Rajoy imposa el retoc a l’avortament però no tapa les tensions
MadridA poques setmanes d’unes eleccions de resultat imprevisible, la ideologia ha esqueixat el mur de la recuperació econòmica amb què Mariano Rajoy pretén frenar la derrota a les urnes. La reforma limitada de la llei de l’avortament socialista -retocant només l’apartat que fa referència a les menors d’edat- ha posat al descobert que el PP no és un partit tan unit com va assegurar el seu president la setmana passada, durant la seva junta directiva.
Ahir el Congrés de Diputats va donar llum verda al primer pas per començar a tramitar la proposició de llei que recull aquest canvi. Sobre el paper era un debat formal, però va servir per mesurar el suport de la direcció en aquest àmbit. Rajoy no va tenir problemes per tirar endavant la mesura -184 vots a favor, inclòs el del líder del PSOE, Pedro Sánchez, que es va equivocar-, però va notar l’alè de la crítica. Quatre dels diputats populars no van voler participar en la votació, mentre que una altra, la madrilenya Eva Durán, va optar pel vot en contra. Al matí un dels parlamentaris díscols, el basc José Eugenio Azpiroz, va haver de passar fins i tot per la infermeria per un problema de sucre a la sang: “La tensió a vegades se somatitza”, va admetre. La batalla als òrgans de direcció ha sigut dura i no s’ha acabat.
És evident que els esforços del portaveu parlamentari, Rafael Hernando, per intentar frenar la divisió no van ser suficients. A part dels que es van desmarcar del sí -i que hauran de fer front a possibles sancions-, altres parlamentaris van fer palès el seu poc entusiasme per aquest retoc light. Poques hores abans del debat, Hernando va aparcar la prudència de la negociació i va optar per un to contundent, amenaçant. Va recordar als que tinguessin temptacions de no donar suport a la iniciativa que estaven actuant en contra del programa electoral del 2011. “Els que diuen que ens hem mogut s’equivoquen”, va dir, i va instar el nucli de parlamentaris rebels (ell comptava que fossin tres només) a recapacitar. La diputada Lourdes Méndez li va retreure que no permetés la llibertat de vot en una qüestió “tan sensible”. Azpiroz va reivindicar la pluralitat en una formació que té milions de vots i va aferrar-se a la promesa de Rajoy de repensar, de cap a peus, l’anomenada llei Aído. De fet, aquesta era la pretensió inicial del govern espanyol i l’encàrrec que la Moncloa va fer a l’exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón. No obstant, la normativa va començar a encallar-se als despatxos governamentals: les enquestes de l’entorn del president evidenciaven el poc suport social als canvis, en una Espanya preocupada per l’atur i la corrupció.
Amb Gallardón fora de la política precisament per aquella operació fallida, la Moncloa va optar per rebaixar les pretensions i deixar la iniciativa en mans del grup parlamentari. El text que es va votar ahir només canvia l’article 13 de la normativa. Les noies de 16 i 17 anys ja no es podran limitar a “informar” el pare o la mare en cas d’interrupció voluntària de l’embaràs. Les menors estaran obligades a tenir “el consentiment exprés dels seus representants legals”.
La cúpula de l’Església pressiona
Per als sectors més conservadors de la dreta, la renúncia a bastir una nova llei, aprofitant la majoria absoluta com s’ha fet en altres àmbits, suposa de facto validar la de terminis aprovada per l’anterior executiu espanyol i consolidar la idea que l’avortament és un dret. La direcció popular rebutja l’acusació i no descarta autoesmenar el text en la fase parlamentària que ara comença precisament per deixar clar que, a parer seu, no ho és. Com a prova d’aquesta suposada coherència, la responsable de defensar la proposta a la cambra baixa, Marta González, va recordar que es manté el recurs al Tribunal Constitucional contra la normativa vigent i que és aquesta institució la que s’ha de pronunciar sobre el fons. “El punt que fa referència a les menors és de tanta rellevància que no en volíem endarrerir més la modificació”, va dir.
La Conferència Episcopal va afegir llenya al foc a la polèmica i va demanar als polítics que votin “en consciència”. El seu portaveu, José María Gil Tamayo, va avisar: “Un diputat no és un engranatge d’una maquinària i prou. No es despersonalitza a l’hora d’exercir la responsabilitat que li han atorgat els votants”. Els retrets d’aquests sectors catòlics, a les portes dels comicis municipals i autonòmics del 24 de maig, no són fàcils de pair per al PP. Per això, Hernando va treure pit i va subratllar que no acceptarien lliçons: “No hi ha monopolis en aquesta matèria”, va alertar. Rajoy sap, però, que la majoria social no se situa tan a l’extrem i que, en qualsevol cas, bona part de les veus crítiques a la seva dreta -com la candidata a l’Ajuntament de Madrid, Esperanza Aguirre- militen a les files populars i, com a màxim, ho aprofitaran per reiterar que només amb l’economia no es guanyen les eleccions.
Si el canvi puntual no ha convençut la dreta, tampoc ha agradat gens a l’esquerra, que al Congrés va posar el focus en la feina de consens que s’havia fet ara fa cinc anys. Per a la majoria de grups de l’oposició, el gest de Rajoy -que no va assistir a la votació-és fruit d’un càlcul electoral per intentar sortir d’un atzucac en què ell mateix es va ficar a la campanya electoral.
La portaveu socialista, Carmen Montón, va acusar el govern espanyol d’utilitzar les dones com a “moneda de canvi” per intentar contenir la fuga de vots de possibles electors decebuts. El preu, a parer seu, és un retrocés en el terreny dels drets: “No volem tornar als anys 80, no volem que ens fiquin al túnel del temps”, va dir referint-se al successor de Gallardón, Rafael Catalá.
Com sol passar en els debats d’aquesta naturalesa, Convergència i Unió van defensar punts de vista diferents. Els sis diputats d’Unió van donar suport a la presa en consideració de la proposició de llei, mentre que els de CDC van dividir-se entre el no i l’abstenció. La diputada convergent Lourdes Ciuró va deixar clar que el seu partit no seria “còmplice de l’embolic” a les files del PP per no afrontar “serenament” la situació. ERC i l’Esquerra Plural, grup que inclou ICV-EUiA, van mostrar el seu rebuig als canvis. El republicà Joan Tardà, com altres portaveus, va posar l’accent en la inseguretat que una reforma “classista” pot generar entre les menors. Els que s’oposen als canvis del PP denuncien la desprotecció en què es poden trobar les noies amb un entorn de violència familiar. En els casos de “conflicte greu”, la llei actual preveia la possibilitat de prescindir de la informació als tutors legals.
A part d’UDC, només els dos diputats d’UPN i de Fòrum Astúries van fer avalar aquest primer pas.
