Europa afronta el temor que Syriza lideri el nou govern grec

Brussel·les“Qualsevol nou govern que tingui Grècia ha de respectar els compromisos dels executius anteriors”. Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, va resumir en aquesta frase pronunciada fa tres dies el punt de vista oficial de l’executiu comunitari. Dies enrere, a les portes de la primera volta dels comicis grecs, Juncker va ser menys diplomàtic i va dir sense cap pudor per estar interferint en la campanya electoral que preferia un govern amb “cares conegudes”. També advertia els grecs de les conseqüències de votar “forces extremistes”, en una clara al·lusió a Syriza.

Des d’Europa, les pressions als votants grecs per evitar que guanyi la formació d’Alexis Tsipras han sigut constants i òbvies: des dels mitjans de comunicació alemanys assegurant que Berlín estaria ara d’acord que Grècia abandoni l’euro, fins a les polèmiques paraules de Juncker. Es respira por. Els responsables de les institucions comunitàries senten pànic a un executiu liderat per l’esquerra radical que vulgui renegociar el deute i aparcar l’austeritat. Europa tem un xoc de trens que torni a portar Grècia a un pas de la fallida i que l’economia de l’euro se’n ressenti.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, també hi ha ficat cullerada en un intent de convèncer els grecs perquè votin pels partits proeuropeus. Divendres assegurava -desmentint els rumors- que Alemanya no vol que el país marxi de l’euro. “Vull que Grècia, malgrat les dificultats, continuï formant part de la nostra història”, va assegurar Merkel. Amb la voluntat d’espantar els fantasmes, la Comissió Europea també ha dit ben clar que la pertinença del país hel·lè a la moneda única és “irrevocable”.

Respectar els acords

Davant l’escenari probable d’un govern liderat per Syriza, que ha promès acabar amb la imposició europea d’unes reformes i retallades que han enfonsat el país, Brussel·les apel·la a la responsabilitat del futur govern perquè no trenqui el compromís de l’austeritat. El partit de l’esquerra radical ha deixat clar el seu rebuig a una sortida de Grècia de l’euro i aquesta afirmació, segons el president de l’Eurogrup, ha de forçar un futur executiu de Tsipras a respectar els acords.

“Si dius això vol dir que acceptes les normes i els acords. Un país que necessita ajuda per finançar la seva economia i les despeses públiques ha de respectar les condicions”, va advertir Jeroen Dijsselbloem en una entrevista divendres al diari digital alemany Spiegel.

Què passarà si finalment guanya Syriza? ¿Arribarà a produir-se el xoc de trens? Fonts comunitàries asseguren que és “improbable”. Els experts consultats tampoc creuen que un govern de Syriza signifiqui un trencament amb Europa o amb les condicions del rescat, sinó que Tsipras moderarà el seu discurs i les seves pretensions quan s’assegui a negociar amb els socis europeus.

“Syriza sap que el seu mandat és renegociar el programa, moderar l’austeritat, però no portar el país a una fallida o a sortir de l’euro. I per fer-ho han de respectar certes obligacions”, explica George Pagoulatos, professor de política i economia europea de la Universitat d’Atenes. Alexis Tsipras “no té mandat per a aventures que posin en risc el país”, assegura.

Renegociar els préstecs

La solució passa, segons Zsolt Darvas, analista del think tank Bruegel, per renegociar els terminis dels diners que Grècia ha de retornar als socis que van contribuir als rescats. “Una quitança està fora del debat. El govern espanyol, per exemple, no acceptaria renunciar als diners que ha prestat a Grècia i, a canvi, haver d’apujar impostos -assegura Darvas-. El que sí que es pot negociar és una extensió dels terminis o una rebaixa dels interessos”, apunta.

Per Pagoulatos, hi haurà algun tipus d’acord que “alleugereixi el deute i garanteixi la continuïtat de les reformes”. Aquest professor grec també creu que s’oferirà més flexibilitat amb l’ajustament fiscal.