“He votat Syriza, Grècia ja no pot més”
La diversitat d’opinions en un col·legi electoral d’Atenes mostra la polarització política del país
AtenesAl col·legi de Peristeri, un barri popular de l’oest d’Atenes, el flux d’electors ahir era constant. Els grecs van viure una jornada assolellada que convidava a acostar-se a les urnes amb la perspectiva d’un gir històric que, tal com feia dies que es preveia, havia de portar Syriza a les portes del govern i trencar així 40 anys de bipartidisme entre la dreta i la socialdemocràcia.
“Esperem trobar feina i que les coses vagin millor. Votaré Syriza perquè aquest país ja no pot més”, deia Chrysoula Christoforidi, una autònoma de 55 anys, mentre esperava el seu torn. El seu vot és de protesta, més de despit que d’il·lusió. “Encara que facin la meitat del que prometen, almenys veurem un canvi”, afegia. Com molts dels antics votants del Pasok, ha dit prou i va votar només per veure si hi ha una mica de llum al final del túnel.
Magda Polastsidou és infermera i també va votar per la formació que lidera Alexis Tsipras. “Ja sé que no faran tot el que diuen, però espero que sí que donin resposta a les coses més bàsiques, com apujar el salari mínim o eliminar l’Enfia”. Es refereix a l’impost sobre l’habitatge que l’any passat va establir el govern del conservador Andonis Samaràs seguint les instruccions de la troica. La taxa grava la superfície dels habitatges al marge del seu valor al mercat o dels ingressos familiars, i el govern se n’ha volgut assegurar el cobrament amb un mecanisme dràstic: l’impost està inclòs en el rebut de la llum i les famílies que no el paguen es queden sense subministrament elèctric.
“Jo vull estar dins d’Europa”
En una altra cua, Pascal Filios, un empresari de 44 anys, es mostrava enfadat i alertava del perill que Alexis Tsipras acabi arrossegant Grècia a l’aïllament: va fer costat a Nova Democràcia, el partit del fins ara primer ministre, Andonis Samaràs. “Jo vull estar dins d’Europa i Tsipras ens pot deixar fora de la UE i de l’euro. No ens podem permetre aquest risc”. Parlava molt, però no amb el cap, sinó apel·lant a les emocions. “Europa ens posa els límits que ens posa, i els hem d’acceptar”, assegurava. Un argument molt semblant al que explicava Panogoits Karamanos, un funcionari de 32 anys: “Votaré pel partit del règim perquè no podem arriscar-nos a aventures, no vull perdre la feina, un país tan endeutat no es pot permetre gaires exigències”, afirmava.
Encara que el Pasok s’ha enfonsat de partit de règim a formació marginal al Parlament, també hi havia partidaris seus a Peristeri. “És veritat que Grècia ho està passant molt malament, però jo votaré per ideologia. Tota la vida he sigut del Pasok i ho continuo sent. El que voldria és un acord del Pasok amb Syriza i amb altres partits per sortir d’aquesta situació”, assegura un home després de dipositar la seva papereta.
També n’hi ha que opinen que Alexis Tsipras es queda curt, i que, més enllà de la retòrica, no portarà cap canvi substancial. A la porta del col·legi electoral hi havia paradetes amb propaganda d’alguns dels 22 partits polítics que concorren a les eleccions, que escampaven els seus missatges i propostes fins a última hora. Un jove del KKE, el partit comunista ortodox, criticava Syriza: “Hem de defensar els treballadors; Alexis Tsipras parla massa però no s’ha enfrontat de debò a les mesures del govern, és tan reaccionari com Nova Democràcia”, reblava.
També tenia una visió crítica de Syriza Cristina Tsatsami, una jove estudiant que acabava de dipositar la papereta d’Antarsya, la coalició de l’extrema esquerra que defensa la sortida de Grècia de l’eurozona. “No crec en les promeses de Syriza, el seu compromís és molt ambigu. Necessitem algú que ens tregui d’on som”.
El paper d’Alba Daurada
I, per fora de tot, hi havia els neonazis d’Alba Daurada, que amb la seva direcció a la presó des de l’assassinat del raper Pavlos Fyssas mantenen el mateix suport respecte a les anteriors eleccions. Els feixistes no han sigut gaire visibles en la campanya, però la fractura social que viu Grècia, i que està en l’arrel del seu sorgiment, continua aprofundint-se cada dia que passa. El partit, que té com a símbol una versió de l’esvàstica i qualifica els immigrants de “subhumans”, fa forat. Pel seu aspecte, ningú diria que Vasilos Fiorantis, un transportista de 27 anys, és un dels seus electors: “Aquestes eleccions no canviaran res, els únics que són nets són la gent d’Alba Daurada. Jo no em considero feixista, però la immigració s’ha d’aturar, i tota la resta de partits, inclòs Syriza, formen part del sistema”.
