MINÚCIES
Llegim 02/07/2016

Europa

Jordi Llovet
2 min
Europa

D’Europes, a la mitologia clàssica, n’hi ha unes quantes. L’una és filla de Tici, l’altra és una de les Oceànides, filla d’Oceà i de Tetis -mare d’Aquil·les-, una altra és la mare de Níobe, i una altra és filla del Nil, una de les esposes de Dànau. Però la més famosa de totes, i la que va donar nom al nostre continent, és la filla d’Agenor i de Telefassa, que va ser cortejada per Zeus.

Zeus va veure aquesta Europa tot banyant-se a la riba de Sidó, potser de Tir -ciutat d’on prové l’expressió “tirs i troians”-; encès d’amor per la seva bellesa, es va transformar en un toro molt blanc amb unes banyes en forma de lluna creixent -d’aquí la paraula croissant -. Al començament, Europa es va espantar, però després li va agafar confiança al toro -una cosa que cap torero no ha de fer mai-, el va amanyagar i va seure damunt la seva esquena com les amazones: no cama ací cama allà. El toro va ficar-se al mar; Europa es va espantar cosa de no dir; però tots dos van anar a parar a l’illa de Creta, lloc de toros per excel·lència en els rituals de la Grècia arcaica. Llavors Zeus, o el toro, es va endur Europa a Gortínia, un lloc de l’illa, i li va fer l’amor -diguem-ho així- a la vora d’una font ombrejada per plàtans ufanosos: segons la llegenda, aquests plàtans van obtenir el privilegi de no perdre mai les fulles, cosa que no s’ha vist mai a Barcelona, encara que seria millor que les perdessin al mes de juny, quan ja estan completament empastifades de pol·lució.

A conseqüència de l’escomesa carnal de Zeus, Europa va tenir tres o quatre fills; i Zeus, agraït per la progènie, li va fer oferiment de Talos, un autòmat de bronze que guardava les costes de Creta -com qui guarda tot el continent- contra tot desembarcament estranger; a més, li va regalar un gos a qui no se li escapava ni una presa, i una javelina que no errava mai el tret.

Quan avui veiem el sofriment dels refugiats polítics, i de tota mena, que naveguen enmig dels grans perills de l’oceà -avui en diem mar Mediterrània- per arribar a les costes d’un continent que anomenem Europa, penso en les enormes dificultats i llòbrec, fatal destí que els espera als navegants forçosos. Com la deessa Europa va rebre privilegis per aturar els forasters, avui els estats membres de la Unió Europea sembla que facin tot el possible per enviar-los el gos que tot s’ho menjava i la javelina que ho matava tot. Així els mites de Grècia ensenyen encara moltes coses de la nostra ben present actualitat.

stats