Publicitat
Publicitat

Cal protegir els bacteris que ens beneficien

Una lluita que no diferencia entre bons i dolents

Com si fóssim un ecosistema, trencar l'equilibri dels nostre bacteris pot facilitar el desenvolupament de certes malalties. És el que pensen els científics, que cada cop en tenen més evidències.

És evident que la higiene ha estat la clau per acabar amb moltes malalties infeccioses per les quals a principis del segle passat molta gent moria i que avui, si se sumen totes, afecten un 10% de la població i en molts casos ja no suposen la mort. La teoria de la higiene diu que l'excés d'higiene, però, també ha fet que per contra augmentin altres malalties. No hi ha acord científic i molts experts creuen que és una teoria difícil de comprovar.

Però la veritat és que hi ha patologies en què intervé el sistema immunitari que sembla que augmenten. "El que és dolent és que els agents desinfectants potser no distingeixen entre bacteris bons i dolents, i també ens estem carregant els bons", apunta Guarner.

Més al·lèrgies?

En el cas de l'augment en la incidència de les al·lèrgies, és difícil trobar una resposta quan també hi poden influir la contaminació, els hàbits alimentaris amb menjar tractat, els medicaments que consumim i els detergents amb què ens rentem.

Tot i així, hi ha estudis que mostren que la microbiota dels nens amb al·lèrgies i asma és diferent. I no queda clar si és causa o conseqüència. Se sap que els nens que conviuen amb animals o amb altres nens tenen menys al·lèrgies. Els fills de famílies nombroses, per exemple, pateixen menys al·lèrgies, sobretot els més petits, perquè s'han beneficiat d'estar en contacte amb la resta de germans, que ho han passat tot. En els nadons que neixen per un part vaginal la diversitat bacteriana també és més gran, ja que només néixer han estat en contacte amb els microbis que habiten la vagina de la mare. L'alimentació amb llet materna també ho condiciona.

Malaltia de Crohn

En el cas de la malaltia de Crohn, amb una exagerada resposta immunològica que ataca la flora intestinal, la seva incidència s'ha multiplicat per quatre en els últims vint anys. Els experts creuen que la causa podria ser l'absència de certs bacteris que interactuen amb algunes cèl·lules del sistema immunitari.

També hi ha estudis en què s'han vist diferències entre la flora d'individus obesos i prims. I es creu que pot estar relacionat amb la presència de bacteris del tracte intestinal que fan que se sigui més o menys eficient a l'hora de consumir les calories que es mengen.

Obesitat i diabetis

Una altra patologia que s'ha relacionat amb l'absència de bacteris és la diabetis, amb bacteris absents que poden desregular el sistema immunitari perquè ataqui les cèl·lules del pàncreas que produeixen la insulina. La falta de bacteris fins i tot s'ha relacionat amb l'esclerosi múltiple, encara que hi ha altres estudis que atribueixen les deficiències que comporta en el sistema immunitari amb altres elements reguladors, com la falta de vitamina D i el sol o la presència del virus d'Epstein-Barr. En l'esclerosi múltiple, les cèl·lules T del sistema immunitari destrueixen, per equivocació, la mielina que recobreix i protegeix les neurones.

Més continguts de