Efímers 11/08/2015

Comissions a Bankia per culminar un estiu negre

Hisenda sospita que Rato va cobrar xifres milionàries a proveïdors de l’entitat

Albert Martín Vidal
3 min
Rescatar Bankia va requerir una inversió de 22.500 milions d’euros de diners públics.

BarcelonaEl 22 de juliol passat Rodrigo Rato es negava a declarar davant el jutge que l’investiga per cinc delictes fiscals, un de blanqueig i un d’alçament de béns. Menys de 48 hores després de marxar dels jutjats de la Plaza Castilla de Madrid en un cotxe per evitar un grup de manifestants, l’exvicepresident econòmic del govern espanyol era fotografiat en actitud relaxada i a bord d’una barca en aigües de Mallorca en el que semblava poc menys que un desafiament al karma. L’aposta sembla que li ha sortit malament i la seva situació judicial s’ha agreujat considerablement en les últimes dues setmanes.

L’últim maldecap per a l’expresident de Bankia prové de nou de l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau (ONIF), que va detectar pagaments fets per empreses proveïdores de Bankia a Rato en el temps en què presidia l’entitat financera. Segons un informe avançat pel diari El Mundo, l’ONIF sospita que una part dels diners que van pagar els contractistes de Bankia a l’exministre hauria acabat a l’hotel del qual és copropietari a Berlín.

Les dues empreses que haurien pagat a Rato en contraprestació per poder facturar els seus serveis a Bankia eren Zenith Media i Publicis Comunicaciones España. Totes dues van pagar més de dos milions d’euros mitjançant una societat pantalla que va fer arribar part d’aquests diners a les empreses propietat de l’ex director gerent de l’FMI. Aquests moviments van tenir lloc entre el 2010 i el 2012, quan Rato presidia Bankia i en l’època que va precedir el rescat de l’entitat, que va necessitar 22.500 milions d’euros de diners públics. Aquest fet va venir acompanyat d’un salt considerable en els contractes que aquests dos proveïdors van obtenir de Bankia: Zenith Media, per exemple, va passar de facturar 150.000 euros a Bankia l’any 2010 a 24 milions el 2011 i 16 més el 2012.

L’ONIF entén que els serveis que van justificar els pagaments de Zenith Media i Publicis Comunicaciones España i que van acabar a la societat de Rato Kradonara senzillament no van existir. D’aquesta quantitat, 420.000 euros haurien acabat a l’hotel que Rato té a Berlín, propietat de l’empresa Bagerpleta GmbH, que controla amb un 44 % de les accions.

Aquests moviments de diners, que van ser inicialment detectats per Hisenda, han portat la Fiscalia Anticorrupció a demanar que l’Audiència Nacional assumeixi el cas que fins ara instruïa el jutge de Madrid Antonio Serrano-Arnal.

El paradís fiscal de l’exministre

Antifrau va enviar la setmana passada al jutjat nous indicis que relacionen qui va ser delfí d’Aznar amb el blanqueig de capitals. Les noves revelacions no només assenyalaven que aquest delicte s’hauria produït a través de l’hotel de Berlín, sinó que la matriu de Kradonara, societat de Rato, era Vivaway, una mercantil amb seu a Gibraltar també propietat del banquer.

“Els fluxos de diners que Kradonara ha remès a Bagerpleta GmbH entre el 2011 i el 2014 tenen un presumpte origen il·lícit, procedent de delictes de corrupció entre particulars i delicte fiscal”, afirmava aleshores la fiscal Elena Lorente. Aquestes conclusions encaixen amb la relació laboral que Rato va mantenir amb les dues empreses que donaven servei a Bankia.

Es dóna la circumstància que en l’escrit enviat al jutjat la setmana passada la Fiscalia demanava que s’obrís una peça separada amb les investigacions que la Guardia Civil està fent respecte a les dades d’Hisenda sobre el delicte de blanqueig. I aquest cos policial depèn, en última instància, del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz.

stats