Els suïcidis de presos es tripliquen en aïllament

La reclusa que es va penjar a Brians després de més de mig any en règim tancat ja ho havia intentat abans

La proporció de suïcidis als centres penitenciaris multiplica per set la dels de fora de les presons. I els reclusos en cel·les d’aïllament tenen tres vegades més possibilitats de matar-se que els que estan tancats en règim ordinari, tot i que estan sotmesos a molta més vigilància. La taxa mitjana de suïcidis als departaments especials de règim tancat (DERT) –el nom tècnic de l’aïllament– multiplica per dotze la dels ciutadans lliures, segons xifres de la direcció general de Serveis Penitenciaris que ha obtingut aquest diari. El suïcidi és la primera causa de mortalitat entre els menors de 34 anys a Catalunya i un problema de salut pública de primera magnitud, segons la Organització Mundial de la Salut, però a les presons és encara més dramàtic.

La taxa mitjana de suïcidis per cada 10.000 habitants a Catalunya és de 0,6, segons les dades de l’Idescat entre els anys 2005 i 2014. A les presons és de 4,3, segons les dades del 2004 fins a l’octubre. Però la taxa de suïcidis entre reclusos fora del règim d’aïllament és de 2,5, mentre que a les cel·les de règim tancat s’arriba a 7,3 per cada 10.000, segons les xifres disponibles a partir de 2009. El director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, té clar que la prevenció dels suïcidis és “entre les principals prioritats” del departament. “Qualsevol suïcidi ens preocupa, ens obsessiona, i sabem que hi ha marge de millora”, admet. Tot i això, manté que no es pot dir que l’ingrés als DERT sigui el factor que determina la diferència en la taxa de suïcidis, diu que és més fàcil que hi tingui relació la conducta que duu aquests presos a l’aïllament i la seva situació personal, entre d'altres aspectes.

La taxa de presos que es maten als DERT multiplica per dotze la del total de la població

Calderó i el seu equip treballen per reduir els suïcidis a partir d’una revisió del programa de tractament, actes amb els presos i activitats de sensibilització. A més, el director general afirma que s’ha enllestit una auditoria sobre el règim d’aïllament i s’està preparant un nou model que s’aplicarà a partir de l’abril. Mentrestant ja han posat en marxa “un pla de xoc” que busca minimitzar els ingressos als DERT i abaixar la quantitat de presos que hi tornen quan aconsegueixin deixar-lo. Serveis Penitenciaris vol aprofitar la davallada de reclusos dels darrers anys, ininterrompuda des del 2010, per dedicar més personal i atenció als DERT. Aquest any fins l’octubre havien passat 1.868 presos pels DERT i, per tant, és difícil que s’arribi als 2.300, un llindar per sota del qual no es davallava des del 2009.

Un dels suïcidis en aïllament que duu maldecaps a la conselleria de Justícia és el d’una presa de 38 anys que es va penjar el 10 d’abril de l’any passat en una cel·la d’aïllament de Brians 1. Raquel –així és com la coneixien a la presó, i la família prefereix que no se’n digui el nom real– feia cinc anys que era entre reixes per robatori i es va matar després de 209 dies en aïllament i d’anunciar més d’una vegada la intenció de suïcidar-se, tal com ja  va explicar aquest diari fa mig any, arran d’un reportatge de l’Anuari Mèdia.cat.

Raquel ja s’havia incendiat la pròpia cel·la, intentat penjar i autolesionat diverses vegades

Raquel no només va dir més d’una vegada que es volia matar, segons consta a l’expedient penitenciari al qual l’ARA ha pogut accedir. Durant els dotze mesos abans de suïcidar-se ja s’havia intentat penjar, havia calat foc a la seva pròpia cel·la i s’havia autolesionat tres vegades. L’última, la tarda abans de la nit en què es va penjar: sis “erosions” d’entre 20 i 26 centímetres de llarg a la cara anterior dels braços que consten a l’informe de l’autòpsia. Se les havia fetes amb un ganivet de plàstic. Després d’allò la va visitar un psiquiatre de la presó. Ella li va dir que estava desesperada i que tenia idees suïcides perquè no aguantava l’aïllament però el psiquiatre no va aplicar el protocol de prevenció de suïcidis. Segons l’autòpsia, es va penjar entre les deu i les dotze de la nit. El cos el van trobar l’endemà.

L’advocat Andrés García Berrio del Centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans, en nom de la filla de Raquel, va fer una reclamació patrimonial contra el Govern perquè consideren que va morir per una negligència de la presó. La Generalitat l’ha desestimada. Manté que “ha quedat acreditat que Raquel va decidir de manera voluntària, lliure i conscient posar fi a la seva vida”. Els serveis mèdics van considerar que l’última lesió que s’havia fet Raquel era “manipulativa” i el Govern recorda en la resposta a la reclamació que la majoria d’autolesions dels presos són d’aquesta mena, “una forma disfuncional de comunicar un problema”. Tot i això, reconeix que “molts intents autolesius poden donar el resultat de mort” perquè “atès el nombre limitat de mètodes suïcides a la presó, els interns poden triar un dels més letals, el del penjament, fins i tot en absència d’un veritable desig de morir”. Berrio assegura que hi farà un recurs en contra.

L’ingrés en un DERT és una mesura excepcional per a presos perillosos que no poden conviure o que no són capaços d’adaptar-se. L’aïllament, de manera provisional, també pot ser el resultat d’una sanció per mala conducta. A la pràctica els diferents tipus d’aïllament impliquen que el pres passi entre 20 i 21 hores al dia tancat, sol; tot i que si el comportament millora pot aspirar a fer alguna activitat setmanal. En alguns casos extrems també s’apliquen “contencions” als presos, que consisteixen en lligar-los en un llit

Més continguts de