El perfil barceloní, immortalitzat des de Tossa de Mar

BarcelonaEls 71,5 km que separen en línia recta el far de Tossa de Mar i les Torres Mapfre o l'Hotel Arts no van ser un impediment perquè aquest dimecres el fotògraf Marc Bret, especialista a copsar horitzons llunyans, pogués immortalitzar-ne la silueta des d'aquesta emblemàtica localitat de la Selva Marítima durant la posta de sol.

La curvatura terrestre i l'índex de refracció atmosfèrica van fer que tan sols es veiessin els darrers quatre o cinc pisos de les dues torres i els terrats corresponents. Segons l'especialista, el nombre de pisos visibles pot variar en funció del valor de la refracció del moment.

Les dues torres de la façana marítima de Barcelona no van ser els únics elements de l''skyline' barceloní que es van poder contemplar en el moment de la posta de sol. També va ser visible la silueta de la torre de comunicacions de Montjuïc, la Torre Calatrava. Curiosament, des de la llunyania, aquesta construcció es veia com una mena d'agulla clavada a la part inferior de l'esfera solar.

El fotògraf apunta que el moviment del sol farà que, els pròxims dies, i des del mateix indret, es pugui arribar a copsar –si les condicions són les adequades– el sol ponent-se just darrere de Montjuïc. Un cop hagi passat el solstici d'hivern, a finals de desembre, el desplaçament del sol permetrà tornar a veure les dues torres de la façana marítima de Barcelona des del far de Tossa.

La famosa imatge del Canigó amb el sol a darrere vista des de Marsella també s'obté amb l'ajut del sol a la posta, i en condicions atmosfèriques i de lluminositat molt semblants a les que permeten veure Barcelona des de Tossa de Mar.

La visió de la silueta del Canigó des d'aquest punt del sud de França, situat 263 km de distància, només és perceptible gràcies a la influència de la refracció atmosfèrica, ja que la trajectòria de la visió rectilínia passa per sota de la línia del mar. Es parla sovint de l''efecte Canigó' quan es fa referència al fet que només és possible veure una silueta gràcies a la refracció atmosfèrica.

Finalment, i tornant a Catalunya, cal recordar que l'hivern és una bona època per albiraments llunyans com la serra de Tramuntana perquè el sol emergeix cap al sud-est, cap a on geogràficament localitzem Mallorca respecte del Principat. Durant l'estació freda el sol surt aparentment just al darrere de la serra de Tramuntana, n'il·lumina i en ressalta el perfil, cosa que potencia i afavoreix la visualització.

En aquest enllaç hi trobareu un article sobre els cinc millors indrets per veure Mallorca des de Catalunya.