Publicitat
Publicitat

La marihuana bloqueja la producció de records al cervell

El consum d’aquesta droga dismineuix la capacitat energètica de les neurones que generen la memòria

Prop de dos-cents milions de persones a tot el món (gairebé el 5% de persones entre 15 i 65 anys) consumeixen marihuana. En molts països està prohibida, mentre que en d’altres les normes són més permissives. Per això es compara sovint amb altres drogues legals, com el tabac i l’alcohol. Com aquestes drogues, la marihuana també té efectes secundaris negatius, que s’afegeixen a la satisfacció que pot crear als seus usuaris. Un d’ells és que interfereix de forma important en la memòria. Un estudi publicat a la revista Nature, dirigit per Giovanni Marsicano, de la Universitat de Bordeus, presenta per primera vegada dades que explicarien per què passa això: els principis actius de la marihuana bloquegen l’energia necessària per produir els records.

Els cannabinoides són substàncies químiques que actuen sobre uns tipus de neurones que tenen uns receptors específics que els reconeixen. Com a conseqüència, controlen els nivells d’una altra mena de substàncies químiques, anomenades neurotransmissors, responsables d’enviar senyals per tot el sistema nerviós. Els efectes d’aquesta regulació són molt diversos i van des de reduir el dolor a abaixar la temperatura del cos o alentir-ne l’activitat. Els primers cannabinoides es van trobar en plantes però amb el temps es va descobrir que el cos humà també en fabrica habitualment, i que aquestes substàncies participen en el funcionament normal de l’organisme.

El cannabinoide més conegut és el delta 9 tetrahidrocannabinol (o THC), que és el principal responsable dels efectes psicotròpics del cànnabis (o marihuana). El THC fa que el consum de cànnabis, en qualsevol de les seves varietats (des de la resina -el haixix- fins a la fulla de la planta o l’oli), produeixi una sèrie de reaccions immediates en l’organisme, com l’envermelliment dels ulls, la relaxació muscular, la sequedat de la boca o un augment de la gana, a part de la sensació d’eufòria i benestar que sol motivar-ne el consum.

Efectes secundaris

Però l’ús perllongat del cànnabis pot causar també diferents formes d’amnèsia, tot i que, fins ara, se’n desconeixien les causes. Marsicano i els seus col·laboradors, entre els quals hi ha científics d’universitats de Madrid i del País Basc, es van proposar estudiar aquesta relació entre els cannabinoides i els problemes per formar records. Amb aquesta finalitat, van generar ratolins amb insensibilitat als cannabinoides a les neurones que es troben a l’hipocamp, una estructura del cervell que se sap que està relacionada amb la memòria. Com era d’esperar, quan es donaven a aquests ratolins dosis de cannabinoides que solen produir amnèsia, no presentaven cap problema en els tests de memòria que se’ls aplicaven.

Analitzant l’efecte sobre el cervell amb més profunditat, es van adonar que els cannabinoides actuaven sobre les mitocòndries, unes estructures presents en totes les cèl·lules que serveixen per generar energia. Així doncs, la conclusió és que els efectes negatius de la marihuana sobre la memòria vindrien determinats per una disminució en la capacitat energètica de les neurones que hi ha a les zones encarregades dels records, cosa que portaria a una reducció en la capacitat d’establir connexions entre elles. Curiosament, abans ja s’havia vist que els problemes en el funcionament de les mitocòndries de les neurones s’associen a malalties neurodegeneratives i a la pèrdua de funcions cerebrals que apareix en l’envelliment.

D’aquest estudi també es desprèn que els processos relacionats amb la formació de records depenen molt del balanç energètic puntual de les cèl·lules implicades, una relació que no s’havia descrit anteriorment. Aquest coneixement podria contribuir a dissenyar tractaments que, en el futur, alteressin el metabolisme de les neurones per modificar la memòria. De fet, estudis previs del mateix Marsicano ja havien associat els cannabinoides amb l’eliminació de records dolorosos, un efecte que, si es pogués controlar, seria de gran utilitat a l’hora de tractar les conseqüències a llarg termini de l’estrès sever. Saber quins receptors participen en aquests processos també podria permetre buscar maneres d’evitar els efectes indesitjables dels cannabinoides per així potenciar-ne els usos terapèutics.

S. Macip és metge i investigador a la Universitat de Leicester

Els cannabinoides i el càncer

A internet hi ha tota una cultura creada al voltant dels possibles usos medicinals del cànnabis, entre els quals hi ha els seus efectes anticàncer. Com en molts altres casos de substàncies d’origen vegetal fàcils d’obtenir, s’ha dit que a les farmacèutiques no els interessa que se sàpiga que el THC és tòxic per a les cèl·lules canceroses. El cert és que ningú amaga aquestes dades, que són de domini públic des de fa temps i que han servit de base per a molts estudis clínics per comprovar la seva eficàcia com a tractament. Però els resultats han sigut decebedors. Malgrat que en condicions de laboratori els cannabinoides poden destruir cèl·lules malignes, el seu impacte en el pronòstic dels malalts és mínim. En canvi, es creu que fumar cànnabis podria augmentar el risc de patir certs tipus de càncer, entre els quals el de pulmó.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT