Barcelona.Aquest 2011 han coincidit a la taula de novetats un grapat de llibres que tenen com a escenari principal o bé diversos punts de la geografia catalana tan aparentment recòndits com la Palma d'Ebre, tan infestats d'universitaris com Bellaterra i tan personals com el Sant Feliu de Guíxols de Ponç Puigdevall o bé la capital catalana, potser amb l'esforç de seguir desbancant els narradors barcelonins clàssics.

Sílvia Alcàntara

La casa cantonera

El punt de partida de La casa cantonera és una anècdota que va deixar Sílvia Alcàntara molt impressionada. "Caminava pel carrer i em vaig trobar amb una dona mig indigent; la dona va caure i la vaig ajudar a aixecar, i mentre s'incorporava em va mirar fixament. Aquella mirada em va deixar clavada". El dia d'aquella trobada, Alcàntara encara no volia ser escriptora. "Per a La casa cantonera em vaig demanar què podia fer que una dona que tenia una casa es decidís a malviure tota sola i quasi com una indigent". Si a Olor de Colònia Alcàntara es fixava en el món d'una colònia tèxtil, a La casa cantonera observa un altre món tancat, el d'una família d'un poble petit del Berguedà.

Jordi Puntí

Els castellans

Després de destapar la capsa de Pandora dels records d'en Gabriel Delacruz a Maletes perdudes (Empúries), Jordi Puntí posa sobre la taula una part de la seva infantesa a Els castellans (L'Avenç), en què barreja l'experiència personal al Manlleu de finals de la dècada dels 70 amb la voluntat d'explicar com era percebuda la immigració pels ciutadans -i, de retruc, pels petits de la casa-. "La idea del foraster és sempre la de l'invasor, algú que fa por, que arriba i et farà canviar -diu l'escriptor-. La gent té molta por dels canvis, en general: prefereix la seguretat del que ja coneix, encara que sigui menys interessant, que la inseguretat del que pot venir. La gent s'arrisca molt poc".

Xevi Sala

Les causes perdudes

Finalista del premi Prudenci Bertrana, el periodista Xevi Sala s'emporta el personatge principal de Les causes perdudes (Columna) al barri gitano de Girona. Convençut que ha tocat fons després de ser expulsat del col·legi de Barcelona on treballava per un suposat abús sexual a una alumna, el mestre s'instal·la en un bloc de pisos tronat i es converteix en el principal sospitós de la desaparició de la Kesali, una nena de dotze anys.

Marta Rojals

Primavera, estiu, etc.

A la seva primera novel·la, Marta Rojals narra el retorn d'una noia a la Palma d'Ebre, el seu poble natal, i la visió de contrast entre la pell barcelonina que ha anat acumulant amb els anys i la pell de veritat dels seus orígens. Tot a ritme de Joy Division i Antònia Font.

Ponç Puigdevall

Un dia tranquil

Nicolau Batet, protagonista d' Un dia tranquil (Tusquets), viatja des de Barcelona fins a Sant Feliu de Guíxols, el seu poble natal, amb l'excusa que l'han convidat a la festa d'aniversari del casament d'uns amics de joventut. Només arribar-hi constata que al poble tot ha canviat i que no pot ser igual a l'edat de les il·lusions, encara que conservi un lligam amb el grup d'amics que retroba: la preocupació única per la set .

Carme Riera

Natura quasi morta

Carme Riera ha situat Natura quasi morta (Edicions 62), la seva última novel·la, en un entorn que coneix a la perfecció: la Universitat Autònoma, a Bellaterra. És allà on hi fa desaparèixer un alumne romanès en plena vaga anti-Bolonya. Mossos d'Esquadra, professors i estudiants s'esforcen plegats per trobar un rastre fiable, però víctimes i sospitosos s'aniran multiplicant a mesura que avanci la novel·la.

Enric Juliana i Julià de Jòdar

Radiacions

El badaloní pont del Petroli -mirador i un símbol de la ciutat- és el punt de trobada de dos amics, Lamban i Salesa, en la primera obra de teatre escrita per Enric Juliana i Julià de Jòdar. Un d'ells, advocat, proposa al vell amic, periodista expert en noves tecnologies, que creïn una central atòmica a la ciutat per posar la capital i el seu entorn en el centre d'atenció i garantir així la sobirania energètica del territori en un temps marcat per la crisi.