Publicitat
Publicitat

ELS LLIBRES I LES COSES

Qui era Kafka en realitat? Qui sóc jo?

Hi ha biografies i hi ha llibres de crítica literària. I després hi ha les obres de Pietro Citati. La que fa anys que va dedicar a Kafka, i que amb el temps ha anat ampliant, ens arriba ara traduïda per Anna Casassas i publicada per Quaderns Crema. No es tracta, com ens adverteix Giorgio Manganelli, ni d'una biografia literària ni d'un llibre de crítica: senzillament és literatura. És, per dir-ho fàcilment, un viatge al·lucinant per les interioritats de l'obra, la vida i la ment de l'escriptor.

Fidel a la premissa kafkiana que la primera característica de la realitat és que és irreal, Citati agafa tota la realitat de què disposa, tot el material bibliogràfic que té a mà -ho ha llegit tot de l'autor de Praga i sobre ell: tots els llibres, tota la correspondència, tots els estudis-, i el converteix en un flux continu sense fronteres, en què ficció i vida formen un torrent únic inesgotable, un nèctar dens, agredolç, penetrant. El resultat és un assaig tan fantasiós com la vida mateixa. I la paradoxa és que d'aquest mètode de Citati als antípodes de les convencions acadèmiques n'acaba emergint el Kafka més verosímil, més persona, més real. La suma de realitat i ficció ens dóna una gran dosi de veritat.

Citati converteix l'escriptor genial senzillament en l'home, en l'home tancat en la seva closca, reclòs en la seva presó sense barrots: fràgil, perdut en el laberint de la seva imaginació, enamoradís però incapaç d'estimar, condemnat a viure i a escriure, ara posseït per la febre creativa ara emboirat i passiu, insegur i febrós, etern adolescent que fuig del pare i la família, el malalt que retroba un Déu inabastable i que és incapaç de tenir cura de si mateix, un solitari que sobretot ha de lluitar contra els propis fantasmes, un nostàlgic, un moribund. També un home amb les seves càrregues de cada dia: vegetarià, oficinista, insomne, jueu, tuberculós...

Llegir aquest llibre és penetrar en un univers estrany i intel·ligent, en la intimitat gegantina d'un home aparentment insignificant: alt, prim i flac. Un etern jove amable dotat d'una lucidesa tràgica, que vivia fora del temps, en el seu temps interior. Llegir Citati és un autèntic privilegi, perquè ens ajuda a entendre qui era realment Kafka i, de passada, ens fa més conscients d'aquella màxima universal: el més difícil és conèixer-se a un mateix, i mai no ho aconseguim del tot.

Més continguts de