial capaç d'extreure fins a 40.000 tones mètriques de carbonat de liti -segons dades del Democracy Center, un centre de recerca i investigació nord-americà especialitzat en Bolívia-, però no té les infraestructures per produir-lo, processar-lo i exportar-lo.

Per això ha començat una cursa internacional per formar part d'aquesta explotació de liti. Segons els experts del Democracy Center, alguns dels noms més importants del món corporatiu -des de Corea del Sud fins a Rússia, el Brasil o la Xina- estan trucant a la porta del salar per quedar-se amb un bocí del pastís, però fins ara hi ha dos països que ho estant fent de manera més directa i sembla que encapçalen la cursa: el Japó i França.

En el cas del país nipó, les empreses Mitsubishi i Sumimoto -que són líders en bateries de liti- són les que volen formar part de l'explotació. Les dues companyies han firmat un acord amb Bolívia per enviar experts a la zona per participar en la industrialització del liti. En el cas de França, l'empresa Bolloré, un hòlding industrial, és la que ha mostrat més interès en l'extracció, i ja ha anunciat la seva intenció de multiplicar la producció de bateries de liti.

La clau: el vehicle elèctric

El Democracy Center estima que les vendes de bateries de liti per a automòbils passaran de moure els 100 milions anuals que mouen actualment a 100.000 milions al llarg de les pròximes dues dècades. Actualment, la demanda prové dels fabricants de productes electrònics per al seu ús en mòbils, MP3 i ordinadors portàtils, però s'espera que aquesta demanda es dispari i es multipliqui amb el desenvolupament del vehicle elèctric, perquè el liti és essencial per fabricar les bateries que fa servir. Segons l'agència Bloomberg, el 2012 els productors de vehicles volen produir 42 tipus diferents de vehicles elèctrics, i els experts diuen que és només la fase inicial. L'estimació és que a partir del 2013 la demanda de bateries per a vehicles híbrids i elèctrics, només per als EUA, podria arribar a 300 milions de dòlars anuals.

Si les prediccions sobre el vehicle elèctric s'acaben complint, el salar d'Uyuni es convertirà en un desert que emmagatzema milers de milions de dòlars. La clau és saber qui els gestionarà.

Més continguts de