Un sindicat de docents denuncia que directors de les escoles aconsellen a les famílies que no escullin religió
La portaveu de l'Associació de Mestres de Religió de Catalunya considera que, menys enllà de la polèmica per les pregàries, el nou currículum no està adaptat a les capacitats dels infants
BarcelonaEls mestres i professors de religió temen que la polseguera que ha aixecat la modificació del currículum de religió afecti la demanda de l'assignatura. De fet, l'Associació de Mestres de Religió de Catalunya (AMRC) ha advertit Ensenyament que alguns directors de centre aconsellen als pares per evitar que demanessin que els seus fills cursessin la matèria. Així ho ha explicat a l'ACN, la portaveu del sindicat, Susana Vilar, que ho ha qualificat de ''gravíssim'' perquè recorda que ''és un dret dels pares''. Pel que fa al currículum, Vilar és més crítica en el fet que els objectius marcats per a cada curs no corresponen a les capacitats dels alumnes que no pas amb les pregàries.
El rebombori que ha generat entre diferents sectors la modificació del currículum de religió a Primària i Secundària podria tenir efectes en la feina que actualment fan un miler de professors de religió a Catalunya. Aquest col·lectiu tem que les crítiques que s'han generat i la pressió d'alguns sectors tiri enrere a pares i mares a l'hora de matricular els nens a l'escola pública i escollir aquesta opció. En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), la portaveu del sindicat de mestres de religió, l'Associació de Mestres de Religió de Catalunya (AMRC), Susana Vilar, ha denunciat que alguns directors de centre "estan passant circulars on estan aconsellant els pares" que no matriculin els seus fills en aquesta assignatura.
Més enllà de les conseqüències que pot tenir per la plantilla de professorat de religió, Vilar, que fa 19 anys que és mestra d'aquesta matèria a l'escola Emili Juncadella de Barcelona, considera que és un fet ''gravíssim'' perquè és un ''dret dels pares'' i ja hi ha acords entre l'Estat i l'Església i marcs normatius que ho regulen. Per Vilar, aquest tipus d'actituds van en contra de la normativa vigent i critica també que hi hagi plataformes que s'intentin organitzar per lluitar contra la matèria utilitzant les escoles com a lloc de reunió.
Més crítica pel contingut del currículum que per les pregàries
Per Vilar, mediàticament, el nou currículum s'ha conegut sobretot per la inclusió de les pregàries. Vilar assegura però, que qui ha criticat aquest fet no coneix tampoc l'anterior currículum, on explica que es preveu que els nens de P3 aprenguin a fer el senyal de la creu. Per aquest motiu, treu ferro a aquest assumpte i defensa que a l'escola no s'ha de fer resar, sinó donar a conèixer aquests textos. Després de 24 anys de mestra de religió, Vilar assegura que mai no ha fet pregar i es mostra convençuda que així exerceixen la major part de mestres de la matèria. Explica que bona part dels alumnes que fan religió a les escoles públiques, no són practicants, i majoritàriament no estan batejats.
En aquest sentit, creu que hi ha molt desconeixement del que passa en una classe de religió i assegura que en el context actual, on la diversitat és la característica principal de les aules de l'escola pública, la religió es treballa des d'un ''punt de vista cultural''. Posa d'exemple, explicar als més petits perquè un dia és festa i no es fa escola. Considera que no apostar per aquest coneixement és ''analfabetisme'' i ''incultura''. També explica que s'intenta aprofitar precisament aquesta diversitat per ''obrir'' la classe de religió a altres alumnes, i s'utilitza per entendre i comprar cultures. Assegura que no ha tingut mai cap problema amb els pares
Per això, amb el nou currículum en mà, Vilar deixa de banda les pregàries i critica que, per a la seva elaboració, no s'han tingut en compte les ''capacitats cognoscitives'' dels alumnes. Per exemple, creu que és inassolible que un alumne de sis anys pugui relacionar els esdeveniments de la vida de Jesús amb els llocs on ocorre, i que als 7 anys, tampoc no poden construir un calendari litúrgic, quan molts encara no se saben els mesos de l'any. També considera que reconèixer ''la incapacitat de la persona per sí mateixa per aconseguir la felicitat'' és impossible que se superi als 8 anys tal com es demana.
Segons les dades de preinscripció del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, el 13% de l'alumnat demana cursar religió, i la resta, segueix la matèria alternativa. Actualment, a Catalunya hi ha un miler de professors de religió, que a banda de la titulació de magisteri i el nivell C de català, tenir la Declaració Eclesiàstica d'Idoneïtat (D.E.C.A) i la proposta, el vistiplau, del bisbat.
