“Trobar els gens comuns del càncer és com Buscar en Wally”

La Núria López-Bigas (Monistrol de Montserrat, 1975) és la segona dona que guanya el premi Banc Sabadell a la Recerca Biomèdica, que ja va per la seva onzena edició. És el viu exemple que val la pena donar suport al talent femení, sovint amb dificultats per la manca de mecanismes de conciliació. Ella ha pogut fer-ho. Amb dues filles de 6 i 5 anys, és investigadora ICREA i cap del grup de genòmica biomèdica de la Universitat Pompeu Fabra. Treballa alguns dies a casa, i ho pot fer perquè, com a bioinformàtica, necessita un ordinador, connexió en xarxa, el seu talent i la responsabilitat d’ella i el seu equip. Ha publicat a les millors revistes científiques (a la foto, un exemplar de Nature, on recentment ha publicat) i treballa en els projectes internacionals de genòmica més ambiciosos.

D’on prové el gran volum de dades genètiques que analitzeu?

Treballem amb el Consorci Internacional del Genoma del Càncer i amb l’Atles del Genoma del Càncer. El que nosaltres fem és comparar tots els tipus de tumor, analitzem els seus genomes de forma conjunta per veure què tenen en comú i què de diferent. Utilitzem algoritmes per trobar els gens comuns del càncer, és com buscar en Wally.

¿I els tumors tenen en comú més del que ens pensem?

Ara els classifiquen per òrgan on s’origina, per mama, pulmó, còlon, pell... Però a escala molecular les mutacions d’un càncer de mama poden ser les mateixes que en un de fetge. Nosaltres no ens centrem tant en el teixit sinó en les similituds moleculars.

I quina conclusió se’n deriva, d’això?

Que el càncer no depèn tan sols del teixit. Saber això millorarà la medicina personalitzada, basada en la caracterització molecular de cada tumor. Obre la porta a trobar nous medicaments, i també demostra que un medicament de mama també pot funcionar per al fetge.

Tots som mutants, no?

Les nostres cèl·lules es repliquen constantment sota control. I en cada rèplica pateixen mutacions. Moltes no tenen efectes importants, però d’altres, les que anomenem drivers, fan que la cèl·lula es divideixi sense control. No són gaires, entre 1 i 10, i són les que nosaltres busquem i estudiem amb algoritmes. Al final, el desenvolupament d’un tumor és molt darwinià.

L’AGULLA AL PALLER. Per trobar com desactivar el càncer, la Núria analitza milions de dades genètiques de tumors de pacients.