L’enxaneta corona el castell perquè altres castellers han anat bastint cada pis de la torre humana. La ciència sol avançar de la mateixa manera. Newton va dir que, si havia pogut veure molt més enllà, era perquè s’havia enfilat dalt les espatlles de gegants. Molts avenços científics s’aconsegueixen perquè els investigadors, com els castellers, troben espatlles sobre les quals enfilar-se.
No sempre són de colossos, potser només de gegantons, però també ajuden a ampliar el coneixement sobre el qual es desenvolupen noves teories o a trobar-hi aplicacions. Fixem-nos en la tecnologia CRISPR, que permet corregir errors en el genoma i que la revista Science va triar com a avançament més important de l’any 2015. Pel seu desenvolupament, Emmanuelle Charpentier, de Suècia, i Jennifer Doudna, dels Estats Units, es perfilen com a candidates al premi Nobel en un futur potser no llunyà.
Aquella tècnica, però, es basa en treballs anteriors, especialment en el de Francisco Mójica, microbiòleg de la Universitat d’Alacant, que quan feia el doctorat va descriure uns fragments d’àcid nucleic que es coneixen com a repeticions curtes palindròmiques agrupades de forma regular, que eren sempre presents en els microorganismes que estudiava. Després va descobrir que actuaven com a sistema de defensa. Altres investigadors van anar ampliant el coneixement inicial, i van trobar-hi aplicació per corregir errors genètics. Charpentier i Doudna van simplificar-ne la tècnica i ara és molt fàcil fer canvis en el genoma de qualsevol ésser viu. Quan un dia el Comitè Nobel hagi de prendre una decisió sobre el CRISPR, que és un castell de gamma extra, seria bo que, a més de fixar-se en les enxanetes Charpentier i Doudna també ho fes en Mójica, que va fer possible l’inici del castell.
