Publicitat
Publicitat

Jordi Savall, Grammy 2010, reclama ajuda per conservar el patrimoni musical

"Un privat no pot assumir un museu"

L'obra Dinastia Borja. Església i poder al Renaixement , de Jordi Savall al capdavant de La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI, s'endú el Grammy a la millor interpretació de petit format en gènere clàssic.

Jordi Savall se sent "molt feliç" per haver guanyat un Grammy, però confessa que se'n va assabentar ahir al matí, per e-mail. No era la primera vegada que al gambista d'Igualada, nom clau de la música antiga a Europa, se'l nominava als premis més importants de la indústria discogràfica nord-americana. Ja ho havia estat per Diaspora sefardí (1999), Alfons V el Magnànim (2001) i Jerusalem (2008), i en altres ocasions ell i la seva dona i companya de projectes, la soprano Montserrat Figueras, havien anat a Los Angeles per assistir a l'entrega de premis. Però aquest cop, no.

"Ens fa il·lusió sobretot perquè és música nostra", de compositors catalans i espanyols, explica Savall, que s'ha emportat el Grammy a la millor interpretació de petit format en gènere clàssic llibre-disc La dinastia Borja. Església i poder al Renaixement (2010), un treball que recorda els esdeveniments més significatius de l'època en què va viure aquesta família a través de la música, i que va editar el segell que dirigeix, Alia Vox. "No m'ho creia, perquè als Grammy tenen molta influència les grans discogràfiques, i és difícil que una petita companyia independent tingui el reconeixement que ha tingut la nostra".

Savall defineix el disc com "un homenatge a la presència de la cultura catalana en el món del Renaixement i a la importància d'una família que ha estat denigrada per una llegenda negra". Tot això fent un recorregut per cinc segles de música en què "cada esdeveniment històric està descrit amb música de l'època". "Es tracta de posar els Borja dins del seu context històric i de mostrar amb la música la importància que van tenir: van ser els mecenes dels millors músics de l'època".

Repercussió als Estats Units
Més que un reconeixement a la seva carrera, Savall creu que el que han reconegut els Grammy és "un projecte original i ampli que aporta llum a coses que eren fosques". I, tot i l'escassetat de músics europeus en la majoria de les categories, Savall creu que, pel que fa a la música antiga, "tenim molta més experiència els europeus i per tant moltes més possibilitats que ens reconeguin".

Però quina repercussió tindrà el premi? El musicòleg igualadí admet que "el fet de tenir un Grammy pot donar força a altres projectes", però minimitza l'impacte que pugui tenir de cara a tocar més als Estats Units, on les formacions que dirigeix, La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI, hi toquen un parell de cops a l'any. "Pel que fa als contactes i al prestigi, ja ens coneixen des de fa molt de temps, però un Grammy fa que moltes més persones s'acostin a veure't".

Savall ja va presentar en concert el treball sobre els Borja el 7 de gener al Saló del Tinell de Barcelona. Però de moment no té previst repetir-lo."Aquí a Catalunya no crec que el puguem presentar de nou tret que trobéssim algun descendent de la família Borja que volgués ajudar-nos". Savall fa broma, però el preocupa la manca de compromís de les institucions amb la música. "No parlo tant de Catalunya, però a nivell d'Estat crec que no hi ha consciència de la necessitat de promoure el patrimoni musical. És una responsabilitat que no podem deixar però que no podem assumir sols. El patrimoni musical no el podem promoure només les persones privades. Necessitem ajuda per poder competir amb aquests músics internacionals tan coneguts que fa segles que reben el suport dels seus països", com Vivaldi, Bach o Händel, que Savall equipara amb el català Francesc Valls, "contemporani seu i amb la mateixa qualitat". "Un privat no pot assumir un museu, i això és el que estem fent nosaltres".

Més continguts de